Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La creadora autònoma

Ester Torredelforth (Torrents) Artista ‘freelance’

Cristina Valls

Whatsapp
Torredelforth al seu estudi, ple d’obres d’art. FOTO: ALBA MARINÉ

Torredelforth al seu estudi, ple d’obres d’art. FOTO: ALBA MARINÉ

Molts artistes pensen que l’art del dibuix es du a la sang, i que el neguit de plasmar els sentiments sorgeix de ben jove. En el cas de l’Ester Torredelforth és cert. Des de petita ha dibuixat a totes bandes. El seu pare, en veure això, va pensar que s’havia de treure profit i formar la seva filla. «Em van portar a l’estudi del Pere Calderó Ripoll, un pintor de Reus, molt conegut. Als set anys vaig aprendre la base i la tècnica. L’ensenyament es basava en el més clàssic, les eines importants que m’han ajudat al futur», explica l’artista reusenca, qui se sent còmoda amb la pintura.

Pel que fa a la temàtica més habitual, la natura, posa una atenció especial als arbres, dels quals extreu molts significats. «Sempre m’han semblat una mena d’ancestres. Nosaltres passem, però ells continuen aquí. La rugositat de les branques em fa pensar en la complexitat de l’home i el món», descriu. Demana que ens imaginem el recorregut d’una formiga pujant un tronc i, a mesura que ho fa, ha d’escollir branques diferents, prendre decisions. «Arriba un moment que arriba a dalt de tot i, des de les alçades, veu la immensitat del món. Si la resta de branques són tan enrevessades com la seva, imaginem-nos el que ens manca per veure i conèixer», resumeix filosòfica. Els arbres són símbols, amb ells juga a l’hora de dibuixar.

«A moltes peces hi col·loco branques que surten del cap d’una persona, el pur concepte del pensament. M’agrada treballar amb les textures. Per això, hi ha estucats amb pigments naturals, pa d’or i branques d’arbre. Així, el dibuix té relleu i sobresurt del tapís», descriu mentre senyala una de les seves creacions al menjador de casa seva. Entre escultura i pintura, l’estança està plena d’obres d’art com aquelles, totes molt grans, de toc oníric.

«En dec tenir prop de deu d’arbres. Treballo sempre en possibles sèries i gairebé totes les batejo. En l’art conceptual i contemporani mai m’hi he vist reflectida. Ser trencador ja no és tendència. La nova generació d’artistes que puja no vol trencar, s’estima més mirar cap enrere. La meva lluita és continuar amb el més clàssic. He buscat el punt intermedi d’aquella figuració on em sento còmoda i quelcom innovador. Amb aquesta combinació de volums he trobat el meu estil», diu alleujada.

La jove creadora viu de l’art i ho fa amb tenacitat, cercant tot tipus de feines relacionades amb la seva especialitat. Treballa a una galeria, fa classes d’art particulars, també en un centre cívic, a editorials... I la llista no es tanca, perquè de cursos també en fa.

«Avui dia, has de tenir un dossier a la xarxa de totes les disciplines que dominis. El meu estil encaixa en el món de la fantasia. És habitual per a mi pintar cavallers, dracs i donzelles. És una branca que no abandonaré, perquè és el que més demanen ara les editorials», rebla la il·lustradora. També fa composicions per a llibres.

«Col·laboro amb un poeta tarragoní, Enric López Tuset, i és una tasca difícil arribar a maridar el concepte de l’autor amb el teu. Molts cops els dibuixos es canvien per arribar a l’entesa conceptual», explica Torredelforth.

Temas

  • REUS

Lea También