La dona dels accents

C. V.

«Sempre m’han agradat els idiomes. Vaig estar en un lloc molt turístic, i cada dia m’havia d’adreçar a tothom en anglès. Llavors vaig començar a fer-me amb la llengua», explica Jessica Barba, que la domina amb el nivell C1, acreditat per l’Escola Oficial d’Idiomes. Defensa aferrissadament marxar a l’estranger per perfeccionar la pronuncia i educar l’oïda. Paral·lelament, va decidir especialitzar-se en el món de l’ensenyament amb l’educació infantil.

«Vaig treballar en una acadèmia fent classes extraescolars d’anglès també. Amb el temps, he engrandit la meva capacitat d’entesa amb aquesta llengua», continua Barba. La seva gran experiència estrangera va començar als 18 anys quan va marxar cap a Londres. Va estar un mes sencer, allà i a Finlàndia, per poder practicar la parla.

Barba, però, afirma que no pot quedar-se sempre al mateix lloc, i ha explorat món tot defensant-se amb qualsevol accent. «L’any passat vaig estar dos mesos a Botswana, al sud de l’Àfrica. Vaig conviure amb gent nadiua i de Nova Zelanda. Allà també vaig conèixer alemanys i australians. Tota una experiència, perquè realment t’adones que la pronuncia canvia molt. Veus quines cares té l’idioma i el comences a dominar», resol.

La variació de pronúncies no suposa cap dilema per a ella, ja que treballà uns anys en turisme i ho va fer a fons. I és que ella ho resol fàcilment: «Molts cops es tracta d’una sola vocal que pronuncien diferent, i això pot canviar quasi la paraula sencera. En pic identifiques les vocals que canvien, totes les repeticions que fan ja les associes a la paraula que tens apresa». Posa l’exemple dels australians, parlen molt de pressa, abreugen molt les paraules i canvien les vocals.

Barba aconsella veure molts vídeos. «Sonarà com el remei més típic per aprendre anglès, però hem de focalitzar-nos a diferenciar paraules i agafar sonoritat, perquè a l’anglès no hi ha una manera de dir les coses bé, sinó que hi ha mil i una de variants», destaca la professora de llengua anglesa. L’anglès estandarditzat no el pronuncia ningú i «t’has d’acostumar a tots els accents». Com a eina útil, subratlla la pàgina web de BBC Learning English, un programa d’aprenentatge que fa molts anys que funciona. «Hi ha fins i tot vídeos per a nens. És útil, perquè sentiran gent parlar de forma distesa. S’han d’adquirir aquests hàbits no centrar-se únicament a la lectura i la gramàtica. És correcte, però s’ha de perdre la timidesa per parlar, així s’avança molt», defensa. I és que molts professors, «tampoc han sortit fora a enfrontar-se amb el vertader anglès».

I segons afirma molts alumnes aprenen a pronunciar les paraules malament. «Molts cops, han de reaprendre els mots. Hi ha d’haver un equilibri. Una gramàtica bàsica s’ha de fer servir, però cal reforçar els listenings , i avui dia tenim moltes eines a l’abast».

Un dels errors més habituals és que s’assoleixen bons nivells gramaticals i sintàctics, però a l’hora de parlar «es passa per un procés de traducció al català que fa més lenta la formulació de frases en anglès, això no pot ser. No es dóna suport a un vocabulari natural, sinó que s’estudia fent colzes».