La geganta Roser de Reus compleix dues dècades

La geganta Roser arriba enguany als 20 anys. La seva creadora, l’escultora reusenca Rosa Bessó, recorda –amb motiu de l’efemèride– el moment en què, des de la parròquia de Sant Josep Obrer i Mare de Déu del Roser, van encarregar-li la tasca. La realització de l’element festiu estava pensada perquè la gent del barri pogués gaudir-la a través de l’activitat de la seva colla gegantera.

«Va ser la primera geganta que vaig fer, la qual –en un principi i segons el projecte que hi havia– aniria acompanyada d’un altre gegant en un futur. Aquest estaria inspirat en Sant Josep; l’empresa, però, va quedar aturada. Seria una bona notícia, poder crear-li un company, a la Roser», enceta conversa.

Bessó es dedica a la realització de gegants, bestiari i capgrossos i, per a ella, l’aniversari de la geganta Roser, «inspirada en la Mare de Déu del Roser», li fa venir records.

Quan va començar a fer-la va projectar-la sobre el paper, amb dibuixos i, un cop aprovat el pressupost, va començar a treballar amb una model per iniciar la creació en fang. Després, en va fer un motlle. També va emprar resina de polièster per donar robustesa a la geganta.

«Aquest producte evita que el material s’esmicoli en cas de caiguda. A banda, també hi havia les potes de fusta, per mantenir-la dreta i, al seu interior, hi havia una estructura lleugera, per tal de donar-li cos», aprofundeix.

Val a dir, que no està agendada cap celebració de l’aniversari de la geganta Roser.

Essència, realitat i imaginació

Des de sempre, a la família de Bessó, s’ha admirat el món de les arts. «A les tres germanes ens ha agradat, des de sempre, el món artístic i de la creació. Em recordo de ben petita dibuixant, ballant, cantant i també tocant instruments musicals; de fet, a dia d’avui toco el violí. Anys enrere, totes tres anàvem a cantar a l’Orfeó Reusenc», recorda la també ceramista i il·lustradora.

Tot i que les disciplines a les quals se sentia atreta de ben jove eren una pila va decantar-se per estudiar Belles Arts. «Hi havia diferents opcions i l’art em cridava molt l’atenció. Finalment, però, he acabat fent allò que m’apassiona: escultura, retrat i il·lustració de contes, entre altres accions artístiques», exposa.

Actualment, combina la tasca creadora amb la docent de forma professional. Ha estat ensenyant arts plàstiques i dibuix a escoles d’art i centres de secundària, de «forma interina», assenyala. «És complex combinar-ho tot, però no impossible», reconeix.

En aquesta línia, destaca l’elaboració de retrats com a una de les pràctiques en les quals pot «captar l’essència de l’altra persona». «Quan la tens cara a cara, captes el seu gest i la mirada, però no és una mera reproducció de la realitat, l’obra que fas comunica i transmet quelcom que li dones tu com a creadora, hi deixes anar una mica de tu, hi ha imaginació, mostres quelcom més enllà de la matèria, no és gens mecànic tot aquest procés», detalla. Diferencia, d’altra banda, entre els termes ‘realitat’ i ‘imaginació’.