Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

‘La gent veu que necessita un moment per escoltar-se’

Entrevista a Gemma Berzosa i Arnau Oliveres de espaiPrana 

Cristina Valls

Whatsapp
Berzosa i Oliveres treballen al centre espaiPrana. Foto: A.G.

Berzosa i Oliveres treballen al centre espaiPrana. Foto: A.G.

Gemma Berzosa i Arnau Oliveres treballen a espaiPrana (Raval Santa Anna, 41), un centre en el qual posen en pràctica l’acupuntura, la medicina xinesa, el ioga, la meditació i el massatge terapèutic i de desbloqueig emocional, unes disciplines que, segons expliquen tots dos, ‘convergeixen en un tronc comú i comparteixen principis i també objectius. A on no arriba una, arriba l’altra’. 

- Diuen que el ioga el portem dins...
- Gemma Berzosa: És una pràctica que remet a la unitat i de la qual s’ha de tenir constància. En el meu cas, vaig començar com a alumna. En pic vaig decidir posar-m’hi com a docent, no he parat de formar-me. També he tocat el tema de teràpies manuals com ara el quiromassatge, de desbloqueig... El ioga és una pràctica que ho combina tot: el cos, la ment, les emocions i l’esperit. Agafa totes les branques d’un individu. 

- També fan acupuntura i toquen l’àmbit de la medicina xinesa...
- Arnau Oliveres: Hi ha dues tradicions en aquest tema, que són la de l’Índia i la de la Xina. Aquí som els hereus d’aquestes tradicions. Evidentment, com tot, un s’ha de fer seu el que ensenya. És a dir, hi haurà molts centres de ioga a la ciutat, però mai trobaràs dos professors iguals, perquè transmets quelcom viu. 
- G. B.: Exacte. El ioga el filtra cadascú d’una manera determinada. 

- Són disciplines potents...
- A. O.: Les nostres paraules clau, per dir-ho d’alguna manera, són consciència i energia. El primer terme es refereix més al ioga, ja que afavoreix l’autoconeixement i no només adaptes el moviment a un esport determinat, sinó que fa que el teu cos sigui com tu el vols. És una pràctica que té molt a veure amb una presa de consciència d’un mateix. 

- I l’energia?
- A. O.: En molts casos la paraula se sol malentendre, perquè és molt general. És a dir, tu de per si ja saps que si menges tindràs energia, però si l’aïllem ‘energia’ d’aquest context, no se sol entendre massa. 
- G. B.: Més que energia, li diem ‘Prana’, que és com es diu el centre. És un mot que referencia a aquella energia vital que ho mou tot. En realitat és el curs de la vida. El que et manté viu. 

- És energia vital, doncs.
- A. O.: Sí, però és més coses més. Seria el conjunt de les funcions fisiològiques que un cos du a terme per mantenir-se viu. Però és clar, quan parles a la gent de ‘teràpies energètiques’ sembla que donis vitamines per encetar el dia amb ànims renovats. No és així. Per tant, dóna peu a moltes confusions. 

- I l’acupuntura i el ioga tenen similituds? 
- A. O.: Podríem dir que acaben convergint en un punt comú. L’acupuntura va de fora cap endins, vol provocar un canvi dins tot tractant la superfície del cos i el ioga comença per escoltar-se i, a partir d’aquí, desplegues el moviment que necessites fer. 
- G. B.: És una experiència personal i l’has de viure. No és quelcom que et pugui dir un altre. 

- I amb unes agulles es pot solucionar un problema?
- A. O.: Bona pregunta, com tot, l’acupuntura també té els seus límits. El que té d’interessant és que es basa en una proposta molt singular que s’arrela en el pensament xinès, que és la teoria del yin i el yang. Aquesta vida que hem dit es percep d’una altra manera, però amaga moltes cares alhora, però continuen existint. Imaginem que col·loquem una barrera al curs d’un riu. Tindrem dos problemes: acumulació d’aigua, però també una manca. El nostre cos fa el mateix, es manifesta amb problemes i l’afectació no és la mateixa manifestació, sinó que pot ser una causa totalment aïllada. S’han de contemplar les dues cares del mateix problema. Per això, hem de cultivar la nostra salut, però no actuar quan ja patim un problema. 

- Fins fa relativament poc el ioga no estava tan visibilitzat com ara. Què ha passat?
- G. B.: Està clar. La gent ho prova i li funciona. Tot plegat ho ha provocat el boca-orella. Sí que fa anys que hi havia certa reticència o no s’entenia el perquè del seu funcionament, però la gent veu que necessita un moment per escoltar-se. 

- En pic ho fan, a més, el benestar el desprenen, oi?
- A. O.: Sí, a més, la societat occidental viu tan estressada i ha fet tantes coses per no escoltar-se que veu que el cos ja li demana un canvi. 

Temas

Comentarios

Lea También