'La llengua és la visió del món'

«El que volia dur a terme amb aquest treball era una reivindicació de la figura de la dona apartada de la història. Com? Doncs explicant la vida de dones normals, de les seves lluites particulars», va explicar la periodista Gemma Ruiz a la presentació de la seva primera novel·la, Argelagues, que es va dur a terme la setmana passada a Reus en el marc dels Dijous de l’Òmnium, d’Òmnium Baix Camp.

Al volum, editat per Grup62, Ruiz explica la història de tres dones de generacions diferents trobades al llarg del segle XX. Descriu com lluiten per fer-se un lloc al món laboral en ple procés d’industrialització i de «l’esforç heroic» per adaptar-se. La vida familiar de la pagesia també es troba molt present amb un «llenguatge col·loquial i moltes dites que més d’un avi o rebesavi del lector recordarà». La reportera, coneguda per sortir habitualment a TV3, va explicar que el seu debut literari era un projecte pendent que arrossegava fa temps. Va descriure, doncs, un treball que va haver de fer en la seva època d’estudiant. «Recordo que ens van encomanar un qüestionari que havíem de fer a gent gran i el tema era el canvi que havien observat pel que fa a les noves tecnologies. La meva mare em va proposar l’àvia. La xerrada em va motivar molt i d’allà va sorgir l’embrió de voler aprofitar tota aquella informació», va detallar l’autora. I va recollir la llavor d’aquesta idea i va decidir fer-la créixer. «Després de llegir novel·les parlant d’una època semblant amb una visió una mica ensucrada, volia elaborar quelcom on s’expliquessin els perquès. M’interessava gratar les decisions que van prendre les dones de les estructures socials més baixes», va continuar. 

Set anys de treball

L’escriptora va trigar set anys a elaborar la seva novel·la, la qual requeria «hores de cerca per esdevenir portaveu de la llengua d’una etapa important». Una de les millors eines per a l’autora va ser precisament l’estimació d’aquesta, la qual va definir com a «una visió del món», i la qual va defensar en el seu format més natural: «Cerco la parla d’abans, aquella que hem deixat perdre per la seva estandardització». En aquesta línia, va parlar també del misteri del títol de l’obra. «Argelagues és aquell matoll que sembla invisible, però que té punxes, també és un adjectiu semblant a esquerp. No és el títol més comercial potser, però és un forma d’explicar com són les dones protagonistes del llibre, lluitadores», va explicar.

Sobre el procés d’elaboració del llibre, Ruiz va gaudir molt. «El vaig escriure a esgarrapades en un estiu amb el portàtil a la taula del jardí», va recordar. La recerca de la perfecció i polir detalls van ser també dues tasques a les quals Ruiz va dedicar molt de temps. «Fins i tot, vaig mirar de no repetir un mateix verb en un paràgraf», va revelar l’autora. El seu procés de recerca la van fer moure per molts arxius, hemeroteques i una gran quantitat de fotografies antigues, entre les quals es troba la coberta.