La metamorfosi de la mobilització

Política municipal. El procés ja no centralitza el debat i les crides a la participació basculen cap a altres qüestions ciutadanes

11 julio 2021 17:03 | Actualizado a 11 julio 2021 17:08
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Tots els majors d’edat podran ser mobilitzats a Espanya en cas de crisi, segons la reforma de la Llei de Seguretat Nacional que prepara el govern, que tindrà la potestat d’imposar «prestacions personals» als ciutadans. A Reus, el govern municipal i els partits de l’oposició també estan promovent les seves particulars mobilitzacions generals, en aquest cas com a mètode per encarar la sortida de la crisi socioeconòmica i sanitària, els uns, i la segona part de la legislatura que desembocarà en les eleccions locals de 2023, tots plegats.

Que aquestes crides a mobilitzar esforços se centrin en qüestions estrictament relacionades amb el present i el futur de la ciutat confirmen que el centre de gravetat del debat polític s’està apartant lenta però progressivament del procés i les seves derivades. Ni l’independentisme està esgotat, ni hi ha cap evidència que el seu suport electoral estigui en reculada, ni que s’hagi acabat la causa general empresa pels poders de l’Estat per combatre’l, però el focus d’atenció bascula cap a altres àmbits molt més diversos. Guanyen presència els problemes relacionats amb la factura elèctrica, el futur de les pensions, el canvi climàtic...

Pla Estratègic, Carrilet...

La política local n’és un bon alambí. Aquesta setmana s’ha engegat el procés participatiu del Pla Estratègic Reus Horitzó 32, amb les reunions de la Taula Transversal, en la qual participen unes 40 persones membres del Fòrum Ciutadà i tècnics de l’Ajuntament. Amb una vocació similar, s’ha presentat el primer esborrany del projecte de transformació urbana del barri del Carrilet i de l’entorn de l’actual mercat, condemnat a desaparèixer com a tal. Un disseny que es farà en part mitjançant un procés participatiu obert a la ciutadania.

Les crides a la participació arriben també als sectors econòmics. Recentment s’ha elaborat l’Estratègia de Desenvolupament Socioeconòmic i d’Ocupació a Reus, un document fruit de tallers de treball que han aplegat a representants de tots els sectors productius, professionals i agents socials de la ciutat i del territori.

Pel que fa al turisme, Promoció de Ciutat ha organitzat visites de familiarització adreçades als sectors de l’hoteleria i restauració de Reus per acostar-los els principals actius patrimonials i serveis turístics de la ciutat i que facin de prescriptors de l’oferta turística reusenca entre els clients.

L’oposició també

Estimular la mobilització dels agents socioeconòmics i de la ciutadania en general no és només una estratègia del govern municipal i dels partits que l’integren, L’oposició també aplica tàctiques similars a la recerca dels seus objectius polítics.

«Crido a la ciutadania per a què ja, decididament, sense complexos, construïm una alternativa per a 2023», va proclamar el portaveu del PSC, Andreu Martín, en fer balanç de la meitat de legislatura. El lema de l’acte, El Reus que volem/El Reus que tenim, ben bé podria servir per a la convocatòria del pla estratègic o del projecte de transformació d’un barri, com també el discurs que el líder socialista esperonant els seus a «sortir de la zona de confort».

Prioritzar

La CUP, que pot presumir d’una cultura política assembleària i participativa com a tret fundacional, no es queda endarrere. Ja va portar al ple una proposta per fomentar la participació ciutadana en el disseny i protecció d’espais de la ciutat i ara, coincidint amb l’arribada de les primeres factures elèctriques amb les noves tarifes, posa en marxa la campanya Curcircuitem-los. Alhora, els cupaires intenten crear una comissió de seguiment per fiscalitzar el nou servei de la brossa.

El govern municipal intenta mobilitzar la participació ciutadana en múltiples fronts

La situació actual aboca els partits a afrontar les contradiccions entre les seves prioritats polítiques i les prioritats que imposa la tasca de govern. Ho explicava Teresa Pallarès, nova delegada del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona i regidora de JxCat a l’Ajuntament de Reus, aquesta setmana en una tertúlia radiofònica: «El nostre capteniment continua sent la construcció de la República catalana i poder decidir el país que volem, però estem en un context molt complicat per la pandèmia, en el qual tothom s’ha de centrar molt en la gestió i en les respostes concretes als problemes de les persones».

Per unes coses o per altres, el conflicte polític no para de donar símptomes d’apaivagament, o d’ajornament, o d’esgotament... Depèn del prisma de cadascú.

Comentarios
Multimedia Diari