La màquina pensant

Al Centre de Lectura es va presentar ahir el llibre 137, El Modernisme, Domènech i Montaner i el seu temps. Recull les ponències de les Jornades d’arquitectura modernista organitzades a l’entitat del 8 al 17 de març de 2016. Els coordinadors de l’acte van ser Josep Fàbregas i Montserrat de Anciola. Pel que fa als autors, van ser Joan Navais, Josep Fàbregas, Carles Sàiz, Sergi Alcalde, Núria Amat, Josep M. Lapeyra, Anton Pàmies, Jordi À. Carbonell.

Amant de les xarxes socials i de pensament inquiet, el periodista i escriptor Òscar Ramírez afirma que la seva voracitat per aprendre i crear no s’atura mai, i «espero que mai canviï això», riu. Tota una màquina pensant. Acaba de tornar d’Italià, allà ha presentat la seva darrera creació, el volum titulat El trist atzar del vertigen que em devora . No s’hi podia encabir un altre títol. Segons l’autor reusenc, a l’obra ha abocat molt d’ell, i a Itàlia ha tingut una molt bona rebuda, on ha vist molta gent jove commoguda. «S’identifiquen amb els pensaments lleugers. Per a mi ha estat un nou exercici de nuesa, en el qual giro al voltant d’una etapa vital en què vaig estar malalt, no ficciono res. Vaig elaborar el volum de relats breus a l’hospital. Per tant, toco pensaments i idees sobre amor, desamor, del sentiment de pèrdua, de la por a la mort, de què és el dolor... Moltes vegades aquest darrer sentiment ens recorda constantment que estem vius», detalla. S’havia de parlar de tot això. Recorda un dels relats, ‘El silenci de Keskul’, en el qual detalla un somni que realment va tenir i recorda amb molta vivesa. De fet, qualifica la seva última obra com a una «demostració que les emocions de les persones sempre són les mateixes, però sempre ajuda a veure-ho escrit. Mai m’ha fet por despullar-me en un llibre, perquè sempre trobes algú que t’entén i s’ha trobat en la mateixa situació que tu descrius». I és que el que suma un al·licient prou fort és que la gent que el llegeix tot donant-li un retorn, l’escolta i té intel·ligència. Pel que fa a la presentació del seu nou llibre, avança que en el marc del Tour del Dervix –terme referent al musulmà d’una confraria sufí–, presentarà l’obra. Al febrer a Tarragona i al març, a Reus.

En primera persona

La gran majoria de les creacions de l’autor reusenc estan lligades amb un fil conductor, el de la primera persona. «Acostumo a explicar emocions pròpies, perquè al cap i a la fi la meva és la millor pell de la qual puc escriure. La coneixes millor que ningú. Potser una de les obres més universals seria Invasió de camp (2015)», determina. Té moltes obres per descriure, ja que ha publicat 16 llibres de caire històric, de poemes, pensaments breus i aforismes. Entre d’altres destaquen Esperando la ausencia (2010), Pensaments lleugers (2010), Aforo Completo/Tutto al completo (2011), Agricultura Mental (2013) i Cafè Nuage (2013). Una llista que pretén seguir nodrint, tant en català, com en castellà i italià. «Llegir i escriure són dues pràctiques que no puc treure de la meva rutina diària», admet, tot citant el seu blog personal creat l’any 2007.

El que més atrau dels seus llibres –a banda del contingut– és el seu prolífic vocabulari i la facilitat per crear conceptes. «Construeixo jocs de paraules a les cobertes dels llibres. Acostumen a tenir un lligam amb la portada, que també trio», explica el reusenc. Parla de la coberta d’Agricultura Mental, on una coliflor «es troba arrelada a la terra, però també és un vegetal i té forma de cervell». Així explica que «les persones ens hem de nodrir els uns dels altres».