La música, una manera de comunicar-se

L’Escola de Música del Centre de Lectura suma 34 anys d’activitat i va sorgir a partir d’una coral infantil anterior a la formació de la mateixa escola. «Vam començar amb tres persones al càrrec com a fundadores i actualment en queden només dues. Llavors, a la ciutat no hi havia molts espais de formació musical», diu el director de l’Escola de Música de l’ateneu, Antoni Colom. A partir d’aquesta coral, i juntament amb una formada per adults, va fundar-se l’Escola de Música. 

El grup d’adults també va esdevenir l’agrupació coneguda a Reus com al Cor Mestral i, de la coral infantil, en va sorgir la base de l’escola musical. «Amb el temps, hem anat incorporant professors, segons les necessitats de més instruments», afegeix Colom. 
L’Escola va començar amb una vintena d’alumnes i s’ha anat eixamplant fins als més de 200 alumnes actuals. «Els nostres orígens van ser precaris, teníem molt pocs espais a l’ateneu, tret que encara reivindiquem. Vam esforçar-nos per tenir també tots els ensenyaments musicals reglats. L’oferta s’inicia als dos anys i s’estén fins als 17 aproximadament amb el 4t curs de grau professional», destaca Colom. 

A banda d’aquesta modalitat, depenent dels interessos de l’alumne, també pot triar un currículum més flexible: amb totes les assignatures, però amb una dedicació menys exigent i sense opció de cursar grau professional; d’altra banda, també hi ha el currículum no reglat, amb el qual l’estudiant major de 12 anys pot fer algunes assignatures. L’Escola està formada per sis departaments diferents amb prop de 13 professors que es reparteixen en les diferents seccions. Al departament de piano, hi ha Hye Sun Lee, Alba Solé, Rosa Mònico i Jaume Riambau; al de guitarra, en Salvador Martín i Gyorgi Olshanetsky; al departament de corda i música de cambra, Raül Contreras, Graziella Bodmer, Nai Martínez i Helena Botella; al de vent, Antoni Colom i Sergi Gonzàlez; al departament de cant, Marc Guerris; al de llenguatge i coral, Jaume Riambau, M. Glòria Mariné, Rosa Mònico, Alba Solé, Marc Guerris i Antoni Colom. 

La quantitat d’alumnes i el volum que n’hi ha a cada curs varia, ja que a mesura que van creixent, i arriben al batxillerat, han de començar a escollir si volen seguir amb la música. «La dedicació pot canviar. El més habitual és que esperin fins a arribar el batxillerat per triar. Els estudis musicals són importants, perquè eduquen en la responsabilitat i l’autoexigència. Quan els alumnes comencen a tocar un instrument, han de practicar gairebé cada dia; si no, no avancen», explica Colom.

L’Escola de Música va començar amb l’ensenyament de tres instruments: el piano, el violí i la flauta travessera. A poc a poc, van anar eixamplant el ventall fins a tenir-ne set instruments actualment. Així, doncs, s’hi van afegir la viola, el violoncel, el clarinet, la guitarra i el cant pròpiament dit. «Els instruments més populars són el piano i la guitarra, especialment perquè es treballen molt en l’estudi musical i perquè els pots fer anar de forma autònoma. Els nens de sis anys, però, fan introducció als instruments i els acaben coneixent tots. Amb el temps, molts se n’adonen que el piano i la guitarra són instruments força solitaris, però que en canvi amb el violí o la viola, de seguida toquen amb una orquestra», resol Colom. 

A l’Escola es duen a terme tres representacions fixes: una al Nadal, una altra a Setmana Santa i una darrera al juny. La música, quan es reprèn, no es comença de zero, sempre es recorda perquè hi ha una base sòlida. «Són molts els alumnes que han tornat a l’escola de música per continuar amb la seva preparació», corrobora el director de l’escola. A més, empren un model de pedagogia activa «ben diferent de l’ensenyament clàssic de la música a la ciutat», segons Colom. «Fins als 11 o 12 anys, no s’asseuen pràcticament mai en una cadira.

ormalment, són a terra en forma de rotllana fent algunes activitats pràctiques: com ara percussió corporal, cant o escoltant música. De tant en tant, s’asseuen a taula, perquè tot el que han après ho han de resumir i entendre, posar-ho al paper. Evidentment, llegeixen partitures, però aquí no es fa solfeig», conclou contundent Colom.