La recerca de la sensualitat i la bellesa, a Reus

Josep Maria Ribas i Prous

Vaig conèixer el Joan, als anys seixanta, al petit quartet de La casa del deporte, damunt del bar El túnel, on es reunien les federacions esportives, i també, els dijous, els visionaris d’un hipotètic rellançament de l’art la llum a Reus. En Josep M. Magrané hi tenia un racó en forma de laboratori. El fum del seu inseparable caliquenyo provocava una boira persistent, i alguns del grup l’acompanyaven mig asfixiats en les seves experiències. Joan Baget era un d’ells.

El nostre home tenia molt bones mans en mecànica. Tenia una Exacta Varex, amb grans òptiques que va saber adaptar a una moderna Nikon. Li agradava el món de la imatge i les seves aficions eren també el muntanyisme, va ser soci de l’Associació Excursionista de Reus. Havia practicat esport (atletisme i judo) al Reus Deportiu. El fascinava la bellesa, l’estètica del cos, la composició i les llums. La seva fotografia era estudiada. Havia seguit l’obra dels grans mestres de la fotografia a través de revistes internacionals, sovint censurades, i passades camuflades des de Perpinyà en alguna sortida, ansiós de respirar aire pur europeu.

Els temps eren austers en materials. El nostre amic, el senyor Pàmies de cal Coder, li preparava els reveladors per als negatius i positius, a les balances de l’establiment, que més tard, possiblement, pesarien els cigrons i fideus.

Tots junts anàvem a l’Auditori de Tarragona, als Festivales de España on realitzàvem instantànies del ballet (Alicia Alonso, el Ballet de Cuba) i aprofitàvem la bellesa dels moviments dels cossos, positivant obres per les quals més tard ell va ser guanyador d’importants premis nacionals.

Va ser membre del grup de jurats diplomats de l’Agrupació Fotogràfica i va estar en contacte amb els grans de la fotografia del temps. A Lleida, junt amb els celebres Quique Jené, Rey Cascales, i Gonzalo Vinagre, en l’època de les grans ‘mogudes’.

Aproximadament al voltant de l’any 1970, tot el nostre grup va participar en uns primers intercanvis d’exposicions a l’URSS fascinats per les tècniques dels autors soviètics. En una primera exposició que va presentar-se a la sala de la Llotja, amb suport de la Caixa Tarragona, dues fotos de nus femenins acaparaven l’atenció, eren suaus, només contorns, en baixes llums, impossibles de provocar una lascívia pecaminosa. Però varen merèixer la crítica d’un cronista local, que més o menys exclamava: «En plena Plaza Prim, y a la vista del público, una exposición conteniendo desnudos [...] pero claro está, si se trata de pechugas ruso-estonianas, así ya vale».

El meu amic Lluis Carandell a la revista Triunfo ho va arreglar incloent-ho a la secció del cèlebre ‘Celtiberia Show’. Més tard, en Joan va participar en una altra gran exposició a Kherson (Ucraïna), on va ser reconegut i guardonat. Baget va ser un dels capdavanters del naturisme, en concret, amb la seva presència a la platja del Torn. Una de les seves fotos és l’anècdota del pas d’un pastor amb ramat de bens, al costat de noies nues. Sempre va tractar la fotografia de bellesa femenina amb gran dignitat i bellesa.

Actualment, treballa de nou amb fotografia de ballet, aprofitant els moviments i les barreges de gammes de grisos o color. Un gran llegat del seu treball resta encara pendent d’exposar.