Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La reportera distingida

Mireia Rom, periodista

Cristina Valls

Whatsapp
Rom ha estat distingida per la UPF. FOTO: CEDIDA.

Rom ha estat distingida per la UPF. FOTO: CEDIDA.

L’exalumna de l’escola Puigcerver, Mireia Rom, està d’allò més orgullosa. Ha guanyat el Premi Extraordinari de Fi d’Estudis 2015-2016 en el grau de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. El premi, però, li lliuraran el 9 de febrer. «Sempre havia tingut clar que volia estudiar periodisme, sempre he estat molt curiosa i explicar històries es va convertir molt aviat en gairebé una meta», enceta conversa la reusenca. S’ha graduat en Periodisme i està a punt d’acabar la carrera d’Humanitats, tot i això ja ha tastat la vida laboral. «El meu pla de vida és adquirir tot el bagatge que pugui. Sé que el periodisme viu un moment de precarietat i sé en quin món m’endinso. El fet d’haver fet lletres m’ha donat un prisma que crec que és molt bo, però no em vull encallar pas en l’àmbit cultural», distingeix la reportera distingida. I és que com bé diu, un dels «trets bons i alhora dolents», és que sempre la professió et permet aprendre i fer un tema diferent cada dia. «No pots, però, dedicar massa temps per especialitzar-te. Està clar», resumeix. Sobre aquest reconeixement, Rom no s’ho esperava pas. «Quan em va arribar una carta on m’ho comunicava, vaig pair la notícia. Els requisits es remetien a la nota mitjana de les assignatures. És anar sumant punts», resol la jove periodista. La també estudiant d’Humanitats, ja rumia alguns projectes de vida. «Potser romàntics o no, però vull començar lluitant. No són els mateixos objectius els que et planteges en començar la carrera i el que et trobes quan la finalitzes», corrobora. Sap que els sous no equivalen al volum d’hores dedicades, els contractes són miratges i que els becaris no viuen les millors condicions, a vegades, pel que fa a una formació correcta. Per ara, està aprenent a ser crítica i es queda amb molt bons records dels darrers quatre anys. «He tingut la llibertat d’escollir els temes que més em motivaven per fer les pràctiques de ràdio i televisió».

Una llibertat que, segons diu, ha aprofitat molt, perquè «a la feina, no sempre pots fer el que t’agrada». Si Rom hagués d’escollir una especialitat, sens dubte, rebla amb un «jo el que vull veure és com funciona un mitjà de comunicació des de dins. Les dinàmiques, els ritmes de treballs, la immediatesa...». És conscient que una de les branques, potser més estables, són aquelles vinculades a la comunicació corporativa. «No em tancaria a aquesta opció evidentment, però no es trobaria entre les meves predilectes», assegura la reusenca.

Sobre la capacitat creadora de Mireia Rom, hi ha molt a dir. I és que amb tan sols 15 anys ja es va atrevir a publicar una novel·la policíaca. Assassinat sobre quatre rodes , es diu la seva opera prima. «Se’m va ocórrer en un estiu llarg. Llegia molt i el gènere criminal i de novel·la negra m’apassionaven (i l’apassionen). La ingenuïtat i la manca de vergonya que dóna l’experiència em van impulsar a adreçar-me a una editorial. La sorpresa va ser la seva acceptació. Va ser una experiència molt gratificant», valora. La realitat és que segueix escrivint i no descarta publicar un altre llibre en un futur.

Temas

  • REUS

Lea También