La reusenca que dirigeix el Casal Català de Zuric

La història de la Laura Cabré (Reus, 1986) comença com ho podria fer la de molts altres joves preparats, amb talent i ganes d’aprendre que no han tingut més remei que marxar a l’estranger per falta d’oportunitats. Tot s’inicia un cop acabada la carrera d’Arquitectura – es va llicenciar a La Salle– quan li sorgeix la possibilitat de participar en un projecte relacionat amb el patrimoni arquitectònic a Guinea Equatorial. Durant els estudis havia estat col·laborant amb un despatx internacional d’arquitectes a Barcelona. Aquells quatre mesos al país centreafricà «em van obrir una nova perspectiva del món, sobretot per l’impactant canvi cultural que vaig viure». 

Un cop finalitzada la seva estada a Guinea Equatorial va tornar a Reus per acabar el projecte, encara que per a ella tot havia canviat. Malgrat les dificultats, va trobar feina i col·laborava com a autònoma en projectes liderats per despatxos d’arquitectura de la zona, encara que les ganes de tornar a l’estranger pesaven més. Així és que, decebuda per la situació de la professió a Catalunya i amb ganes de repetir experiències com la d’Àfrica, la Laura va prendre la determinació de tornar a marxar. Va ser llavors quan se li van obrir diferents possibilitats. Després de rumiar-s’ho força, i de passar les pertinents proves, va decidir instal·lar-se a Suïssa, concretament a Zuric. I ho va fer contractada per un gabinet d’arquitectes i amb moltes coses per aprendre. 

Una d’elles, sens dubte, l’idioma. «Em vaig plantar a Zuric sense saber alemany. Però l’he anat aprenent ràpidament, ja que no parlar-lo suposa una barrera molt gran tot i dominar l’anglès». Fora de la feina i de les classes d’alemany, una de les primeres coses que va fer a Suïssa va ser visitar el Casal Català de Zuric. Passats uns mesos, ja entrava a formar part de la junta. «El casal em va ajudar molt com a coixí d’aterratge. Per això, quan un dels companys em va demanar un cop de mà vaig entrar a la junta». 

Però la seva implicació no va acabar aquí. Des de fa sis mesos, la Laura ostenta la presidència de l’entitat amb la màxima dedicació i humilitat possible. «Els més joves vam decidir iniciar un projecte de renovació com han fet molts altres casals europeus. I com que cap dels meus companys es decidia, vaig oferir-me perquè era un repte molt interessant», explica. Des de llavors, aquesta reusenca ha descobert una passió i treballa per aconseguir potenciar l’entitat i les seves activitats culturals. Per exemple, més enllà d’actes festius dirigits a la comunitat catalana que resideix a Zuric, el casal posarà en marxa un cicle de cinema en català amb pel·lícules com Incerta Glòria, Ebre, del bressol a la batalla o El retratista. 

El Procés

També vol potenciar la llengua catalana entre els fills dels associats, molts d’ells nascuts ja a Suïssa. «Intentem que el nen utilitzi el català com a llengua d’aprenentatge i de joc, perquè no sigui només la llengua dels pares». Tot i que les activitats del casal són estrictament culturals, el moment que viu en aquests moments Catalunya no passa desapercebut. I més tenint en compte els precedents que hi ha a Suïssa a l’hora d’organitzar referèndums i la presència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). 

El casal posarà en marxa un cicle de cinema en català amb films com ‘Incerta Glòria’

Sense posicionar-se al respecte, des del Casal Català de Zuric treballen amb la Generalitat en el marc d’una campanya informativa per si els seus integrants volen inscriure’s al registre de catalans a l’estranger que s’ha creat recentment. 

En aquests moments, el Casal Català de Zuric té més de 170 socis, la majoria d’ells residents a la ciutat però també en l’entorn més proper. La comunitat catalana a Suïssa és força nombrosa, fet que ajuda que hi hagi una gran vida associativa. Sense anar més lluny, també s’hi troben la Casa Nostra de Basilea i el Centre Català Lausana-Ginebra.

En aquest punt, i amb tot de projectes per desenvolupar, és on es troba en aquests moments la Laura tres anys després de la seva arribada a Suïssa. Un lloc que aconsella a tothom per les seves similituds amb Catalunya i d’on, de moment, no té previst moure’s durant una bona temporada.