La rifa amb més tradició reusenca

La Rifa de la Confitura ha tornat a la normalitat a l’Orfeó Reusenc i, ahir, sonava de nou el «va bola, va bola, va bola, bola a la una, bola a les dues, bola a les tres. Va bola!». En realitat, mai s’ha deixat de fer, i és que l’any passat es va adaptar a la pandèmia i es va sortejar el Ramillet via on-line. Però la presencialitat és l’essència d’aquest tradicional acte que a l’Orfeó es fa des del 1926 cada 1 de novembre, coincidint amb Tots Sants, sortejant safates de panellets, confitura, moscatell, vi, cava, vermut... Tot, productes de la terra.

«La gent ens preguntava que si enguany tornava la rifa i si seria presencial», recordava ahir al matí el president de l’Orfeó Reusenc, Albert Bermúdez. El retorn de l’acte era, per tant, molt esperat. I és que es tracta de tota una tradició per a les famílies. «A la ciutat se celebren altres rifes similars, però la de l’Orfeó és la més antiga que es conserva», explica Bermúdez. I el perquè? «Entre moltes famílies és un costum. Van primer al cementiri i després, abans d’anar a dinar, passen per aquí. Així, el dia de Tots Sants es converteix també en una jornada festiva», destacava el president de l’Orfeó Reusenc quan passaven pocs minuts de les dotze del migdia. La rifa s’havia posat en marxa just a les 12 h, però la sala era ja plena de famílies agafant números i fent apostes.

Pere Domènech, tot fent girar el bombo, recordava als participants que una tirada valia un euro i que tres, 2 euros. «La rifa que sempre toca!», exclamava. Ell ja fa més d’una dècada que és l’encarregat de barrejar les boles i anunciar els números premiats, tot i que compta amb ajuda, «perquè sinó, després de tantes hores, acabes amb la veu malament», reia. Segons ell, dir la típica frase del «va bola» a tota velocitat, de forma reiterada i sense pauses no té cap secret. «Això s’agafa ràpid!», exclamava. Però no es tracta de l’única feina que ha fet per la Rifa de la Confitura, «abans ja havia estat molts anys ajudant a fer altres coses, perquè, sembla que no, però hi ha molta feina darrere, com preparar les safates, els productes rifats... De fet, fa un mes que ho estem preparant. Entre tots, ho anem fent», explica.

I mentre ell feia girar el bombo, petits i grans feien apostes. Moltes famílies donaven la ‘responsabilitat’ als nens d’escollir els números, i ells mateixos ho apuntaven en un paper. Després, s’apropaven al bombo i esperaven atents que sortís la bola guanyadora de la tirada. «I va bola, va bola, va bola, bola a la una, bola a les dues, bola a les tres, va bola! El 20!... El segon cop que surt», exclamaven. Alguns cridaven d’alegria: eren afortunats. D’altres, feien cara llarga i anaven a apostar nous números per a la següent tirada.

Entre els assistents, hi havia l’Helena Rodríguez i els seus fills. Tal com explicava, per a ella és tota una tradició que «fèiem quan érem petits com ells i ara ho fem amb els fills». Són de Reus i, per tant, s’ha convertit en tota una tradició familiar. «Acostumem a estar aquí durant una hora, i anem apostant. No és tan senzill que toqui», deia.

La Rifa de la Confitura de l’Orfeó Reusenc es va posar en marxa a les dotze del migdia i es va allargar fins les 14.30 hores, la franja que tradicionalment és més concorreguda. A la tarda, a les 18 h, el bombo va tornar a girar per dues hores i mitja més, fins els 20.30 h, quan es va posar fi.