La tieta fa 99 anys en mig d’una altra guerra

És un dels últims testimonis que queden de la pitjor carnisseria que va patir Reus durant la Guerra Civil

30 marzo 2020 10:28 | Actualizado a 30 marzo 2020 10:49
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Avui la tieta Maria fa noranta-nou anys. No ho podrem celebrar com es mereix, però l’important és que està bé de salut. Com que ja no surt quasi gens de casa, no ha calgut explicar-li que està confinada, ni que estem patint una gran epidèmia.

La tieta va néixer a Capafonts el 1921, l’any del desastre d’Annual a la guerra del Rif, una tragèdia tant o més esgarrifosa per a l’Espanya d’aleshores que la que vivim actualment. Només cal recordar que el nombre de morts va ser el doble del que ha provocat el coronavirus per ara.

La tieta Maria ha viscut quasi tota la vida a Reus i és un dels darrers testimonis que queden de la pitjor carnisseria que va patir la ciutat durant la Guerra Civil: la bomba que va caure a l’entrada del refugi antiaeri de la plaça de la Llibertat –antiga plaça dels Quarters–, atapeïda de gent que corria a amagar-s’hi, el 21 de gener de 1938.

Però la tieta això no ens ho havia dit mai. Ni els seus fills ni jo ho vam saber fins no fa gaires anys. Un dia, parlant dels seus records de la guerra, li vaig preguntar sobre els bombardejos. Va fer una ganya de tristor mentre negava amb el cap. Com que li vam insistir, va explicar el següent: «Jo treballava a la sastreria Pujol, al carrer Monterols. Si sonaven les sirenes mentre cosíem, anàvem a amagar-nos al refugi de la plaça Prim. Un dia, al sortir després del bombardeig, algú va dir que havia passat una desgràcia a la plaça dels Quarters, així que va anar carrer Llovera amunt a veure què havia passat. I quan vam arribar al Campanaret... Pobrets...».

Aquí es va acabar el relat de la tieta. No va voler explicar res més. I si alguna vegada li hem tornat a preguntar, tampoc. El que va veure devia ser tan horrorós que va decidir que romandria tancat dins d’ella per sempre més.

Quan el front s’acostava, la família va anar-se’n a Capafonts fins que tot va passar. La tieta, que quan parla d’aquells temps sempre afegeix «que no torni una guerra!», no sap que aquests dies està morint tanta gent com qualsevol dia de la Guerra Civil.

Comentarios
Multimedia Diari