L’aposta per l’audiovisual als barris de Reus

La Casa d’Oficis de Mas Carandell és un curs dual de formació i treball relacionat amb l’àmbit audiovisual. Es fa a la ciutat de Reus des de l’any 2015 i actualment està en plena sisena edició. La proposta és que alumnes d’entre 16 i 29 anys amb el graduat de l’ESO, en situació d’atur i residents, preferentment, als barris del Carme, la Immaculada o Sol i Vista, duguin a terme uns mesos de formació i de treball remunerat en una de les dues especialitats que s’ofereixen: el de Creació audiovisual o el de Creació d’efectes visuals i entorns per a videojocs.

Aquests estudis estan dins del programa de treball als barris, subvencionat entre el Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE), el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), l’IMFE Mas Carandell i l’Ajuntament de Reus. El regidor d’Empresa i Ocupació, Carles Prats, expressa que «el projecte de treball als barris és positiu en termes de reequilibri territorial i social». La directora dels estudis, Laia Arriols, comenta que l’objectiu és «reduir l’atur juvenil amb els cursos de videojocs i audiovisuals perquè creiem que són temes molt atractius i poden ser noves ocupacions i nous llocs de treball».

Cadascuna de les dues especialitats que ofereix la Casa d’Oficis té vuit places disponibles. En total, setze joves passen dotze mesos formant-se en l’àmbit de l’audiovisual o dels videojocs, sis de manera teòrica i sis amb un contracte de treball. No obstant això, aquest any ha estat lleugerament diferent, ja que només han estat quatre mesos de formació i sis de contracte, deu en total. El curs actual va començar el passat 21 de desembre i acaba el pròxim 31 d’octubre, però el de l’any que ve començarà l’1 de novembre i tornarà a tenir dotze mesos de durada.

La Casa d’Oficis compta amb tres docents: la Zoraida Rosselló, especialista en l’àmbit de creació audiovisual; el Rubén Cueto, especialista en el curs de videojocs; i l’Anna Guinovart, professora de transversals, que és una assignatura que fan les dues especialitats. Arriols argumenta que la matèria de transversals «vol complementar la formació tècnica que els alumnes reben en termes de desenvolupament personal, comunicació i recerca de feina». Guinovart afegeix que la relació amb l’alumnat és molt propera i directa: «Intentem que aquí tothom tingui veu i vot».

La metodologia que se segueix és lleugerament diferent. Arriols comenta que l’especialitat de videojocs té una linealitat quant als aprenentatges que els alumnes van fent, «perquè si no saben ‘A’, no poden passar a ‘B’». Es treballa per blocs temàtics i es van fent exercicis de cada bloc. La directora comenta que «passen moltes hores davant dels ordinadors i de les tauletes gràfiques perquè fan la part gràfica del videojoc». Els alumnes de l’especialitat d’audiovisuals treballen per projectes que encarreguen entitats sense ànim de lucre. Com que els equips que utilitzen són de lloguer, de vegades han de començar el primer treball utilitzant el seu mòbil o la càmera de la professora, però des de la primera peça experimenten tots els processos: organització, preproducció, producció, enregistrament, postproducció i edició. A més, els projectes que fan «van augmentant en riquesa i complexitat», comenta Arriols. L’assignatura de transversals busca que, a partir del món audiovisual, com sèries o pel·lícules, «es treguin temes que creiem que són importants i que poden millorar les habilitats i competències que poden desenvolupar els joves a la seva vida personal i professional», diu Guinovart. En els darrers mesos, tant l’alumnat de videojocs com el d’audiovisuals han de dur a terme un projecte de final de curs, que s’exposa a la cloenda dels estudis que es fa cada any.

Alejandro Navarro i Clàudia Mendoza són dos alumnes als qui els ha tocat viure un dels anys més difícils de la Casa d’Oficis, però ara estan centrats a preparar el projecte final d’audiovisuals i de videojocs, respectivament.

Alejandro havia fet un cicle superior d’audiovisuals i creu que aquests estudis li poden servir per «portar més a la pràctica tot allò que vaig aprendre» i per «saber com gestionar un ambient de treball professional». Clàudia, per la seva part, va descobrir el curs gràcies a un amic i l’ha utilitzat «per fer una transició» i tenir un títol més. Tanmateix, afegeix que és un àmbit que li agrada i al qual es vol dedicar en un futur. Els dos comenten que de vegades és difícil connectar vuit personalitats diferents dins d’un grup, però que al final s’entenen i treballen mà a mà. Una de les coses que més valoren és el fet de poder ser multidisciplinaris i poder repartir-se els rols a cada projecte. Alejandro expressa que «tot i que valoro positivament el fet de poder tocar tots els pals, crec que en un any no dona temps a perfeccionar una part». Clàudia declara que «al principi tot era una mica més difícil, em costava més, però ara que ja tinc més soltesa, la veritat és que em fa pena que s’acabi». Els dos coincideixen en una cosa, el temps a classe els passa volant: «De sobte diem: ‘ja són les 15 h?’», comenten.

De cara al pròxim curs, Guinovart espera que la Casa d’Oficis «pugui ser presencial, ja que pocs alumnes en una aula amb diferents inquietuds poden compartir i poden aprendre molt més». Arriols declara que encaren l’any amb ganes i energia «perquè és un projecte que cada curs canvia completament, ja que les persones que hi participen li donen un aire diferent». A més, valoren poder tornar a fer sortides perquè l’alumnat conegui de primera mà el món professional.