L’arquitecte Pere Caselles també té el seu any

Reus dedica aquest 2018 a recordar i estudiar la vida i l’obra de l’arquitecte Pere Caselles Tarrats (Reus, 1864-1936), un dels principals responsables de la transformació urbanística de la ciutat en l’ampli període que va de finals del segle XIX fins al primer terç del XX. L’Any Caselles tindrà un acte inaugural el 13 de març amb una conferència a càrrec del comissari d’aquest esdeveniment, l’arquitecte reusenc i docent als estudis d’Arquitectura La Salle (Universitat Ramon Llull) Anton Pàmies.
L’alcalde, Carles Pellicer, va presentar ahir la programació d’activitats que s’ha dissenyat a la ciutat tant des de l’Ajuntament de Reus com des d’entitats locals que també volen recordar enguany sobre la figura de Caselles. Entre els motius d’aquesta commemoració hi ha el fet que enguany s’escau el 20è aniversari de la Ruta Modernista de la ciutat i també la voluntat d’afegir-se a l’Any Europeu del Patrimoni Cultural amb aquesta efemèride.

Tal com va recordar ahir Anton Pàmies, Pere Caselles va exercir com a arquitecte municipal entre 1891 i 1930, un llarg període que li permeté influir directament en el curs de la política urbanística local en un moment en què la puixança econòmica de Reus es va traduir en la construcció d’un gran nombre d’edificis tant privats com públics. Es tracta d’un gran nombre d’edificacions (habitatges, escoles, espais industrials, equipaments municipals...) que seguien les darreres tendències que marcaven els corrents modernista i noucentista i moltes de les quals tenen l’empremta de l’arquitecte reusenc.

Les activitats previstes per a aquest any inclouen una exposició al Museu de la plaça de la Llibertat, amb objectes i fotografies cedides pels seus familiars; la Ruta Arquitecte Caselles (incloent-hi visites teatralitzades); un cicle de conferències; la campanya ‘Apadrina un edifici de Caselles; o activitats des de Serveis Funeraris Reus i Baix Camp.

Projectista i constructor prolífic d’equipaments i habitatges, conforma amb la seva obra el gruix més important del paisatge urbà modernista de la ciutat.

Estació enològica i Prat de la Riba

Destaquen especialment dos equipaments construïts al límit de la ciutat en aquell temps: l’Estació Enològica, conjunt que aglutina magatzems, espais de treball i habitatge, i el conjunt escolar Prat de la Riba, sorprenentment articulat sobre el carrer Prat de la Riba, i no sobre el mateix passeig. Són dos exemples projectats clarament des dels aspectes funcionals reforçats amb l’oportuna ornamentació i ús dels oficis característics, construïts amb una claredat i racionalització admirables.

Posteriorment, i ben entrat el segle XX, la seva obra evolucionarà cap a postulats del que en l’actualitat entenem com a noucentisme, mantenint però el mateix nivell de qualitat en la seva producció arquitectònica. Bona part de l’arxiu privat de Pere Caselles va ser destruït durant l’assalt del seu despatx el 1936, el mateix dia que fou assassinat (28 de juliol de 1936).