Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

L'art de fer lluir de nou un sagrari de 200 peces

L'obra, creada el 1946 per l'orfebre i pintor Josep Artigas i Basté, està des dels anys noranta a la parròquia de Sant Josep Obrer de Reus. Ara porta dos mesos al taller de restauració. Ja està quasi llesta

Mònica Just

Whatsapp
Sara Guerrero i Aleix Vall,  al seu taller, treballant per tal de fer lluir altre cop el puzle de 200 peces. Foto: A. Mariné

Sara Guerrero i Aleix Vall, al seu taller, treballant per tal de fer lluir altre cop el puzle de 200 peces. Foto: A. Mariné

El sagrari de la parròquia de Sant Josep Obrer data de l’any 1946. Enguany és el seu 70è aniversari. I en tot aquest temps s’havia anat deteriorant fins al punt que s’ha considerat necessari dur a terme una intervenció urgent, per tal de frenar aquest procés i perquè la peça torni a lluir en el seu màxim esplendor. Tot plegat no ha estat fàcil. La parròquia, amb mossèn Josep Moreno al capdavant, ha estat buscant fons durant molt de temps per tal de poder fer realitat una restauració quantificada en 1.141 euros. «Finalment hem aconseguit el finançament, de la mà de la Diputació de Tarragona», afirma el prevere. Els restauradors hi van començar a treballar fa un parell de mesos. Ara van a contrarrellotge per tenir-lo a punt la data fixada, el 20 de desembre. I és que són 200 peces, que han catalogat una a una. Un veritable puzle.

El sagrari el va cedir la Congregació de les Filles de Sant Josep en la benedicció de la parròquia de Sant Josep Obrer, l’any 1993. És obra de l’orfebre i pintor Josep Artigas i Basté, qui ha dut a terme la decoració d’un gran nombre d’esglésies i capelles.

Ara, la peça es trobava a l’equador del seu procés oxidatiu. I precisament tenint en compte el seu estat de conservació i les característiques, ha estat necessari utilitzar diferents tècniques i materials per a dur a terme tot el procés de restauració. Així ho expliquen Aleix Vall i Sara Guerrero, restauradors de l’empresa Avall Conservació i Restauració. «Primer es neteja en sec, es treu la pols, es desmunta i es cataloga per peces. I aquí comença un procés en el qual es desenvolupen diferents tècniques», apunten.

La peça és de fosa, llautó daurat i niquelat sobre peltre. I els restauradors insisteixen que restaurar «no és el mateix que fer-ho nou», sinó que es tracta d’aconseguir que torni a lluir però sense amagar la seva història. «Si ho vols perfecte ho has de banyar de nou i llavors perd tota l’antiguitat. Això és inconcebible», afirmen. Dins de les marques que relaten el seu passat, hi ha per exemple alguna abonyegadura i ratllada, conseqüència d’un intent de robatori. Ara les tasques ja estan a la seva recta final.

Al marge del sagrari, a l’empresa tenen altres projectes entre mans, ja sigui en la imatgeria religiosa o en la festiva.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También