L’aterratge

Política. Les diverses sensibilitats de l’independentisme conflueixen a Reus, tant que Junqueras i Cuixart es troben casualment a la plaça Prim

10 octubre 2021 11:35 | Actualizado a 10 octubre 2021 11:40
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Aquesta crònica es podria haver titulat 'L’aterratge de l’independentisme a Reus', perquè divendres van coincidir a la ciutat, en dos actes a la mateixa hora, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el president d’ERC, Oriol Junqueras. La convergència –amb perdó per l’expressió, atesos els protagonistes– va tenir el seu moment culminant amb la trobada casual de tots dos a la plaça Prim.

Res que no li passi cada dia a dotzenes de persones, però com que en aquest cas els passejants eren dos líders acusats de rebel·lió, condemnats per sedició i titllats de colpistes pels seus enemics polítics, té la seva ironia que es trobessin a redós de l’estàtua eqüestre del general Prim. I encara més si recordem que Prim també va ser empresonat per conspirador i indultat pel govern espanyol presidit per Narváez.

Cuixart va acudir al Centre de Lectura a recollir el Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal, que en la seva 37a edició ha premiat ex aequo la tasca del president d’Òmnium i de l’associació Reus Refugi, mentre que Junqueras va presentar el seu llibre Contra l’adversitat al jardí de la Casa Rull. Tots dos actes van omplir tot l’aforament disponible.

La vinguda de pesos pesants del sobiranisme tindrà un tercer capítol dimecres vinent amb la posada de llarg de Junts per Catalunya a la ciutat. El partit presentarà l’executiva local en un acte a la Sala Santa Llúcia que comptarà amb l’assistència del secretari general, Jordi Sànchez, l’exconseller Josep Rull i la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

Filant una mica més prim –en minúscula–, aquest article també s’hauria pogut titular L’aterratge de l’independentisme, sense cap complement circumstancial de lloc. Com podeu comprovar, la seva supressió modifica substancialment el sentit de la frase. El curiós del cas és que les dues versions reflecteixen la realitat. La primera, com és constatable pel llistat dels polítics que passen per Reus en menys d’una setmana. I la segona, com és interpretable escoltant aquests mateixos líders.

La cosa va per llarg

En el cas de Jordi Cuixart, és una qüestió de matisos, perquè les referències directes al procés van ser breus, tot i que el primer que va fer al seu discurs d’agraïment és recordar que el guardó porta el nom d’una persona que va haver d’exiliar-se, i actualment hi continua havent catalans a l’exili.
Quan va citar de passada el seu cèlebre «ho tornarem a fer», va ser per explicar que era la manera d’expressar que «no renunciarem mai als nostres drets fonamentals i que aquesta lluita d’alliberament nacional, aquest procés d’autodeterminació individual i col·lectiva necessitarà encara molts més esforços». Una manera de transmetre que l’assoliment de l’objectiu va per llarg.

Més visible va resultar en el cas d’Oriol Junqueras, tot i fer-ho d’una manera igualment implícita. Que les seves reflexions, més enllà de les referides estrictament al llibre, estiguessin centrades en qüestions com el mercat laboral i les jubilacions del futur o la inflació galopant semblava voler posar el focus als grans reptes socioeconòmics. I que ara la prioritat de la tasca de govern i de les institucions ha de ser gestionar els greus problemes que s’amunteguen al dia a dia de la ciutadania.

Sense renunciar, és clar, a la República catalana. «Només hi ha un camí pel que volem fer i hem de ser conscients de la força que tenim. No hi ha cap altra solució que no passi per l’amnistia i l’autodeterminació. Només depèn de nosaltres. Hem de ser molts, ser cada vegada més, no hi ha cap altre camí», va afirmar. La conclusió, no verbalitzada, és que per sumar molts més caminants fa falta temps. Com va dir Junqueras, la vida té una complexitat emocional tremenda. I podríem afegir que la política també.

Per completar la confluència de les diferents sensibilitats de l’independentisme i d’alguns dels seus principals representants, dimecres vinent tindrem a Reus la plana major de JxCat. Al partit de Carles Puigdemont, les maniobres per aterrar són un desori entre els que intenten comandar l’aparell, uns des de Waterloo, altres des de Barcelona, uns des del Govern de la Generalitat, altres exercint d’oposició a aquest govern... I a la bodega viatja una bomba de rellotgeria sense desactivar, com és el futur judicial de Puigdemont.

A JxCat, a més, s’hi ha d’escenificar una trama de gran interès local, perquè el partit haurà de resoldre la propera candidatura a l’alcaldia de Reus. Un assumpte pendent tant de qui pot ser la seva aspirant a alcaldessa com del qur decideixi Carles Pellicer sobre el seu futur, factor clau de cara a la probable reedició de la coalició electoral amb el PDeCAT.

Comentarios
Multimedia Diari