'L'educació que tenim és antiquada'

- La setmana passada, Marina, va parlar sobre l’educació que necessita la societat, una pregunta força complexa...
- Marina Subirats: Vaig explicar en quin moment ens trobem i la perspectiva de canvis que tenim dins l’educació. A Catalunya hi ha una certa efervescència de la immersió educativa. Trets interessants, ja que és un altre tipus de moviment que es genera des de les mateixes escoles.

- Hi ha molt per canviar? 
- M. S.: L’educació que tenim s’ha quedat antiquada i durant molts anys s’ha basat específicament en només donar informació i ens hem saturat. No dóna altres coses que hauria de donar, com és el cas de criteris per poder relacionar-se, per viure, per ser autònom per actuar... Una sèrie de pautes que abans no suposaven cap preocupació, perquè les necessitats eren unes altres. 

- I vostè què n’opina?
- Josep Ramoneda: Encara que vaig venir per presentar la Marina Subirats en el marc de les conferències que organitza la Fundació Privada Reddis i l’Escola Europea d’Humanitats amb motiu dels 25 anys del primer ens, vaig suggerir tres temes fonamentals sotmesos a canvis molt considerables com són la cultura, l’educació i l’Estat del Benestar, que es tractarà el 6 de juliol l’economista Anton Costas. Amb tot, crec que l’educació corre un risc considerable d’inadaptació i pateix les conseqüències d’una sèrie de transformacions molt radicals i accelerades.   

- Quines serien aquestes transformacions?
- J. R.: Una és la multiplicació per dos i escaig de l’esperança de vida en un segle, un factor que ho canvia tot. La joventut fins a l’any 1968 no havia estat mai subjecte polític. A més, en l’actualitat hi ha malalties de les quals abans no parlàvem. No perquè no existissin, sinó perquè la gent es moria abans de poder-les investigar. 

- Són variables en un principi positives que han acabat, però, creant masses... 
- J. R.: L’augment de l’esperança de vida i la seva multiplicació fa que es generin altres sistemes amb els quals jugar. Amb tot, s’ha de comptar la presència de les tecnologies de la comunicació i les biotecnologies. El treball, la família i la religió pilars importants de fa 50 anys han mutat. En relació amb el que deia la Marina sobre que abans la informació era un bé escàs, ara també ho és i precisament perquè és massa quantitat. No sabem què fer amb ella, perquè la informació ja no és poder. Saber-la utilitzar i gestionar sí. 

Sabem que l'etapa de la feina fixa s'ha acabat, hem d'educar-nos en el canvi

- L’educació s’ha de modernitzar, doncs. I per on començar?
- M. S.: Per fer-ho s’ha de començar per educar els infants perquè tinguin iniciativa pròpia, perquè s’han de preparar per al que vindrà. Tots sabem que l’etapa en la qual hi havia una feina fixa s’està acabant o, millor dit, es transforma. Per tant, no podem pensar que una persona entrarà a treballar quan tingui 16 anys fins que es jubili. Això ja no és així. Per tant, les persones han d’aprendre des de ben petites a gestionar el seu propi projecte de treball, personal i familiar. Les criatures han de saber ser autònomes en tots els aspectes.

- És clar. Aquesta immediatesa es viu i es viurà en tots els àmbits de la vida, oi?
- M. S.: Exacte. Estem sortint d’un àmbit en el qual del professor brollaven tots els aprenentatges i els alumnes eren mers recipients. Ara els docents han de generar estímuls als estudiants, perquè ells són els protagonistes de la seva pròpia educació i de la seva vida. 

Hem de crear una societat crítica que contrasti i que avaluï la veritat

- Tot està començant a canviar. Els adults, però, quin paper hi tindran?
- No hi ha terminis per saber quan canviarà tot, però està sent progressiu. El primer que han d’aprendre els alumnes és a tenir confiança en ells mateixos, perquè és el que tots necessitem per garantir el futur d’una societat crítica, que sàpiga contrastar i discriminar el que no és veritat. El nostre paper ha de ser totalment adaptatiu, ens hem de reinventar.