Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

«L’entitat ha esdevingut una segona família»

L’Orfeó Reusenc celebra el centenari amb una forta convicció de rejovenir el seu teixiti associatiu tot mantenint els lligams socials que la fan característica

Cristina Valls

Whatsapp
Esther Cos és la presidenta de l’Orfeó Reusenc. FOTO: Alba Mariné

Esther Cos és la presidenta de l’Orfeó Reusenc. FOTO: Alba Mariné

Cent anys d’història. «Es diu aviat. És una trajectòria que no es pot resumir amb la paraula centenari. Aquesta entitat existeix gràcies a l’esforç i la voluntat de les persones que hi han passat», corrobora l’actual presidenta de l’Orfeó Reusenc, Esther Cos. Per a molts ha estat un espai on fer noves amistats, un centre lúdic on passar l’estona i una escola per al ball (amb l’Esbart Dansaire) i la interpretació (amb la secció teatral). 

«Des de sempre hi ha hagut molt de moviment de socis i d’una gran varietat d’estils i edats, a més. Això fa ric l’Orfeó, aquest component social és el que ens caracteritza», continua Cos. De fet, ella en té molts, de records. Va començar a venir amb la família, un fet que durant molt de temps esdevenia gairebé un costum. «Molta gent hi era perquè el seu pare o mare actuava o cantava», diu la presidenta de l’entitat. Cos va entrar quan tan sols tenia 10 anys, i va ser com a soprano a la coral.

Des de llavors, va participar en tot el que s’hi duia a terme: concerts, Pastorets i obres de teatre. «Va ser la primera escola on poder actuar. Per a molts, l’entitat ha esdevingut una segona família. Aquí feies amics i molts també han trobat la parella aquí», diu Cos.
Un fet amb el qual també coincideix Anna Pilar Grifoll (64), una de les sòcies cantaires més veterana de l’agrupació.

«Vaig esdevenir sòcia fa molt de temps, entre el 1972 i 1973, i em va atraure el seu caliu. Abans no hi havia centres cívics i tants punts lúdics com ara i no m’agradava estar tancada a casa en tornar de la feina. Allà vaig fer moltes amistats. Una vegada, després d’un assaig, ens van conduir a una altra sala per fer un aperitiu. Resulta que dos cantaires es casaven», relata la prioratina, natural d’El Molar, Anna Pilar Grifoll, qui gràcies a un company de feina s’hi va adherir. 

Els canvis

Haver esdevingut presidenta també ha constituït tot un repte per a Cos. «En assumir el càrrec eren moltes les responsabilitats. Havies d’estar a l’altura d’un llistó molt alt. De lluitadors que havien treballat molt per seguir amb aquesta empresa», detalla Cos encara recordant aquell moment. Va ser tot un canvi de rol. 

IMG_0333.jpg
Anna Pilar Grifoll i Ramon Tella, veterana i jove cantaire de l’Orfeó Reusenc. FOTO: Alba mariné

I, parlant de canvis, l’ens cultural també en va passar per molts. Val a dir que, en ple 1912, sota la direcció d’Estanislau Mateu i Valls (fill d’Estanislau Mateu i Mas) es va conformar un llavors orfeó masculí amb gent jove i amb energia per dur a terme projectes innovadors. Arran d’això, es van incorporar les classes de música i solfeig. Amb tot això, també es va produir un augment de membres a la coral, la qual s’atrevia amb recitals i trobades. N’és un exemple la I Trobada d’Orfeons de Catalunya a Barcelona l’any 1017. 

El gran canvi que va fer de l’Orfeó l’entitat que es coneix avui, va ser l’adhesió al cor de veus femenines, que va donar lloc a una agrupació mixta. Per consolidar aquest fet, es van constituir uns altres estatuts, que renovaven els ja existents, i es va reconstituir l’Orfeó Reusenc (1918). Val a dir, que en l’actualitat, també formen part de l’entitat les seccions del Ball de Bastons, la seva escola infantil corresponent i el Grup de Grallers. «És un treball centenari que intentem preservar amb una gestió responsable, posant el focus en modernitzar l’entitat sense perdre els trets més identitaris i amb la convicció de seguir rejovenint l’ens», enumera Cos. 

Sobre el tema, el soci més jove de la coral, en Ramon Tella (20), diu que la gent jove crida a més gent jove. «Vaig entrar el 2008 per un amic. Tots dos ballàvem bastons i em va animar a sumar-m’hi. També he anat participant en la coral d’Els Pastorets i fins al dia d’avui. Em va agradar pel bon ambient i aprens de tothom», puntualitza el jove Ramon Tella. Haver arribat al centenari suposa pels socis tota una fita. Preguntats sobre això, Grifoll i Tella diuen que «és tot un orgull. Posa de relleu la història i suposa un efecte crida, que ajuda a fer l’Orfeó més visible». 

La junta s’ha esforçat per arribar a elaborar nous projectes. En són exemples les obres de teatre La extraña pareja o El sopar dels idiotes, sense oblidar tampoc els eterns Pastorets. I és que són l’única entitat de la ciutat que no els ha deixat de fer. Omplen localitats amb famílies senceres any rere any. Actualment, l’Orfeó el conformen 300 socis, xifra que ha anat en augment. «És bona, tot i que hem arribat a tenir-ne fins a 500», acota Esther Cos. 

Temas

Comentarios

Lea También