Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

«Les cambres continuen sent més necessàries que mai»

Entrevista a Isaac Sanromà, president sortint de la Cambra de Comerç de Reus. Posa fi aquesta setmana a la seva presidència a la Cambra, una intensa etapa de 13 anys que repassa junt amb el ‘Diari’ 

Francesc Gras

Whatsapp
Sanromà tanca aquesta setmana 13 anys de presidència. FOTO: a. gonzález

Sanromà tanca aquesta setmana 13 anys de presidència. FOTO: a. gonzález

Juny de 2006. Recentment escollit president de la Cambra de Comerç de Reus, concedia una entrevista al ‘Diari’ en la qual es marcava tres prioritats: donar suport a la internacionalització de les empreses, impedir que la cambra perdés presència al territori i liderar la gestió del món empresarial a l’Aeroport. Creu que les ha aconseguit?
En la primera legislatura vam fer una feina magnífica en tots aquests àmbits, i vam aconseguir desenvolupar projectes de referència en cadascuna d’aquestes línies de treball. Però el 2010 es produeix un fet que ho condiciona tot de manera traumàtica com és l’impacte del ‘Decret Zapatero’, que suprimeix el finançament públic de les cambres. A partir d’aleshores, la prioritat va ser redefinir la nova Cambra. I això ens va obligar a destinar molts esforços a reorganitzar-nos internament. Tot i així, el balanç és positiu perquè la corporació ha continuat treballant en aquestes línies estratègiques aconseguint resultats molt reeixits, mantenint el seu caràcter públic de servei i atenció a les empreses. 

Tot i l’evident evolució, l’Aeroport encara presenta un dèficit històric en l’àmbit de la comunicació malgrat els esforços que s’han realitzat. Se sent decebut de no haver pogut aconseguir la construcció de l’Estació Intermodal al sud de l’Aeroport? 
Del que em sento especialment satisfet és que el debat sobre l’Estació Intermodal l’hem mantingut sempre present des de la Cambra, amb accions transcendents, com el Manifest a favor de la seva construcció que van subscriure una llarga llista d’institucions i entitats del territori. Hem passat anys molt complicats perquè no teníem cap certesa. I ara, finalment, la nostra persistència, la nostra convicció, l’han seguit de manera majoritària els representants polítics del territori. De fet l’Aeroport ha estat una de les nostres obsessions. I així ho vam demostrar erigint-nos en uns dels impulsors de la taula de promoció que -s’ha de dir- ha esdevingut una eina molt útil. 

Quin creu que és el llegat que deixa la seva gestió al capdavant de la Cambra de Comerç durant aquests darrers 13 anys? De què se sent més orgullós? 
De moltíssimes coses, començant per les aparentment ordinàries, les que serveixen per atendre les necessitats de les empreses. Els nostres tècnics han fet una feina magnífica en camps estratègics com la internacionalització, la formació o el suport als emprenedors. I també, naturalment, satisfet per les iniciatives extraordinàries, com l’adquisició de la Llotja, la celebració dels Premis Cambra o la generació d’operatius especials que han esdevingut autèntics fets socials, plenament arrelats al calendari, com són la Reus Viu el Vi o la Ganxet Pintxo.

Precisament, a vegades algunes veus han qüestionat la dedicació de la Cambra de Comerç en aquesta mena d’actes més populars. Què hi té a dir amb tot plegat?
No tinc cap dubte de l’encert de la Cambra a l’hora de crear la Ganxet Pintxo i la Fira del Vi. Dos actes que neixen amb vocació d’atendre, precisament, les necessitats de dos sectors que reclamen la nostra atenció. D’una banda, el de la restauració, que l’any 2011 patia una crisi duríssima i demanava que se’ls atengués amb un operatiu ajustat a les seves necessitats. La ruta ha superat totes les expectatives. I, de l’altra, el vinícola, amb un pes específic molt important a la Cambra, amb més de 400 empreses vinculades de manera directa. Estratègicament són actes pensats, únicament, per atendre realitats empresarials. Dos actes més dels molts que fa la Cambra, però que tenen una innegable projecció mediàtica que els fa encara més visibles.

La seva presidència ha passat per moments molt complexos en l’àmbit econòmic tant pels estralls de la crisi com per la falta de finançament. En algun moment va pensar que la Cambra podia desaparèixer o veure’s en la necessitat de fusionar-se? 
En aquella situació vam dibuixar tots els escenaris. És una realitat que hem viscut totes les cambres. I la prova és que, arreu de l’Estat, fins i tot han desaparegut algunes corporacions centenàries. Per això s’ha de posar en valor la transició que hem estat capaços d’articular, amb el meu equip, a la Cambra. Vam convertir les amenaces en oportunitats. I gràcies a l’esforç i la dedicació de tots, hem estat capaços de dibuixar una nova Cambra. Fixi’s que, tot i aquests anys tan complicats, podem dir amb satisfacció que deixem la Cambra, aquest 2019, amb un fons patrimonial superior al que vam trobar-nos el 2006. Això no impedeix que continuem reclamant finançament públic per una corporació que continua sent pública.

Fruit d’aquestes dificultats, les cambres de comerç han perdut la seva posició de contrapoder davant les administracions i de defensa del territori?  
Ans al contrari. Altrament no s’explicarien els moviments que s’han produït, arreu, per entrar als plenaris en el recent procés electoral. El pes específic de les cambres no s’ha de menystenir perquè ens avala una trajectòria centenària i, el que és més important, serveix per mantenir una xarxa empresarial única arreu del món. Les cambres continuen sent més necessàries que mai per procurar pels interessos generals. 

Com han estat les relacions d’aquests darrers anys amb l’Ajuntament de Reus? Creu que ha faltat unitat en alguns temes estratègics per a Reus?  
Amb l’Ajuntament hi hem treballat intensament. Ha estat una relació fluida i productiva en benefici de l’interès general. I més enllà de la sensibilitat dels alcaldes -Lluís Miquel Pérez i Carles Pellicer- també he de destacar la bona sintonia amb la majoria de regidors de promoció econòmica amb els que he coincidit durant aquests anys. Per posar un però ens queda la recança de no haver pogut dibuixar un marc de relació més generós amb el territori d’influència de la ciutat. 

La ciutat ha evolucionat molt en aquests darrers tretze anys en l’àmbit comercial i firal, camp on vostè també ha estat molt vinculat com a president del comitè executiu de firaReus. Quin balanç en fa?
Molt satisfactori. I més tenint en compte el que va suposar, per la nova fira, organitzar, des de la Cambra i la Llotja amb el suport de l’Ajuntament, la Borsa de Comerç Europea el 2010, la fira congressual més important que mai s’ha fet a la ciutat. Aquell certamen va marcar un abans i un després, amb la inauguració del nou palau firal del Tecnoparc, que ha estat clau per entendre el desenvolupament de firaReus durant el darrer decenni i, també, la projecció, des del punt de vista urbanístic, de Reus a la zona de Bellissens.

Amb unes bones connexions i millors infraestructures, una decidida unitat territorial i lideratges compartits, creu que es podrà arribar a exercir algun dia de veritable segona àrea metropolitana de Catalunya?
N’estic convençut. I voldria posar en valor l’exemple que hem donat les Cambres de Tarragona i Reus en aquesta línia. És evident que, després d’anys de certa dispersió a l’hora d’actuar i, sobretot, de reivindicar, s’està reorientant aquesta manera de fer buscant la necessària unitat d’acció. Estic molt content de l’aliança estratègica que hem teixit amb la meva homòloga Laura Roigé. I em satisfà que la classe política, començant pels alcaldes de Reus i Tarragona, també estiguin en sintonia. Aquest és un territori privilegiat, d’una potencialitat enorme. Cal, però, que ens convencem que cal treballar de manera coordinada i ordenada per aconseguir realment millorar la situació actual prioritzant el concepte d’àrea metropolitana.

Jordi Just i Àgata Girbes agafen el seu relleu al capdavant de l’entitat cameral aquesta setmana. Quin paper va jugar en la fusió d’ambdues candidatures?
El què em van atorgar els dos candidats durant les converses prèvies al pacte, el de buscar consensos. Sempre vaig creure que el millor per la Cambra era una única candidatura que permetés aglutinar l’innegable capital humà de les dues llistes. I he d’agrair, en aquest sentit, la generositat d’ambdós candidats a l’hora de pactar.

Quin consell donaria, a partir de la seva pròpia experiència, al nou equip que dirigirà la institució a partir del dia 22?
Que mantinguin l’esperit que ha impregnat el pacte, de generositat i voluntat de cooperar. Si tenen aquesta capacitat d’escoltar, la suma d’ambdós equips multiplicarà en benefici de la corporació. La Cambra de Reus té una realitat territorial molt interessant, amb cinc comarques sota el seu paraigua corporatiu. Això obliga a treballar de valent per arribar a tot arreu. I per això és tan important generar un equip cohesionat i entusiasta. I també advertir-los de la necessitat de preservar la independència de la corporació a l’hora de prendre partit en qüestions essencials en la defensa dels interessos generals. Aquest és el gran actiu de les cambres. I cal mantenir-lo per sobre de qualsevol pressió externa.

Què farà ara que deixa la presidència de la Cambra?
M’agrada utilitzar el símil mariner a l’hora d’explicar aquest final de trajecte. He arribat a bon port. I a la tripulació que he tingut la sort de comandar ens toca baixar del vaixell per deixar el timó a un nou capità i al seu equip. Cregui’m que ser president de la Cambra ha estat un honor molt elevat. Però també una responsabilitat molt exigent, d’una gran dedicació, que m’ha obligat a manllevar hores d’atenció a la meva família i a la meva activitat professional. Per tant, ara toca recuperar el temps perdut per compensar-los adequadament amb la dedicació que es mereixen. Això sí, com a bon mariner resto a disposició de qualsevol altra missió on pugui aportar el meu coneixement en projectes de dinamització i societat civil.  

Temas

Comentarios

Lea También