Les catifes de flors omplen Reus 20 anys després de la seva recuperació

Corria l’any 1997, quan el llavors alcalde de Reus, Josep Abelló, va proposar a l’Agrupació d’Associacions i Confraries de la Setmana Santa de Reus que es tornés a recuperar la tradició de confeccionar catifes per la solemnitat del Corpus Christi. 

L’Agrupació va acceptar el repte i aquell mateix any es van realitzar dues catifes, la de la mateixa Agrupació i la de la Pia Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia. Mentre que la de la Pia Germandat només en va fer un any, l’Agrupació va deixar de fer la seva a partir de l’any 2007.

L’any següent, el 1998 s’hi van afegir la Congregació Mariana (que ja n’havia fet abans de la Guerra Civil i després entre els anys 40 i 70 del segle passat); els Cavallers del Sant Sepulcre, la Confraria de Sant Josep i Sant Jaume (Sant Sopar) la Reial Congregació de la Puríssima Sang juntament amb les seves seccions, a part del Sant Sepulcre, el Patronat Foc Nou, la Confraria de La Verònica i els Joves de l’Arxiprestat de Reus. Des de fa tres anys també s’hi ha afegit la Banda de Cornetes i Tambors de la Verge de Misericòrdia.

La figura de Josep Anglès

Tot això va ser possible gràcies a la tasca del que aleshores era president de la Confraria de Sant Josep i Sant Jaume, el tallista i daurador Josep Anglès Amigó, que va ser qui va trobar les solucions per als molts problemes tècnics i logístics que es presentaven a persones que mai havíem fet una catifa.

Ahir, 20 anys després, el centre de la ciutat es va omplir de catifes de flors per celebrar la processó de Corpus amb les següents entitats: la Congregació Mariana, al Fossar Vell; els Joves de l’Arxiprestat de Reus davant al carrer de la Presó, i la Confraria de La Verònica, la Confraria de Sant Josep i Sant Jaume (Sant Sopar), La Banda de Cornetes i Tambors de la Verge de Misericòrdia i el Patronat Foc Nou totes elles al carrer Monterols.

Una de les més grans era la de la Congregació Mariana, amb una superfície de 250 metres quadrats. A més dels motius purament eucarístics, una de les curiositats d’aquesta catifa és que també recordava un motiu de ciutat com era l’homenatge al Reus Deportiu d’hoquei patins que va guanyar 6 copes d’Europa consecutives (del 1967 al 1972), amb l’escut del club i la figura del capità d’aquell equip, Joan Sabater.

La processó de Corpus va sortir cap a dos quarts de vuit del vespre de la porta de la Prioral de Sant Pere, encapçalada pels Nanos, la Mulassa, els Gegants i l’Àliga, que minuts abans havia fet el ball solemne curt. El seguici religiós, que va recórrer el centre de la ciutat, va estar precedit per la creu processional i els representants de les confraries amb els penons i estendards, els nens i nenes que fan la primera comunió, l’escolania i la capella de cantors, el Santíssim sota tàlem, els vicaris i rectors de les parròquies i el prior.

El fi de la festivitat de Corpus va tenir lloc cap a les nou del vespre amb les darreres ballades dels Nanos, la Mulassa, els Gegants i l’Àliga, preludi de les ballades que tindran lloc a partir del cap de setmana vinent, amb l’inici de la Festa Major.