Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

"Les curiositats de la vida diuen molt de nosaltres"

L'escriptora i periodista reusenca Anna-Priscila Magriñà publica 'Tot està connectat', una altra de les seves curioses obres

Cristina Valls

Whatsapp
Magriñà, amb la seva última obra 'Tot està connectat'. Foto: A. MARINÉ

Magriñà, amb la seva última obra 'Tot està connectat'. Foto: A. MARINÉ

La reusenca Anna-Priscila Magriñà publica una altra de les seves curioses obres. En aquest cas i sense abandonar l’estimació per la divulgació històrica, relata els peculiars lligams que uneixen dos elements o personatges aparentment allunyats a través d’històries. Després de ‘1001 curiositats de Barcelona’ i ‘Guia xafardera de Catalunya’, arriba ‘Tot està connectat’.


- Com es planteja encetar un llibre com Tot està connectat?

- La idea de connectar-ho tot neix d’una recerca a Internet. Vaig començar a elaborar el projecte farà prop de 2 anys i escaig, m’ha portat molt de temps, però he gaudit molt. L’origen ve de quan comences a buscar coses per tal d’elaborar un article o simplement per satisfer la teva curiositat i busques i busques... Arriba un moment que tot són hipervincles i no t’adones de la gran quantitat de pestanyes que tens obertes al navegador. Tot aquest fenomen l’he volgut copsar a manera de curiositats. Parlo de termes que estem molt acostumats a escoltar i que són d’allò més familiars. En alguns temes elaboro conclusions, però n’hi ha d’altres que no. Hi ha temes que han estat investigats i és més fàcil fer recerca, però d’altres és tot un misteri que intento descobrir.

- Parla de prínceps blaus, per exemple. Què pot dir?

- Va ser un dels temes al qual vaig dedicar més temps i tot es cenyeix a un text del qual es van elaborar milers de traduccions. Una d’aquestes parlava del cel, el lloc d’on pertanyien els déus. Per un error de traducció, la gent comença a parlar del blau que aviat referencien als déus, els qui manaven i tenien el poder. Llavors, es comença a parlar del príncep blau associat a la noblesa i el terme ‘celeste’, originari de la traducció, cau en desús. Vaig trobar que sobretot es parla molt d’aquest príncep blau al segle XIX, ja hi havia textos on se l’esmentava. És el cas de Rubén Darío. No hi ha conclusions definitives, però sí que és segur que la indústria hispanoparlant és la que més referencia el tema. És un exemple la pel·lícula de la Bella dorment , dels anys 50, en què hi ha una cançó on es parla d’aquesta figura. Precisament l’original de l’anglès no es diu això. També aporto altres explicacions d’estudiosos que ho descriuen com a una manera de diferenciar la noblesa de la pagesia, en estar més exposats al sol i més colrats.

- Quina connexió és la seva preferida de tota la resta de Tot està connectat?

- N’hi ha moltes. El llibre té la peculiaritat que hi ha històries que formen els capítols, però dins d’aquests també hi ha altres passatges lligats que ofereixen més detalls del tema principal. A mi m’agrada molt un retall sobra la cel·lulitis al capítol ‘Marylin Monroe’, en el qual parlo del món de la bellesa, de la indústria dels cosmètics, gimnasos i el seu ampli món. El terme es pot investigar i es va crear als anys 70. Alguns dels metges van començar a fer diners creant mètodes de bellesa i tractaments, moltes revistes de dones venien més números, etc. Es creen preocupacions, però ens trobem el moviment hippie on això passa a un segon terme. De fet, és una condició de la pell que tothom té, ja sigui prim o no.

- Es posiciona en aquestes preguntes que planteja?

- És una tria de temes que he fet jo. Hi ha hagut preguntes que m’he fet i que no he cercat cap resposta. En aquest sentit, he intentat respondre algunes preguntes. A la vegada, també ofereixo alguna solució. En el cas de per què els serveis d’homes i dones estan separats, explico que el terme es remunta a la Revolució Industrial. La dona entra massivament al món laboral i hi ha pors sobre la diferenciació de gènere. Em posiciono tot buscant solucions d’estudiosos. Per exemple, per tal d’evitar fer cua per anar al lavabo de dones, es proposa que siguin més grans, perquè les noies tenim altres necessitats. També explico la reclamació de més serveis unisex en l’actualitat i altres anècdotes.

- Amb quina utilitat va escriure aquesta obra?

- Tinc a Bill Bryson com a referent amb l’obra A casa , on explica d’on ve tot el que tenim a la llar. M’inspira. Volia fer quelcom relacionat i tenia l’obsessió de connectar-ho tot. M’agraden les curiositats de la vida, perquè diuen molt de nosaltres.

Temas

  • REUS

Lea También