Les emblemàtiques escales del Centre de Lectura de Reus

El Centre de Lectura: portes endins. Volem aprofitar i potenciar tots els espais que ens ofereix l’entitat per presentar els diversos esdeveniments 

Jordina Gort Oliver

Whatsapp
Jordina Gort Oliver, presidenta de la Secció Llengua i Literatura.

Jordina Gort Oliver, presidenta de la Secció Llengua i Literatura.

J a fa un mes i mig que va començar el confinament a causa de la pandèmia de la Covid-19. I l’activitat habitual s’ha aturat al món, també al Centre de Lectura de Reus. Mentrestant, malgrat que el Centre resta tancat, us convido, si em voleu acompanyar, a fer un recorregut imaginari, virtual, per racons coneguts que aquests dies no podem trepitjar.

Pujo les escales de l’ateneu i em trobo cara a cara amb el bust d’Evarist Fàbregas i Pàmies. El filantrop gràcies al mecenatge del qual podem gaudir de l’entranyable edifici en què s’ha pogut formar tanta gent de dins i de fora de Reus. El 1916 Fàbregas va comprar per 83.000 pessetes el palauet que era propietat dels marquesos de Tamarit i el va cedir al Centre de Lectura, que des de 1897 ocupava l’edifici i en pagava el lloguer. Informació interessant que podeu ampliar amb l’article que l’arquitecte Anton M. Pàmies va publicar a la Revista del Centre de Lectura el 2013.  

L’escala del Centre de Lectura de Reus és un dels emblemes de l’edifici. FOTO: Cedida

He pujat aquestes escales milers de vegades, però des del juliol passat que les pujo com a membre de la Secció de Llengua i Literatura. He començat, amb il·lusió, una etapa per treballar al Centre però des de dins, ja que fins ara ho havia fet com a usuària –ja deu fer uns 30 anys que en sóc sòcia. Ara, m’hi apropo des d’una nova òptica i amb la bona intenció de col·laborar en el que pugui per continuar el llegat d’aquesta institució que fa tants anys, des de 1859 –més d’un segle i mig–, va obrir la porta a la cultura a totes les classes socials. Una institució que, particularment, també ha tingut un paper molt rellevant en la meva trajectòria acadèmica. 

Entro al vestíbul i allí em creuo amb l’estàtua de Pau Gargallo, l’escultor de Maella que, ja delicat de salut, va morir inesperadament a la nostra ciutat, el 1934, mentre s’hi allotjava per fer una exposició de les seves obres al Centre de Lectura, precisament. Amb els nous membres de la Secció ens reunim a la Sala de Juntes. Però, a banda de les trobades presencials, és molt més àgil i eficaç comunicar-nos a través d’Internet i, per tant, tenim contacte per correu electrònic, compartim documents en línia i habitualment mantenim converses pel grup de WhatsApp de la Secció, sempre que és necessari –aquestes setmanes de confinament, per exemple, la xarxa s’ha convertit en l’únic canal de comunicació possible.

La Secció està formada per docents i periodistes en actiu, una bona combinació per acomplir els objectius que ens hem marcat en aquesta nova etapa, com el de mantenir i ampliar aquest vincle imprescindible amb el món de la comunicació, la llengua, l’escriptura i la literatura. Un dels fundadors del Centre de Lectura, Josep Güell i Mercader, que va obrir aquest ateneu amb l’objectiu d’instruir la classe obrera i posar les bases per regenerar la societat, era també un periodista; i va marcar una línia de modernitat, amb el seu tarannà liberal i progressista, que es va estendre entre els joves que concorrien l’entitat durant les darreres dècades del segle XIX. 

Des de la Secció de Llengua i Literatura s’ha iniciat un període en què ens hem proposat nous reptes i tots van lligats a aquesta línia de progrés –avui en diríem innovació, o renovació. Un és el d’aprofitar els mitjans de comunicació i les xarxes socials per promoure els actes que fa la Secció: fer més actiu el Twitter i la pàgina web per anunciar-ne l’activitat i mostrar la feina a la premsa digital i en paper. Una altra de les idees proposades és la de potenciar i aprofitar tots els espais que ens ofereix el Centre de Lectura per presentar els diversos esdeveniments, com el vestíbul, el teatre, el cafè, la biblioteca, etc., espais que poden donar un aire nou als actes previstos. Així s’ha començat a posar en pràctica, per exemple, a l’hora de programar els actes per celebrar l’Any Perucho, tot i que, de moment, les activitats s’hagin ajornat.

D’altra banda, també hi ha interès per promoure la literatura i els escriptors del territori, com sempre s’ha fet, sense deixar de tenir en compte la poesia ni deslligar-nos de l’art que ho engloba tot. En cartera hi ha idees com la de crear un festival de literatura i també fer recitals de poesia pautats des del Centre, però que transcendeixin les portes de l’edifici i s’estenguin per altres espais de la ciutat per fer l’activitat més visible, participativa i oberta a la ciutadania. Entre altres celebracions literàries, com el centenari del naixement de Joan Perucho, aquest any també es commemora el 170è aniversari del naixement de Joaquim M. Bartrina. El poeta reusenc, que dóna nom al teatre vinculat a la nostra entitat, va ser un dels joves que va rebre la influència directa de Güell i Mercader. La seva obra poètica mostrava també aires nous que es debatien entre la raó científica i la intuïció de les emocions, una obra trencadora i prometedora que la seva prematura mort va estroncar. 

Així, doncs, pujo les escales del Centre amb aquesta intenció de renovació i innovació però també sense oblidar el valor de la història d’aquest ateneu, de les persones que encara hi treballen, i amb el respecte per tots els qui ens han precedit i han fet que aquesta institució sigui el que és i s’hagi mantingut a través del temps.
 

Temas

Comentarios

Lea También