Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

'Les emocions es mostren a través del so i del cos'

Entrevista al professor de teatre Carles Pitarch

Cristina Valls

Whatsapp
Pitarch fa teatre als infants de l´escola St. Josep. FOTO: A. GONZÁLEZ

Pitarch fa teatre als infants de l´escola St. Josep. FOTO: A. GONZÁLEZ

El reusenc Carles Pitarch porta des dels 15 anys fent teatre, amateur en la seva majoria. Ha tastat diverses disciplines vinculades al món de la interpretació com ara els monòlegs, les escenes, la commedia dell’arte i l’esgrima teatral i de lluita amb Isaac Morera. En l’actualitat, imparteix classes de teatre de caràcter extraescolar al Col·legi Sant Josep de la capital del Baix Camp.


- Ha tingut molta formació en l’àmbit del teatre, no té aturador... - He passat per totes les companyies que he pogut, com és el cas de Llop’s teatre, algunes companyies de Tarragona, de Barcelona... i vaig començar a fer cursos impartits per diferents directors professionals com ara en Carles Bigorra i Marc Jornet. Els que he anat fent, si més no, m’han obert portes per poder trepitjar més companyies, la majoria amateurs i fent diverses obres. De fet, al Bravium Teatre de Reus és el lloc on hi he fet més, tant de commedia dell’arte com de més contemporànies. He fet un total de 20 cursos en menys de cinc anys. I en cadascun d’ells acostumaven a dividir-se en dues parts. És a dir, amb un perfeccionament de tot el que has après a la primera part.

- S’hi dedica professionalment, però? - Aquesta no és la meva feina principal, em dedico a la creació audiovisual. Malgrat tot, també n’he fet cursos orientats al camp de l’audiovisual. A més, tinc una productora que es diu Juan Desafinado Produccions.

-

Treu benefici dedicar-s’hi tot coneixent des de dins el món de l’actuació? - Sí. Tot i això, també vull afegir que elaboro més aviat productes de naturalesa documental, com ara Dalí, emperador de l’acció , que vaig coproduir amb TV3, i l’últim va ser Xiquets de Tarragona, l’herència millorada . A banda d’això, també he fet escenografia audiovisual per teatre i faig de tècnic de llum i de so en teatres. És a dir, que dins el món del teatre toco diferents tecles i he vist un camp molt ampli. En la majoria de disciplines, em sento còmode. Haver fet d’actor ajuda en la tasca de tècnic, tenir una sensibilitat diferent a l’hora d’escoltar el company mentre actua i acompanyar-lo amb la llum, la qual esdevé un actor més. I, per molt que tinguis un guió, hi ha coses que també s’improvisen. Poden passar coses no previstes i s’ha de saber reaccionar, i les llums hi fan molt.

- I quan es va plantejar fer classes de teatre a infants, doncs? - Començar a ensenyar teatre i a infants va ser una mica per casualitat.

- Què va passar? - Vaig iniciar les classes per cobrir la substitució de Lourdes Domènech al Col·legi Sant Josep de Reus. Es tractava de classes d’interpretació de caràcter extraescolar. Jo l’havia ajudat alguns cops de manera puntual i per una sèrie de circumstàncies se’m va suggerir. Aquest és el meu primer any, de fet.

-

Una faceta més en el món de la interpretació... - Exacte. Després de rebre una sèrie de cursos tenia l’oportunitat d’impartir-ne jo a nens de tres a cinc anys i de sis a dotze anys.

- Com ha anat l’experiència? - Totalment positiva i la veritat és que ambdues franges d’edat tenen molta energia. T’absorbeixen totalment. Òbviament, ensenyar termes molt concrets de l’actuació és força complicat, però sí que tot utilitzant jocs i diferents estratègies aconsegueixes portar-los cap al món del teatre. Poden elaborar petites obres de teatre amb titelles, per exemple.

- Com reaccionen els primers cops? - Són molt curiosos. Quan tu agafes un teatre de titelles, els infants prefereixen ser ells els titelles que surten a l’escenari, com a vertaders actors.

- Quin tipus de jocs o dinàmiques teatrals du a terme? - Hi ha dinàmiques d’emocions, on aprenen a escenificar la por, el plor, el riure.... I és que les emocions es mostren a través del so i del cos. Han d’aprendre a transmetre-ho i traslladar-ho al públic. Treballem molt també el tema de l’atenció, intentar no riure i controlar com es comporten. Un dels temes que practiquen amb els més grans és el de la improvisació i perdre la vergonya d’actuar.

Temas

  • REUS

Lea También