Les pastisseries de Reus mantenen la tradició en l’elaboració de blaiets

«Sant Blai gloriós, lleva’m la tos», aquesta és una de les variants del refrany amb el qual se cita Sant Blai pels volts del 3 de febrer.

La seva figura, invocada per evitar el mal de gola, s’ha fet d’allò més popular a la gran majoria dels països catalans. Malgrat això, segons alguns pastissers de Reus, creuen que aquí, a la capital del Baix Camp, es viu d’una altra manera.

«Sembla una celebració més arrelada», diuen. Segons marca la tradició, mitjançant la benedicció de diferents aliments destinats a guarir les malalties, com ara pomes o taronges, les persones poden defugir qualsevol mal. No obstant això, la gran popularitat del sant es troba en el món del dolç.

Pastissos, cócs i blaiets (petites galetes amb el segell del sant), esdevenen petites ofrenes per abans, durant i després del dia de la celebració

«Aquest costum no s’oblida gràcies a la gran tasca que fan escoles i avis a casa. El mateix passa amb la coca amb cireres», destaquen Xavier i Tomàs Pàmies Sistaré, mentre preparen una safata ben plena de blaiets.

«Ens han encarregat una comanda de fins a 600. Un grup de Barcelona, que vol maridar la Ruta del Vermut amb unes quantes bosses. Així també fem ciutat», expliquen a tall d’anècdota. 

Com ho fan també altres pastisseries de la ciutat, s’ajusten a la demanda i, any rere any, elaboren una proporció ajustada a l’històric que tenen d’altres anys.

«Nosaltres fem 60 kg segurs, seguim aquest ritme des de 2008», afegeix Francesc Torres, de la Pastisseria i Confiteria Mare Molas.

En parla, de fet, d’una altra forma de fer: «Fa anys, vam començar a banyar la meitat de la galeta amb xocolata. No sabem si altres llocs ho fan, però ens va semblar bona idea al principi», diu Torres, el qual, a més, com el pastisser Albert Poy afegeixen altres ingredients com ara massapà en l’elaboració.

«Cada pastisser té una forma de treballar. La clau està a esforçar-se. Amb l’estètica guanyaràs una venda; amb un bon gust, un client», rebla Poy.

I és que a més de cuinar amb mantega i farina perfumada amb vainilla, Poy treballa amb praliné d’avellana i ametlla.

«Potser no és la galeta més bonica, però és consistent i rica en aliment», completa Albert Poy

Per la seva banda, des de cal Sistaré destaquen que «el blaiet és també una galeta que dura molt. No passa res si es consumeix dies després». La fita, diuen, és treballar amb productes de bona qualitat.

Ingredients com l’ametlla o la mantega francesa són importants a l’hora de degustar el producte final, en el seu cas. 

Un tret que corona l’elaboració del blaiet és el segell del sant, la identificació. «Trobar un motlle a Reus és gairebé impensable des que la Llauneria Mata no en té. L’única solució és fer una matriu per fer motlles. El nostre segell més recent té entre 10 i 15 anys», diuen els germans Sistaré.

En tenen un altre de més antic guardat. Torres ho corrobora: «Van molt buscats. En tinc un que té més de 40. Si se’n vol un avui, millor anar directe a un ebenista», exposa Torres.