Les patinadores pioneres de Reus

«Aquí no cal cap requisit especial. Pots ser prima, alta, baixa... El que necessitem són noies ràpides, i que bloquegin. Com que comencem de zero, no cal ser una gran patinadora», explica Núria Castillo, també anomenada per les seves companyes Polvorilla . Ella és una de les jugadores de l’equip pioner de roller derby a la ciutat, són les Roller Derby Reus. «La majoria de nosaltres hem vist de què es tractava l’esport a través de vídeos penjats a la xarxa. Vam animar-nos i hem aplegat noies. També vam trobar un entrenador i, cada dimarts entrenem faci fred o calor», complementa informació Castillo. I és que val a dir que, tot i ser pioneres i portar poc temps, des de l’octubre del 2016, no han rebut cap suport de cap entitat ni de l’Administració pel que fa a unes instal·lacions per poder practicar l’esport. Per ara, l’espai d’entrenament és la plaça de l’antic Velòdrom.

Segons Ricard Soto, l’entrenador de l’agrupació reusenca, també forjat en el patinatge agressiu, diu que aquest esport «no és gens conegut a la ciutat, a la província són les úniques. El boom és a Barcelona i un equip femení crida molt l’atenció, i més sent un esport de contacte. Dins un matx hi ha 4 bloquejadores –una de les quals fa de pivot, controla el que han de fer les bloquejadores– i 2 gamers». I el joc consisteix que guanya la gamer de cada equip que fa més voltes al circuit. «És complicat, però, ja que l’equip contrari genera els entrebancs», acota ell. La tria dels rols per a cadascuna va en funció de les habilitats que tingui cadascuna. Els cops i els bloqueigs, però, són de cintura en amunt. «Resten prohibits els cops d’esquena i agafar el jugador», apunta l’entrenador.

Rituals i peculiaritats
Laia Salsench s’afegeix a la conversa, mentre es col·loca els patins per començar l’entrenament. «A mi em diuen elèctrica , perquè a l’hora de jugar tinc l’energia com si es tractés d’una descàrrega elèctrica. Orientem els sobrenoms en funció del caràcter de la persona, és una mena de ritual i el trien les companyes», explica Salsench. Algunes es coneixien d’abans i el boca-orella ha fet la resta. El seu objectiu és acabar jugant campionats de roller derby, però no tenen pressa. Primer volen constituir l’equip sencer, practicar, agafar confiança i competir amb seguretat.

«El límit de jugadores a pista són prop de 15, però a l’equip podem ser 30 o 40. Com més siguem, millor. Podem tenir recanvis», detalla Cinta Ferré (exterminio ). Farà unes tres setmanes que han rebut noves incorporacions. És el cas de la Marina, la Rocío, la Desiré, la Claudia i l’Andrea (tot i no poder venir el dia fixat, també hi ha la Júlia). «Jo tenia certa experiència amb el patinatge, de contacte, però, no n’havia fet mai. En veure la publicació a la xarxa, les vaig contactar», diu l’Andrea, encara sense sobrenom. «Jo sí que en tinc, em diuen rompesuelos, caic molt. La por la perds amb cops, però t’adondes que les proteccions sempre són útils», aporta l’Olga San Felipe. I és que el casc, les genolleres, les colzeres i les proteccions per a mans són obligatòries i suposen una inversió força important.