Les peripècies de la corona de la Verge

Centenars de reusencs es desplaçaran avui al Santuari de Misericòrdia per celebrar la festa de la patrona de la ciutat. La tradició de la festivitat sorgeix d’una jove pastoreta, de nom Isabel Besora, a qui se li va aparèixer la Verge un setembre de 1592.

Un cop superada la pesta gràcies a les seves indicacions, els ciutadans, com a mostra d’agraïment, van construir el santuari en el lloc exacte de l’aparició i on encara figura en l’actualitat.

Al voltant d’aquesta història i de les dècades posteriors també s’hi han produït diferents episodis que molta gent potser no coneix i que els llibres quasi ni en parlen. Un d’ells gira al voltant de la primera corona que va portar la Verge de Misericòrdia i del seu robatori, del qual enguany es compleixen 100 anys. La primera peça que va coronar a la Mare de Déu de Misericòrdia i al Nen Jesús, d’argent daurat amb pedreria, va ser fruit d’una donació del rei Alfons XIII després de visitar el santuari. La coronació canònica de la Verge va tenir llor el 9 d’octubre de 1904.

Així va ser fins a la nit del 25 de febrer de 1915 quan uns desconeguts van entrar a l’ermita i van robar diverses coses, entre elles les dues corones. D’aquestes, per cert, mai més se n’han tingut notícies.

Però encara que el robatori pogués semblar un fet tràgic, la realitat és que al cap de pocs mesos la figura de la Mare de Déu de Misericòrdia tornava a lluir una esplèndida corona. Segons explica l’exarxiver municipal, Ezequiel Gort, va ser la generositat dels reusencs la que va permetre l’ elaboració d’una nova corona.

Les donacions populars van ser molt generoses . Un cop superat aquell robatori es té constància d’un altre cas molts anys després i amb motiu de la Guerra Civil.

Com succeir amb tants temples religiosos, el santuari reusenc va ser saquejat i incendiat l’any 1936 amb l’inici de la guerra. La imatge i la corona de la Verge de Misericòrdia van desaparèixer convertint-se en un dels misteris més grans de la seva història.

Molts la situaven en l’interior de la casa d’algun reusenc influent, mentre que d’altres defensaven que havia estat cremada. Tot i així, la versió potser més estesa i compartida és la que defensa el seu robatori en mans d’uns desconeguts.

La corona del poble

Un cop finalitzada la guerra, els administradors de la junta del Santuari van encarregar una nova imatge per substituir la desapareguda. Aquesta fou encarregada a l’escultor barceloní Enric Monjo i com ocorregué el 1915 van ser els fidels amb les seves almoines els que van finançar la nova corona.

L’entrega va ser absoluta i fins al punt que molts reusencs van donar les joies i pedres precioses que es van utilitzar per guarnir la corona. Així ho recorden des de la mateixa junta del santuari sobre la que encara, avui en dia, es coneix com la ‘corona del poble’.

Precisament aquesta és la que podran contemplar tots els reusencs que, al llarg del dia d’avui, visitin el cambril de la Verge per venerar-la. I és que aquesta corona només es pot veure tots els 25 de setembre i cada 25 anys junt amb la Carrossa de la Vint-i-quatrena (la darrera fou el 2004). La resta de l’any, la Mare de Déu porta una de les diferents corones que té, novament, gràcies a les donacions dels reusencs.