'L'esquí és un esport que et ve de família'

El reusenc Àlex Ordóñez és esquiador i n’ha esdevingut també docent. Segons ell, va començar tard en aquest camp, ja que es tracta d’una pràctica que es comença a aprendre sent molt més jove. Tot i això, encoratja tothom perquè ho tasti, perquè ‘aporta moltes coses bones i es relaciona amb una dinàmica distesa que sempre es troba en temporada de vacances’.

- Quan va començar a esquiar? - La meva afició per l’esquí va néixer marxant a la neu amb els amics i no pas perquè ho practiqués amb la família. Hi havia vegades que anàvem a la casa d’algú a la Vall d’Aran o altres cops fins a Andorra. Mai ho vaig planejar, va sorgir. Tenia una base esportiva, vaig estudiar INEF i al tercer curs vaig triar una optativa d’esquí. A partir d’aquí, vaig començar a treballar-ho a fons i em vaig començar a enganxar. Actualment, quan no és temporada de neu i no esquio, acostumo a tornar a Reus, perquè ara treballo a la Vall d’Aran i acostumo a jugar a futbol. De fet, sempre n’he practicat i formo part de l’equip de La Pastoreta.

- Quan s’ha de començar a esquiar? Hi ha una edat fixada? - Jo vaig aprendre als 16 anys i ja es considera tard. Es tracta d’un tipus d’esport que ve de família i el seu aprenentatge hi va vinculat, es du a terme a través de generacions. Molts que s’hi dediquen professionalment, si volen competir, han de començar de ben petits a fer pista.

- Quina base té ara, però? - He aconseguit una titulació de nivell 2, és a dir, sóc tècnic d’esquí d’aquest nivell, un esgraó on es contempla la docència. Arribat el tres, al qual no en descarto assolir, es contempla més el rendiment i la competició.

- I considera l’opció de competir o ho ha fet mai? - Mai he competit, la veritat. No obstant això, sí que he participat a petites competicions de nivell amateur.

- Quina és la seva especialitat dins aquest esport? - Pel que fa a l’esquí, el que acostumo a fer és pujar pics nevats per fer descensos fora de pista. De snow alguna cosa he practicat, però de forma puntual i amb els amics, no gaire més. D’altra banda, relacionat amb aquesta pràctica, també dono classes de nivell debutant.

- Detalli de què es tracta aquesta pràctica basada en el descens... - Es tracta de pujar un pic i calcular una trajectòria que sigui mitjanament recta, fluida i original i baixar. El dia abans d’una prova o concurs, acostumen a passar-te un brífing per estudiar la zona amb totes les característiques del sector delimitat en el qual hauràs de moure’t, a més de les normes de seguretat que has de tenir en compte.

- És arriscat? - Has de conèixer molt bé la zona, perquè més enllà del fet que els jutges del concurs valorin com has fet el traçat en descendir, també tenen en compte el que nosaltres anomenem el risc controlat. És a dir, es contempla que dins aquest tipus de pràctica, superis entrebancs com ara les roques i altres elements que et facin canviar la direcció.

- Però hi ha un rècord de temps per fer-ho? - En aquest cas no hi ha cronòmetre, però no deixa de ser extrem, segons com ho miris. Has d’evitar caure, això sí que és cert.

- Què li agrada més del món de la neu? - Que està ple de tradicions. A l’estació de Vaquèira-Beret s’acostuma a pujar fins al poble a deixar els cotxes i s’arriba a l’estació amb els esquís i l’equip posat i baixes esquiant fins al poble. Uneix molt la gent, és molt familiar i sempre hi ha hagut cultura.

- Com és la seva faceta de docent? - Estic a la que va ser la primera escola que es va crear a l’estació de Vaquèira, Era Escola, que té uns 52 anys de vida. Amb el temps he vist aparèixer tot un seguit d’escoles. En el meu cas, tinc uns 6 alumnes de 5 o 6 anys als quals els ensenyo l’esport. Ells ho practiquen perquè els seus pares també ho fan.