Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Lluís Miquel Pérez: «el carnet del PSC, el deixo fora quan entro al centre»

L’exalcalde de Reus comença un repte al capdavant del Centre de Lectura. El nou president vol dinamitzar l’entitat amb una línia d’activitat cultural i difusió del coneixement molt identificable 

Jordina Salvat

Whatsapp
Lluís Miquel Pérez, president del Centre de Lectura, a la sala Ramón Amigó. FOTO: Alba mariné

Lluís Miquel Pérez, president del Centre de Lectura, a la sala Ramón Amigó. FOTO: Alba mariné

Lluís Miquel Pérez va ser escollit president del Centre de Lectura de Reus el passat 25 de juny. Des del primer dia, l’exalcalde socialista va marcar un pla estratègic per dinamitzar la històrica entitat i consolidar-la com a referent cultural arreu de Catalunya. 

Assumeix la presidència d’una entitat amb 160 anys d’història. Quin significat té per a vostè?
D’una banda, és una oportunitat de poder contribuir com a soci a l’activitat i la direcció d’aquesta entitat ciutadana. D’altra banda, és una responsabilitat molt important. Jo he rebut molt del Centre, als anys vuitanta, quan era estudiant, ja vaig començar a ser membre de la junta directiva. La meva trajectòria ha tingut un perfil conegut i en part és gràcies al que vaig aprendre aquí. 

No és el primer alcalde que ha estat president del Centre de Lectura.
És un fet important i una llosa que fa petit, si em comparo, per exemple, amb Evarist Fàbregas. Jo mateix m’interrogo cada dia a veure si ho faig bé, però tinc una gran sort: he pogut triar un equip magnífic de gent també molt il·lusionada, amb un alt grau de compromís, i entre tots ho tirarem endavant. De fet, alguns diuen que ens hem posat el llistó molt alt...

Per què?
Primer volem fer un pla estratègic participatiu per a tots els socis. Volem dimensionar al màxim la projecció d’entitat ciutadana, que els socis i els reusencs tinguin un espai per conèixer a fons les coses, per al diàleg i la reflexió. Que contribueixin en processos de debat. També hem d’aconseguir cridar l’atenció i la implicació dels joves en la direcció del Centre. Volem la frescor, l’impuls i la voluntat de transgressió que aporta la gent jove. Sinó les entitats es panseixen. Això és essencial.

«Ser apolític no vol dir no poder interrogar-se sobre la societat, però ho ha de fer possibilitant que tothom es pugui expressar»

«Farem activitats identificables al Centre de Lectura. Volem que ens vinguin a buscar per fer debats. Ser un referent»

«Hem d’aconseguir implicar la gent jove. Volem la frescor, l’impuls i la voluntat de transgressió que aporten. És essencial»

La gent es podria preguntar quin sentit té una entitat del s.XIX en ple s. XXI.
Per seguir donant l’accés de la cultura. Canvien els formats, les necessitats, però en el fons la gent necessita conèixer. El Centre ha de ser un agent ciutadà actiu que comporti la possibilitat que les persones que vulguin conèixer el món en què viuen,  ho puguin fer de forma àmplia i amb l’oportunitat també de proposar activitats o assistir i participar en taules rodones, tallers, seminaris...

Altres elements representatius del Centre de Lectura són la biblioteca i les seccions.
Les seccions són la columna vertebral d’activitats i se les ha d’ajudar i impulsar. Necessitem gent per equilibrar-les i dimensionar-les totes més cap dalt. D’altre banda, estem parlant de la biblioteca patrimonial més important del Sud de Catalunya. Hi ha llibres del s XVI, XVII, XVIII. Un patrimoni que s’ha de conservar i difondre. I és concertada i els estudiants hi tenen accés gratuït.

Quin és l’estat de salut econòmic del Centre?
Correcte. No es pot fer res més del que es fa perquè no hi ha marge. Les aportacions dels socis és cultura de peatge. A més amb unes quantitats suportables. D’altra banda hi ha el micromecenatge. Estem fent un procés de coneixement del que és el Centre i en contrapartida del suport que pot rebre. 

Els estatuts diuen que el Centre és una entitat catalanista i progressista. Tenint en compte la seva militància, també ha de ser apolítica?
Jo el carnet del partit el deixo a fora quan entro. El catalanisme i el progressisme els porto integrats, hi crec vitalment i per això no cal ser de cap partit. El Centre de Lectura és tan apolític que el seu president i el seu secretari general no poden tenir cap altre càrrec. Ara bé, ser apolític no vol dir no poder interrogar-se sobre la societat, però ho ha de fer possibilitant que tothom es pugui expressar. Fer reflexió, opinió en tots els àmbits i matèries perquè sinó això és un desert i només ens empassem el que diuen els mitjans. Ho hem de canviar en la forma i en el fons. Així també farem una proporció d’activitats identificables del Centre de Lectura, volem que ens vinguin a buscar per fer debats, ser un referent. 

Hi afectaran els temes judicials pendents? 
Són els mateixos temes que ja he guanyat a Madrid per la via contenciosa administrativa. És difícil que es contradiguin. Espero que ni calgui passar pel judici, però tinc clar que mentre duri el procés demanaré que es quedi amb la presidència la Secretaria General perquè jo no ho contamini. Són coses que no tenen res a veure amb la gestió del centre. Tinc la consciència molt tranquil·la, estic completament convençut que no vaig fer res malament. 
 

Temas

Comentarios

Lea También