Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

L’odissea musical de Maurice

El cantautor reusenc ha aconseguit dedicar-se al món de la música i ara enceta un camí individual on parla de la vida, l’amor i la quotidianitat
Whatsapp
Imatge de l’artista resuenc Maurice Gene. Foto: A.G

Imatge de l’artista resuenc Maurice Gene. Foto: A.G

«Des de petit que escoltava música, però no va ser fins als 15 anys que vaig veure tocar una guitarra en directe que vaig enamorar-me de la música. Abans ja havia començat a tocar el piano, ja que la meva mare n’era professora. No em va ensenyar mai, sinó que em vaig posar un dia per mera inquietud i pel meu compte», enceta conversa el cantautor reusenc Maurice Gene. Referencia el seu repertori en el folk-rock renovat amb especial predilecció en el d’àmbit americà dels 70. «Vaig començar a escoltar molt Elvis i sóc devot d’autors com Jackson Browne o Neil Young. He tingut, però, moltes èpoques. També vaig ser professor de tuna (estudiantina) als 16 anys per poder comprar-me una guitarra», continua. Com bé diu, temps enrere, no hi havia Internet, i «he observat tot un desenvolupament en la indústria musical. Abans el que feies per treure un cover era immortalitzar les cançons a l’oïda. Així et creaves un estil propi». 

A partir dels 17 i 18 anys es va anar acoblant a diverses bandes de música. Són exemples l’agrupació Seres, d’estil pop-rock, la Ryan Dogs, d’un rock més clàssic, i The Hills Stret Blues Cats, en la qual abordaven el gènere del blues. «En aquests grups feia de guitarrista, però també de compositor i cantant», assenyala. I és que des dels 15 anys ha estat elaborant les seves pròpies cançons. «Al cap i a la fi, trobes quin és el teu estil tot fent cançons i sobre la marxa. 
L’any 2010, quan es va constituir la banda The Raining Frogs Band, d’alt country i rock, componia i, en molts casos, havia de descartar certes composicions.

M’havia d’adaptar al seu estil, un tret que em va demostrar que era capaç de ser versàtil i que m’agradava experimentar», corrobora Gene. El reusenc, doncs, no es tanca només en un estil, perquè l’objectiu final «és passar-ho bé tot fent música». 

Projecte individual

Del que sí que n’està segur és que havia d’agrupar les seves creacions més personals en un projecte individual. «Passen els anys i penses que ha arribat el moment. A finals del 2015 vaig debutar en solitari al Centre d’Art Cal Massó. Actualment, però, no visc de la música i a la vegada tinc la sort de poder-m’hi dedicar. Has de tenir molts contactes i implicar-te al 100%. He estat amb músics de primera línia, però això tampoc és garantia de res», detalla.
De fet, va construir-se un estudi d’entorn bohemi novaiorquès a la ciutat per poder assajar en la que ell anomena la seva ‘odissea musical’. Allà el també enginyer de professió ha reflexionat sobre la vida, l’amor i la quotidianitat. 

«Aquest 2017 he decidit recollir fruits i he publicat dos singles autoproduïts i masteritzats als estudis Masterdisk de Nova York pel prestigiós Scott Hull, he elaborat el tema del centenari de l’Escola Prat de La Riba de Reus, ‘Junts recordarem’, i ara treballo en la banda sonora d’un curtmetratge de l’Escola de Cinema de Reus», detalla.

Temas

Comentarios

Lea También