L'opinió: Un Nadal d'insomni a Reus

Els que tallen els torrons a l’Ajuntament encara tenen l’humor d’anar amb el grèvol a la mà i ens han preparat un deliciós ‘Nadal de somni’. Ding, dang, dong... Ding, dang, dong... Dringueu sense parar... Anar amb trineu pel tobogan i la pista de gel és divertit tant de dia com de nit... Però no podran evitar que una bona colla de convilatans passin aquestes festes unes nits de malson.

Si a la sacrificada gent de l’Hospital Sant Joan no els hi toca la Grossa s’aprimaran encara més i no voldria estar a la cartera dels investigats per un superjutge eixerit que té les peces d’Innova molt ben posades i que els pot deixar més xuclats que la pipa del gegant moro. Ves que no acabin llogant la buidor del Tecnoparc com a camp de pràctiques de golf municipal i obrin tot l’espai hospitalari fins ara desaprofitat per posar-hi les tradicionals escenes del pessebre vivent.

Ara ve Nadal, mataran el gall i la tia Pepa no en veurà ni un tall, però hauran gaudit d’un immerescut i innecessari aqüeducte sense sentit a la cerca i captura d’un dècim que els tregui d’aquest estrès consistorial. Mentrestant, el malson de l’imputat tripartit ens empaitarà pel Tomb de Ravals com si fos el dimoni retallador d’uns pastorets en pilotes tremolant de fred en un pessebre sense llum, ni aigua, ni gas, a l’abast d’uns descreguts que deuen tenir la ronyonada destrempada.

Aquells que no gaudeixen amb tots els pessebres convencionals busquen uns espais més grans per desenvolupar les seves activitats gregàries sense adonar-se’n que patiran un malson veient com desapareixen totes les naus industrials.

Una mena de mala llet desencisada comença a escolar-se per les clavegueres de la nostra nadalenca ciutat provocant a una minoria absoluta de convilatans un Nadal d’insomni, reusenques i resusencs del meu cor.