L’urbanisme com a eina de creixement a Reus

Habitatges, escoles, espais industrials i equipaments municipals,  entre un llarg etcètera, van ser els nombrosos encàrrecs que va dur a terme l’arquitecte Pere Caselles (1864-1936), a qui enguany s’homenatja a la ciutat de Reus a través de l’Any Caselles. El seu llegat ha estat reconegut a través de xerrades, rutes amb visites guiades i teatralitzades, exposicions, campanyes d’apadrinament i taules rodones. 

En aquest sentit, els interessats en aprofundir en la trajectòria de qui va ser arquitecte municipal de 1891 a 1936 podran aprofundir en la seva vida, obra privada i pública en l’exposició ‘Pere Caselles, arquitecte’ a la Sala Quatre de la plaça de la Llibertat de Reus fins al dia 19 de gener de dimarts a dissabte. 

«Hi ha hagut molta feina durant tot l’any, perquè s’ha hagut de fer recerca de la seva àmplia obra i hi ha molta documentació. A la mostra, hi ha distincions, premis, retalls de diari que parlen d’ell  i, fins i tot, una selecció de llibres de la seva col·lecció», va explicar el comissari de la mostra expositiva, Anton M. Pàmies Martorell, el dia de la inauguració, a principis de novembre. 

Les parts de la mostra
L’exposició ‘Pere Caselles, arquitecte’ es divideix en diverses parts. Comença amb unes notes biogràfiques, on es toquen vivències personals, l’època de reconeixements i la seva implicació en el teixit associatiu de la ciutat. I és que Caselles va ser soci d’El Círcol i va ser un dels primers a formar part de l’Associació Reus Concerts.

De tarannà molt religiós i conservador, també va pertànyer al Centre Catòlic, on es troba actualment el Bravium Teatre. A partir d’aquí la mostra se centra en la seva obra: hi ha equipaments privats, fabrils, obra pública, habitatges privats, masos d’estiueig, urbanisme municipal i encàrrecs fora de Reus. 

L’objectiu d’oferir tota aquesta informació al públic té objectiu doble: per una banda, la gent pot conèixer de forma més propera qui va ser l’arquitecte Pere Caselles, però al mateix temps es permet conèixer la visió de com volia fer créixer la ciutat. És a dir, concebia l’urbanisme com a una eina per compaginar el creixement d’una ciutat. 

Per tal d’esmentar alguns dels projectes més importants a Reus de caràcter privat i fabril, hi va haver per exemple la Fàbrica Baget o Cal Bastida, Cal Massó i la sucursal del Banc d’Espanya.

Aquesta darrera va tractar-se d’un projecte del 1902, signat per Pau Monguió, tot i que també se li atribueix a Caselles. Malgrat l’època del projecte, Caselles no va emprar l’estil modernista, sinó un de clàssic amb elements barrocs, que també dominava per la seva formació acadèmica. D’obra pública, un dels elements més populars a Reus: el monument del general Prim. 

Monument al General Prim
L’any 1892, arran d’un polèmic concurs on va haver-hi una dotzena de participants, l’arquitecte va rebre l’encàrrec municipal del monument del general Prim, que va haver de dur a terme juntament amb l’escultor barceloní Lluís Puiggener, qui també va realitzar el monument dedicat a Prim al Parc de la Ciutadella de Barcelona. 

L’escultura de bronze es va col·locar l’últim dia d’aquell any al bell mig de la plaça que li dóna nom en l’actualitat. Caselles va dissenyar el pedestal i la tanca perimetral.