Mª Teresa Raduà i Alfons Barceló: 'L’aplec referma el futur de la sardana'

La Colla Sardanista Rosa de Reus prepara per demà diumenge 22 de setembre el 53è Aplec Baix Camp a la plaça del Santuari de Misericòrdia Reus.

Com es troba el teixit jove que practica sardanes a la ciutat?
Mª Teresa Raduà (presidenta): La nostra intenció, des de sempre, ha estat buscar una mica la llavor, aquella que ens ajudi a continuar consolidant la pràctica de les sardanes en el jovent, però ens costa molt. L’element més important que tenim són les escoles. La inversió de temps que fem en cursets, a més, també ajuda. Gràcies a la implicació d’un parell de bons samaritans, que s’encarreguen de liderar els cursets a les escoles, podem comptar amb agrupacions estables. La gran crida anual la fem a través de l’Aplec.

Quantes escoles hi haurà a l’Aplec de demà?
M. T. R.: Sis centres, però hem arribat a tenir fins a deu i dotze en altres edicions. La sardana demana concentració, pau i tranquil·litat. I entenem que això, amb la immediatesa d’avui, queda totalment desfassat. Es necessita esforç i constància, no es pot comparar amb la resta de danses de Festa Major.

Alfons Barceló (secretari): Creiem que l’Aplec Baix Camp referma el futur de la pràctica de la sardana i, amb 53 edicions al darrere, és l’acte que més contribueix a consolidar la pràctica juvenil de sardanes amb la implicació de les escoles. És relativament fàcil ensenyar-la a les escoles, però quan els infants es fan grans ja no els atrau, perquè s’associa a una pràctica de gent gran. Per tant, ho deixen de fer.

Llavors, com es podria canviar aquesta associació que ja suma històric?
A.B.: Endinsant-s’hi. S’ha de conèixer per dins. L’entitat és d’allò més dinàmica, però costa fer-ho arribar al carrer.

M. T. R.: La gent pensa ‘sardana’ i ho relaciona amb que és avorrida. Ho diuen sense aprofundir. Als concursos de sardanes sí que veuràs gent jove, però en canvi una ballada de sardanes a la plaça de Prim, per exemple, en veuràs ben pocs. Cada any també convoquem cursos per aprendre a balllar sardanes, fem propaganda, cartells, etc. A vegades funciona i a vegades no. Ho combinem amb cursos a les escoles.

Com ha anat el curs d’enguany? Ha tingut una bona rebuda?
M. T. R.: Hem tingut prop de deu o dotze persones. És un bon número i un grup que s’ho va passar. A més, van tots des del primer dia fins a l’últim. Un grup molt compacte, que vam poder encabir dins la seu de l’entitat. El grup va congeniar.

Com ha anat la organització de l’Aplec d’enguany?
A.B.: Quan acaba l’Aplec d’un any comença la preparació del de l’any següent, perquè s’han de quadrar moltes agendes. Només amb la contractació de cobles –la Jovenívola de Sabadell, la Reus Jove i la del Pare Manyanet–, hem d’afanyar-nos. Són un element indispensable i, abans d’acabar l’any, ja han d’estar assegurades.

A banda de les sardanes, també hi haurà activitats paral·leles.
A.B.: A banda de les ballades, l’Aplec també ha de fer-se atractiu per a tothom. Ens visitaran, per exemple, un parell d’elements festiu que arriben tots dos als 15 anys: el Bou de Reus i el Lleó. També hi haurà un taller d’escacs de l’AEC de Reus, un taller de reciclatge, una sessió de contacontes, un espai de lectura, un estand informatiu de l’ANC i obrim també el 53 concurs fotogràfic ‘Aplec Baix Camp’ 2019, on es poden presentar les fotografies fins al 31 d’octubre d’aquest any i un altre d’Instagram, on també s’hauran de penjar fotos tot acompanyant-les amb l’etiqueta #aplecbaixcamp2019. Els assistents que així ho vulguin, podran posar-se a prova també en el concurs de l’encreuat sardanista. Fins i tot, hi haurà servei de bar.

Com va sorgir aquest eix conductor relacionat amb el reciclatge?
A. B.: Cada cop que ens ajuntem la junta de la Colla Sardanista Rosa de Reus, proposem temes i se’ns va ocórrer aquest. Ha estat una idea que també ha implicat en l’organització molts dels fills d’alguns de nosaltres. Això sempre és positiu.

M. T. R.: Tindrem un parell d’activitats relacionades amb el reciclatge. Una d’aquestes, estarà dedicat a la canalla. Serà d’allò més dinàmica, perquè puguin concienciar-se amb les bones pràctiques en pro al nostre planeta. Es comentaran aspectes com la contaminació. Creiem que és una bona pensada.

Què suposa per a vostès organitzar l’Aplec Baix Camp?
M. T. R.: Serveix per gaudir fent el què ens agrada, també per fer una revisió de la Festa Major i els seus elements, també d’efemèrides. Certament, creiem que a la trobada hi ha de participar tothom. Ha de ser un acte que sumi.