Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Reus ENTREVISTA

Magí Sunyer: "llibertat i solidaritat són mites republicans i actuals"

El professor de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili (URV) ret un homenatge a ‘Solitud’ de Víctor Català amb la seva última novel·la ‘Enlloc’, que presenta dimarts a La Capona

GLORIA AZNAR

Whatsapp
El professor i escriptor Magí Sunyer amb la seva novel·la ‘Enlloc’. FOTO: ALBA MARINÉ

El professor i escriptor Magí Sunyer amb la seva novel·la ‘Enlloc’. FOTO: ALBA MARINÉ

Magí Sunyer i Molné (Reus, 1958) és professor de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Estudia l’obra d’escriptors del segle XIX i XX, així com la mitologia i el simbolisme catalans. Escriu poesia, teatre i narrativa. Enlloc (Cossetània Edicions) és l’última de les seves novel·les que ha vist la llum i que es presentarà aquest dimarts, 29 d’octubre, a la Llibreria La Capona de Tarragona (19.30 hores).

Amb ‘Enlloc’ torna a la narrativa.

No l’he deixat mai la narrativa perquè una cosa és el que s’escriu i quan s‘escriu i l’altra és quan es publica. Sóc una persona que té molta feina i això no em permet promocionar l’obra pròpiament literària. Aquesta és una novel·la que està escrita de fa temps i, de fet, ja en tinc la continuació. Vull dir que escric poesia, teatre i narrativa i després no té massa importància quan surt.

Té moments especials per a cada gènere?

Per mi escriure és una activitat constant, quan puc. I hi ha unes idees que trobo que han d’agafar forma com a narrativa i d’altres com a poesia. Però precisament els últims anys he tingut moltíssima feina d’investigació a la universitat i he escrit molta menys literatura.

Quan un pensa en investigació pensa en ciència.

Tinc unes línies d’investigació centrades al voltant de la mitologia i la simbologia. I cada any publico set o vuit articles, que és moltíssim.

Recupera la mitologia a ‘Enlloc’?

No. El que recupero és un personatge que havia fet aparèixer en la meva primera novel·la, ja fa un munt d’anys. Una siciliana de 17 anys que acabava de marxar de Sicília per córrer món.

Ara és la protagonista.

Sí. Té 17 anys més i viu una crisi personal. Llavors, fora de si, té la necessitat de marxar i arriba a un indret fantasmagòric, com alguna d’aquestes pel·lícules més o menys modernes sobre el desert de Califòrnia.

El Far West.

Sí, però més aviat de pel·lícules com ara Cafè Bagdad o Abierto hasta el amanecer, encara que sense vampirs. I aleshores allí troba uns personatges als quals els passen tota una sèrie de coses, però potser no cal explicar més...

No, no.

Per mi l’autènticament important d’Enlloc és el procés que s’ha donat en la novel·la occidental, sobretot al segle XX, en què la dona, unes circumstàncies terribles, adverses, molt negatives, la fan forta. Fan la seva personalitat. Per això l’últim capítol es diu Solitud, perquè és un homenatge a l’obra de Víctor Català.

En quin sentit?

Perquè tracta d’una dona absolutament feble, sense personalitat, a qui li passen moltes coses negatives, fins que es fa forta i pren unes decisions pròpies. I a Enlloc ho trobem això.

S’ha de patir per créixer?

Quan patim circumstàncies molt terribles pot ser que ens enfonsem i que no ens en sortim però moltes vegades, si ens sortim, ho fem més forts. La línia és aquesta. Enlloc és aquest lloc on fa cap. I la portada, de la Rosa Ciurana, simbòlicament vol indicar això. Hi ha un croquis de casa, un camí i el desert.

Vostè és membre de l’Associació d’Escriptors en llengua catalana, que es va constituir el 1977. Quina salut té el català?

Hi ha hagut un element que afecta a totes les llengües però que quan són més petites, les afecta més. I és que la globalització provoca que es tendeixi cap a la universalitat i aquesta és sempre única. És l’anglès.

Aleshores, el debat català-castellà és estèril?

Estèril no. Però potser la gent que defensa el castellà no és prou conscient d’aquesta qüestió. El món científic, professional i d’empresa es fa en anglès. D’altra banda, això connectat amb la literatura, el problema es fa més greu perquè en general s’ha perdut el costum de comprar llibres.

I de llegir?

Potser no tant, però en relació amb vint anys enrera també.

Pot explicar un mite de la Catalunya republicana?

Treballo els mites a través de la literatura i fins a la primera república. Hi ha mites personals. Per exemple, Josep Anselm Clavé. Altres són més pròpiament catalanistes com Rafel Casanovas o Pau Claris. També la llibertat, la igualtat i la solidaritat. Això són mites republicans potents que han tingut molt de rendiment posterior.

Sonen vigents.

És clar. És una cosa que apareix contínuament. Hi ha coses perfectament aplicables al dia d’avui.

Temas

Comentarios

Lea También