Manifestants emmascarats reivindiquen a Reus el respecte pels drets dels animals

Van realitzar la primera marxa amb motiu de la jornada internacional dels drets dels animals humans i no-humans

19 mayo 2017 17:06 | Actualizado a 21 mayo 2017 15:58
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Aquest divendres a la nit, amb motiu de la jornada internacional dels drets dels animals humans i no-humans, es va realitzar a Reus la primera marxa en defensa d’aquesta creixent reivindicació al nostre territori.

A les nou del vespre van sortir de la plaça del Pallol una trentena de manifestants emmascarats en filera, portant candeles i cartells reivindicatius, seguint el seu recorregut pel carrer de les Carnisseries Velles per entrar tot seguit a la Plaça Mercadal, on els manifestants es van aplegar davant de l’Ajuntament per llegir el manifest unitari. En la lectura, van recordar l’aprovació de la carta de drets humans per impedir la reproducció dels errors de la segona guerra mundial i l’holocaust.

Així van voler fer extensible l’esperit d’aquella reivindicació «als altres animals» doncs el Dia Internacional dels Drets Humans és el Dia Internacional dels Drets Animals, senzillament perquè, com reivindiquen, “els humans també som animals, i perquè ells són avui dia les víctimes en altres camps de concentració d'un horror indescriptible i sense precedents, víctimes que es compten per milers de milions cada mes”.

Tot seguit es va reprendre la marxa que va continuar en estricte silenci pel carrer Monterols, la plaça Prim i el carrer Llovera. Va posar punt i final a la Plaça Llibertat.

Aquest dissabte, continuant amb la jornada de lluita, hi haurà una taula informativa sobre el moviment pels drets dels animals a la Plaça Prim de Reus fins a les 20h.

-----

Contingut íntegre del manifest

El 10 de desembre de 1.948 els països fundadors de les Nacions Unides van aprovar la Carta de Drets Humans per impedir que els horrors de la Segona Guerra Mundial i els seus camps de concentració es reproduïssin.

Així, l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar que el respecte als drets humans i a la dignitat de la persona humana "són els fonaments per a la llibertat, la justícia i la pau al món".

Avui per primer cop al nostre territori, recordem amb aquesta marxa nocturna que l'esperit d'aquesta reivindicació s’ha d'estendre als altres animals i que el Dia Internacional dels Drets Humans és el Dia Internacional dels Drets Animals, senzillament perquè els i les humanes també som animals, i perquè ells són avui dia les víctimes en altres camps de concentració d'un horror indescriptible i sense precedents, víctimes que es compten per milers de milions cada mes.

Creiem que aquest és un dia per recordar que la llibertat, la justícia i la dignitat no són termes que hagin d'excloure a ningú; que el sofriment i el desig de viure no n’entenen d'ètnia, de classe social, de sexe, ni tampoc d'espècie.

El 1.975, trenta-set anys després de la declaració de drets humans, i ara ja fa més de 41 anys, es va encunyar el terme «especisme» per referir-nos a la discriminació dels animals per motiu d'espècie. Igual que l'etnicisme, el classisme o el sexisme patriarcal, l'especisme no té justificació possible.

Tot i això, vivim en societats especistes i esclavistes; en tots els països del món els altres animals són considerats propietats dels humans i els seus interessos no importen i el valor de les seves vides ve determinat pel preu que marca el mercat.

Les reformes legals en aquest marc social no poden acabar amb la injustícia que pateixen. No podrem aconseguir drets per als altres animals mentre continuem pensant de la mateixa manera, mentre ens alimentem amb els seus cadàvers, mentre ens vestim amb les seves pells, experimentem amb ells o ens ent

Els animals no són menjar, no són vestimenta, no són objectes de laboratori ni entreteniment. Els altres animals no són recursos a la nostra disposició, sinó éssers amb interessos propis que mereixen respecte i protecció.

El 1.641, a Massachusetts, es va promulgar la primera llei de benestar animal del món. 366 anys de reformes més tard, podem afirmar que reformar una injustícia és perpetuar-la. Les lleis poden ajudar a alliberar als animals, però no són les lleis les que els sotmeten, qui els sotmet són les humanes a través d’un sistema de dominació i opressió antropocèntric, capitalista, patriarcal i religiós imposat.

La fi de l'explotació animal requereix que ens involucrem, que prenguem partit davant d’aquesta injustícia de manera clara i directa. La fi de l'esclavitud animal comença per nosaltres mateixos, oposant-nos a la seva utilització i adoptant una política vegana.

En aquesta vigília marxem en silenci pel centre de Reus, portadores d’un foc que simbolitza a totes les víctimes d’aquest holocaust especista que no dóna treva; marxem exigint el reconeixement d’uns drets bàsics per a tots els animals que ara mateix romanen presoners en naus ramaderes, confinats en piscifactories, en laboratoris, a les avantsales dels escorxadors o dins dels camions que els transporten cap a ells.

Marxem per totes les persones no-humanes que ara mateix estan sent separades de les seves famílies, sofrint turments extrems, esquarterades i assassinades de forma cruel. Marxem per les víctimes de l’holocaust animal i l’ecocidi amb el que estem acabant amb la vida a la Terra.

Els humans som animals, i és per això que els Drets dels animals també són els Drets dels humans!

Exigim justícia!

 

Comentarios
Multimedia Diari