Maria Lluïsa Amorós: 'Els personatges són ficticis però adquireixen vida pròpia'

- Què pot dir del seu nou llibre El retorn de l’Àngela?

- La novel·la tracta el retorn de la protagonista, al cap de 42 anys, a la seva ciutat de naixement. Descobreix, però, que aquella que havia conegut als anys 60 i 70 ha desaparegut. Els seus carrers, la seva gent i les seves botigues ja no són les mateixes. Tots aquests canvis formen la part troncal on es desenvolupa el llibre.

- Cert. Fa una descripció molt acurada de com era Reus...

- Tot el que he descrit al llibre són els records de l’Àngela. Ho vaig elaborar a partir de la meva memòria visual en recordar com era abans. Pel que fa a les descripcions, acostumo a parlar de llocs que conec en profunditat.

- També hi ha un misteri...

- Exacte. L’enigma del passat de la mare de l’Àngela. A causa que ha de vendre el xalet dels pares, descobrirà una etapa secreta del seu passat...

- Com en anteriors publicacions torna a haver-hi jardí...

- Sí, ha esdevingut un símbol que sempre reprodueixo i sovint esdevé un personatge dins la història, molt important. Evoca el passat, les arrels.

- Al llarg de la història hi ha més retrobaments...

- Sí. A banda del que l’Àngela té amb la ciutat, també coneixem les amigues de joventut de l’Àngela, que es retroben a l’època adulta i han viscut moments bons i dolents. El temps ha escrit unes vides que tenen poc a veure amb les que havien viscut juntes en la infantesa i adolescència, i es retroben precisament en aquell jardí. Ara són dones madures amb vides pròpies. En definitiva, tot aquest món que torna a reconèixer l’Àngela, en venir a Reus, fa que intenti i descobreixi què ha passat i qui són totes elles ara mateix.

- Com va crear el seguit de personatges?

- Tots els personatges són ficticis, però adquireixen vida pròpia. La majoria dels meus personatges són dones, ho acostumo a fer sempre així i a través d’elles aprenem moltes coses. Val a dir que la presència de l’home, tot i ésser menys visible, és imprescindible per a les dones de la història.

- Les descripcions dels costums i les tradicions d’una època passada són trets molt enriquidors i alguns encara sobten...

- Sí, a la novel·la surten dones que no es van poder casar i han esdevingut solteres i, tot i això encara semblen dur aquesta etiqueta d’inacabades, com que no s’han pogut realitzar. Avui és impensable, però a la novel·la ens trobem que la família pot tenir encara certes tradicions arrelades.

- Quan va trigar a escriure El retorn de l’Àngela?

- Vaig començar a escriure’l a l’estiu. M’aixecava d’hora per posar-m’hi i el temps em passava volant. Ara, però, tinc molt més temps lliure, perquè em vaig jubilar. Abans havia d’esperar-me a escriure un cop tenia menys coses a fer i només prenia notes. De tot plegat, en parlaré avui a partir de les 19.30 hores a la Biblioteca Central Xavier Amorós, on comentaré el llibre i Lluís Pascual me’l presentarà.