Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Maria Lluïsa Amorós: 'Els personatges són ficticis però adquireixen vida pròpia'

L'escriptora reusenca presenta avui la seva darrera novel·la, 'El retorn de l'Àngela', a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, a les 19.30 hores

Cristina Valls

Whatsapp
Amorós amb el seu darrer llibre, ´El retorn de l´Àngela´. Foto: cedida

Amorós amb el seu darrer llibre, ´El retorn de l´Àngela´. Foto: cedida

- Què pot dir del seu nou llibre El retorn de l’Àngela?

- La novel·la tracta el retorn de la protagonista, al cap de 42 anys, a la seva ciutat de naixement. Descobreix, però, que aquella que havia conegut als anys 60 i 70 ha desaparegut. Els seus carrers, la seva gent i les seves botigues ja no són les mateixes. Tots aquests canvis formen la part troncal on es desenvolupa el llibre.

- Cert. Fa una descripció molt acurada de com era Reus...

- Tot el que he descrit al llibre són els records de l’Àngela. Ho vaig elaborar a partir de la meva memòria visual en recordar com era abans. Pel que fa a les descripcions, acostumo a parlar de llocs que conec en profunditat.

- També hi ha un misteri...

- Exacte. L’enigma del passat de la mare de l’Àngela. A causa que ha de vendre el xalet dels pares, descobrirà una etapa secreta del seu passat...

- Com en anteriors publicacions torna a haver-hi jardí...

- Sí, ha esdevingut un símbol que sempre reprodueixo i sovint esdevé un personatge dins la història, molt important. Evoca el passat, les arrels.

- Al llarg de la història hi ha més retrobaments...

- Sí. A banda del que l’Àngela té amb la ciutat, també coneixem les amigues de joventut de l’Àngela, que es retroben a l’època adulta i han viscut moments bons i dolents. El temps ha escrit unes vides que tenen poc a veure amb les que havien viscut juntes en la infantesa i adolescència, i es retroben precisament en aquell jardí. Ara són dones madures amb vides pròpies. En definitiva, tot aquest món que torna a reconèixer l’Àngela, en venir a Reus, fa que intenti i descobreixi què ha passat i qui són totes elles ara mateix.

- Com va crear el seguit de personatges?

- Tots els personatges són ficticis, però adquireixen vida pròpia. La majoria dels meus personatges són dones, ho acostumo a fer sempre així i a través d’elles aprenem moltes coses. Val a dir que la presència de l’home, tot i ésser menys visible, és imprescindible per a les dones de la història.

- Les descripcions dels costums i les tradicions d’una època passada són trets molt enriquidors i alguns encara sobten...

- Sí, a la novel·la surten dones que no es van poder casar i han esdevingut solteres i, tot i això encara semblen dur aquesta etiqueta d’inacabades, com que no s’han pogut realitzar. Avui és impensable, però a la novel·la ens trobem que la família pot tenir encara certes tradicions arrelades.

- Quan va trigar a escriure El retorn de l’Àngela?

- Vaig començar a escriure’l a l’estiu. M’aixecava d’hora per posar-m’hi i el temps em passava volant. Ara, però, tinc molt més temps lliure, perquè em vaig jubilar. Abans havia d’esperar-me a escriure un cop tenia menys coses a fer i només prenia notes. De tot plegat, en parlaré avui a partir de les 19.30 hores a la Biblioteca Central Xavier Amorós, on comentaré el llibre i Lluís Pascual me’l presentarà.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También