Maria Teresa Saperas: «Vaig dissenyar els bolquers de roba pensant en l’ecologia»

L’any 2006 la Maria Teresa Saperas (Cornudella de Montsant, 1931), mestra jubilada, amb 78 anys, va decidir emprendre l’aventura de crear ADZ Nadons, una empresa de bolquers reutilitzables. Va impulsar la iniciativa quan, col·laborant com a voluntària en organitzacions benèfiques, va adonar-se’n que les famílies necessitaven molts diners per la compra de bolquers. Aleshores, com que sabia cosir, i després de buscar bolquers de tela per diferents negocis de Reus, va decidir confeccionar-los ella mateixa. «Jo vaig criar els meus set fills amb bolquers de tela», recorda. Ara té 89 anys i són la seva filla Cristina i la seva néta Ester les que continuen amb el negoci que –segons diu– «vaig impulsar pensant en el medi ambient i l’economia de les famílies».

Amb 78 anys va impulsar l’empresa ADZ Nadons.

Sí. Li vam dir ADZ perquè són les primeres lletres del cognom del meu marit, Adzerias.

Com va sorgir la idea de negoci?

No va ser una idea de negoci com a tal. Aleshores, jo era voluntària a les Conferències de Sant Vicenç de Paül, una entitat benèfica d’àmbit internacional que ajuda a persones necessitades. Llavors, venien senyores demanant ajuda per comprar bolquers per als seus fills petits. Jo els hi aconsellava que busquessin aquells que es podien rentar, perquè els diners que s’havien de gastar els fessin servir per comprar menjar o pagar algun rebut urgent. Però em van fer saber que no en trobaven, però no m’ho vaig creure.

I què va fer?

Vaig anar buscant per les botigues de roba infantil de la ciutat, i de veritat que no en tenien. També vaig entrar a una farmàcia a preguntar-ho i el dependent em va dir: «Senyora, que els bolquers no es poden rentar». Però jo li vaig insistir que sí. Llavors, me’n vaig anar. I tornant cap a casa, pensava «a mi m’explicaran que els bolquers no es renten? Amb els que jo havia rentat!». Així, que en arribar a casa i com que sabia cosir, perquè a magisteri les labores del hogar era una assignatura important, em vaig posar a cosir bolquers de roba. Quan va venir la meva filla, li vaig ensenyar.

Llavors, el seu gendre li va aconsellar patentar la idea.

Va ser ell qui m’ho va dir i primer no li vaig fer massa cas. Un altre dia, la meva filla em va mostrar a l’ordinador la convocatòria dels Premis Reus a la Creació d’Empreses i em va animar a presentar la idea dels bolquers. Així que vaig omplir el formulari, on vaig destacar que els bolquers eren sans, més econòmics i ecològics. I després d’uns dies, em van comunicar que si volia passar a la segona fase de la convocatòria, i havia d’anar a la Facultat d’Economia i Empresa de la URV a Reus a fer uns cursos de 18 hores.

I els va fer.

M’hi vaig animar perquè estudiar sempre m’ha agradat. A la universitat em vaig trobar amb joves de 18 a 20 anys, que em van rebre com una alumna més. Un dia un professor em va preguntar per la idea dels bolquers i em va dir que podria ser un bon negoci. Aleshores, vaig passar a la segona fase dels Premis Reus a la Creació d’Empreses i vaig haver de presentar el projecte a Redessa, al davant de responsables de la universitat, representants de l’Ajuntament i el periodista Josep Baiges.

Què els hi va explicar?

Els hi vaig detallar com eren els bolquers i també els hi vaig ensenyar un model. Després d’uns dies em van tornar a trucar per dir-me que havia quedat finalista. Vaig haver d’anar a l’entrega de premis on antigament hi havia Fira Reus per recollir el reconeixement com a finalista.

Aquest premi la va empènyer a crear definitivament l’empresa.

Sí. En arribar a casa, els hi vaig dir a les meves filles que havíem de crear l’empresa. Vaig comptar amb l’ajuda dels meus fills, especialment de les meves filles, Montse, Maria i Cristina Adzerias.

En aquests anys ha perfeccionat el producte.

Vaig invertir tots els estalvis en el negoci. Ara, vaig traspassar l’empresa a la meva filla petita, la Cristina qui, amb la meva néta Ester, està al capdavant del projecte.

Com són els bolquers?

El producte ha millorat i és molt valorat. Tenim el taller a les Borges del Camp.

Sempre ha tingut aquest caràcter emprenedor?

Es pot dir que sí, em ve de família! Ho eren el meu avi patern, el meu pare, el meu marit i els meus set fills també ho són. Quan sorgeix un problema, si hi veig solució, procuro implicar-m’hi i resoldre’l.

Empenta no li falta.

Sí. Aquí a Reus una vegada un mossèn, que era amic de la família, ens va venir a veure per fundar el Moviment Coordinat de Promoció –ara és la Fundació Mossèn Frederic Bara i Cortiella. Llavors, un amic nostre ens va deixar, gratuïtament, una casa on vam acollir tres famílies amb molts fills sense escolaritzar. Per això vam treballar amb altres mestres en una ‘escola pont’ amb la finalitat d’integrar-los, a ells i molts d’altres, a les escoles de la ciutat. Ara, la Fundació Mossèn Frederic Bara i Cortiella és una institució molt important a Reus i que ajuda a molts nens i nenes i a les seves famílies.

Abans, quan vivia a Cornudella de Montsant, vam impulsar una llar d’infants i junt amb una amiga meva ho vam tirar endavant en un edifici del meu marit, i el projecte va durar uns 4 anys, fins que vaig marxar a viure a Reus.

Ha criat els seus set fills amb bolquers de tela.

Sí, com tothom en aquella època.

Des del primer bolquer que va confeccionar fins al model actual, com han evolucionat?

Moltíssim. Ara és un bolquer que té molts avantatges, començant per l’estalvi que suposa per a les famílies. De fet, tenim calculat que una família pot estalviar-se uns 1.000 euros en bolquers. També són molt útils en aquells nens i nenes amb problemes dermatològics. D’altra banda, també beneficia al medi ambient, ja que es calcula que cada nen, tenint en compte una mitjana de 6 canvis de bolquer al dia, al cap de dos anys i mig llença a la brossa una tona de bolquers, que ni en 500 anys s’aconsegueixen degradar.

Sempre ha tingut aquesta consciència ecològica?

Sí. Abans no se’n parlava gaire del medi ambient, però quan vaig dissenyar el primer bolquer, ho vaig fer pensant en l’economia i l’ecologia. Avui en dia, no solament són els bolquers els que acaben al mar, sinó que també ho fan bosses de plàstic, ampolles i tota mena de residus fan que la Terra es queixi.

Els bolquers reutilitzables seran els bolquers del futur?

Penso que hauria de ser així.

Què fa per contrarestar aquesta cultura d’utilitzar i tirar?

Me’n cuido molt del reciclatge.

Per què és important cuidar el planeta i el medi ambient?

Encara que sembli que fem poca cosa, és important consumir menys i preocupar-se de reciclar i reutilitzar. També és important que a les ciutats hi hagi molts arbres per crear pulmons verds i que no es facin servir tant els cotxes.