Marta Domènech Tomàs : «L'esforç i la vocació de servei són les meves arrels»

Marta Domènech Tomàs (Falset, 1974) és llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, diplomada en Màrqueting directe, màster en Psicologia Sistèmica i certificada en Coaching WingWave Sistèmic, Programació Neurolíngüística (PNL) i Meditació. També és sommelier per la URV i gerent de l’Hotel Hostal Sport de Falset des de l’any 2007. Del conjunt de la comarca, l’empresària destaca que «el Priorat és un autèntic diamant».

El 2007 va agafar les rendes del negoci familiar després d’un fatídic incendi a l’hotel. Com va afrontar el repte?

A diferència d’ara, que també vivim un punt d’inflexió vital, el món girava. Però el 2009 el món es va parar amb la crisi econòmica i financera mundial. Anàvem a contrarellotge perquè estàvem reconstruint l’hotel després de l’incendi, mentre el món queia. Però mai vam deixar de mirar cap al futur, tot i que costava veure la llum al final del túnel. Tenia molta fe empresarial i em sentia forta i preparada. Tant el meu pare com jo teníem una gran capacitat mental, física i psíquica per tirar el negoci endavant.

Com van ser els primers anys al capdavant de l’hotel?

Extremadament durs per la situació econòmica mundial.

Quins són els pilars d’aquesta fe empresarial?

L’esforç, el treball i la vocació de servei són les meves arrels.

Què ofereix als seus clients?

Volem que trobin un entorn d’excel·lència, tant de producte com de servei, igual que la qualitat dels vins que es beuran. El Priorat és un autèntic diamant, ja que els seus productes excel·lents s’exporten a tot el món, és a dir, des d’un celler fins a un establiment hoteler obrim les portes de la nostra alma mater. Sempre dic que al Priorat no hi ha feines, hi ha projectes vitals.

Durant tots aquests anys ha mantingut aquesta vocació de servei. Com ho ha aconseguit?

Amb molt d’esforç i sense mirar el rellotge. En el món empresarial existeix el cor i la butxaca, i l’ideal és que la balança estigui equilibrada, però moltes vegades no és així. Personalment, ens satisfà més un client que marxa de l’hotel content perquè s’ha sentit com a casa.

La gastronomia de proximitat també és un referent de l’establiment i durant la pandèmia s’han reinventat portant aquest menjar a casa.

Ens vam trobar que havíem de tancar l’hotel amb uns congeladors i unes neveres plenes de productes. Per això vam decidir fer arribar la nostra cuina, 100% casolana, a les cases que ho volguessin, des d’una cuixa de cabrit fins a una escudella catalana.

En aquesta crisi actual, què li demana a les institucions?

No els hi demano ajudes econòmiques tot i que, si arriben, benvingudes siguin. Els hi demano que, si us plau, em deixin treballar. Prendre decisions és molt difícil, però a vegades es mira Barcelona com a pulmó de tot Catalunya. És molt dur que et diguin que no pots treballar, tot i que després ens hem reinventat gràcies a la força de la comercialització, de promoció, de venda, de màrqueting, l’enginy personal a l’hora de crear nous productes...

Fins ara, l’hotel mai havia tancat.

Ni per la Guerra Civil. Fins que no hi ha hagut una regulació i una normativa que ens ha dit que havíem de tenir la porta tancada, mai havíem tancat.

Al llarg de la seva trajectòria professional, s’ha format en sectors molt diversos. Què li aporta aquest coneixement?

La formació m’ha aportat serenitat i saber encaixar els diferents moments vitals. Vaig estudiar el màster en Psicologia Sistèmica perquè m’agradava i perquè el món funciona per sistemes: familiars, relacionals, d’amistat, organitzacionals de les empreses... Si el sistema no està ben construït, impera l’anarquia i és un descontrol. Aquest coneixement aplicat a l’àmbit empresarial m’ha permès ajudar a altres persones a organitzar les seves empreses i acompanyar-les en el seu creixement professional i personal com a empresaris.

També és certificada en ‘Coaching WingWave’Sistèmic.

Sí. És un ensenyament que treballa des de les experiències menys deu fins a les experiències més deu. Això significa que no pots anar des del 0 al 10, si no has arreglat aquells aspectes que et mantenen lligat al passat.

Quin és el paper de la ment en el món empresarial?

Els empresaris i empresàries hem de ser forts empresarialment i psicològicament per avançar i no deixar-nos endur pel pànic. La vida té moments complicats, però com tu decideixis viure’ls, farà que ho passis millor o pitjor i la teva qualitat de vida serà una o una altra.

Quina és la frase que més s’ha repetit en els darrers mesos?

Som-hi.