Marta Llorens, candidata de la CUP a Reus: «Les persones han de ser el centre de qualsevol projecte de ciutat»

Idees clares d’una organització complexa. Llorens dibuixa un model de ciutat pensat pels ciutadans al que la CUP no està disposat a renunciar per formar govern amb altres formacions

12 agosto 2018 15:36 | Actualizado a 04 septiembre 2018 11:04
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El 2015, la CUP va treure uns resultats sorprenents a les eleccions municipals a Reus. Després del rebombori pel cas Innova, tothom s’esperava que el partit liderat aleshores per David Vidal incrementés la seva presència al consistori. Ningú preveia que es convertiria en la segona força al plenari, amb sis regidors, i a pocs vots de ser la força més votada. 

Si en el mandat 2011 – 2015 la CUP va capitalitzar el cas INNOVA per créixer, què fa actualment la formació per mantenir la posició al consistori?

Primer de tot, cal entendre que la CUP mai treballa per créixer en vots. No actuem en clau electoralista. Nosaltres treballem perquè els votants es creguin el nostre projecte de ciutat. Un projecte en el qual es beneficiïn les persones. Clar que Innova és una lluita present, encara avui en dia per nosaltres. Mai ho hem deixat de banda, ans al contrari. En la campanya que vam fer durant la primera moció de censura, ‘Recuperem Reus’, vam insistir en tres línies d’accions. Recuperar la sobirania, desenvolupar un pla de mandat amb la nostra idea de ciutat i la lluita contra la corrupció. Innova és i serà el pal de paller de la CUP de Reus. 

Però s’ha vist un canvi de tarannà... al principi la CUP va tenir una actitud pactista amb el govern de Pellicer i ara s’ha optat per un fons més bel·ligerant. 

Vam entrar sis regidores a l’Ajuntament, i vam intentar fer un canvi de xip, ser més propositiu. Ens vam abstenir als pressupostos del 2016, amb un llistat d’acords pactats amb el govern. Com que sempre, des de la CUP, actuem de manera reflexiva i autocrítica, revisant el que fem, vam veure que l’actitud positiva no ens havia beneficiat.

Una de les línies vermelles, la internalització de la recollida de residus que sempre portem present a la ment, no es va complir, com d’altres qüestions presents a l’acord. Encara el 2018 demanem el pla estratègic de subvencions, beques i ajuts, tan important per la ciutadania, i que encara no ens ha arribat. Què passa? Veiem que ens van prendre el pèl. No podíem seguir amb una actitud bonista i vam decidir canviar radicalment i fer una oposició dura. 

Està dient que l’alcalde els va prendre el pèl?

Sí. Perquè quan una persona, dins d’un discurs sempre emmarcat en la clau de ciutat, realment no treballa pels ciutadans, sinó que ho fa de forma nefasta per treure’n rèdit propi....  en aquest context la negociació i el treball és impossible. Carles Pellicer és alcalde només en termes totalment electoralistes, sense cap mena d’autocrítica ni cap voluntat de millorar la vida de la gent de Reus.  

I com hem d’imaginar la CUP en aquest darrer any de mandat?

Com ho hem vist en els darrers mesos. No canviarem pas perquè s’acosti una campanya electoral. Sempre treballem en el dia a dia i tenim clar com volem acabar el mandat i com ha de ser el següent. La nostra dinàmica és pensar, planificar, actuar i revisar. I sempre actuem així.

No és que ara pensem en el 2019, fa temps que treballem així, a través de comissions temàtiques on construïm un model alternatiu i transformador de la ciutat. Aquest és el nostre projecte de ciutat, que es basa en les nostres línies: l’anticapitalisme, el feminisme, el socialisme i l’independentisme, però també tot allò que la CUP volem fer a la ciutat. 

I quines línies té aquest projecte? A part de les esmentades. 

La idea és convertir les persones en el centre de la política. No hi ha una visió, per molt que el govern s’ompli la boca, d‘una ciutat sostenible, amiga de les persones, dels animals... En l’àmbit social, per exemple, cada dia rebem al despatx de la CUP visites de persones que no veuen acomplertes les seves necessitats. No se’ls ajuda.

Necessitem un canvi també als serveis socials de l’Ajuntament, que fugin de l’assistencialisme i que s‘aposti per una visió de context global de ciutat on no es jutgi a les persones per les seves necessitats sinó per les seves capacitats. El nostre projecte de ciutat es materialitzarà fins a final de mandat, amb tot allò que la CUP volem. 
Insisteixo en aprofundir en el seu projecte de cara el 2019...

Volem tenir l’alcaldia per materialitzar finalment aquelles propostes que, com a CUP, veiem que des de l’oposició no és possible de tirar endavant. 

Es veuen a l’alcaldia?

La CUP vol l’alcaldia. Òbviament, després, i depenent dels resultats que hi hagin, caldrà buscar enteses amb aquelles forces que creiem que podem sumar en benefici de la ciutat. Tornarem a marcar uns punts de negociació, com vam fer el 2015, per definir línies estratègiques d’actuació conjunta amb aquelles forces amb les quals vulguem formar govern. 

Noves línies vermelles?

La pregunta no és quines línies vermelles està disposada a superar la CUP per governar, sinó quines línies vermelles serien capaces de superar les altres forces per pactar amb la CUP. O només ens omplim la boca? 

I com ho farien?

Preguntaríem a la gent de Reus en assemblees obertes si creuen que la CUP ha d’entrar a govern, que es defineixin quines són les nostres propostes, i tot de manera transparent.  

Qui l’acompanyarà a la llista?

Marta Llorens no escull unilateralment les persones de la llista. Que jo sigui cap de llista és un fet circumstancial. El que ha de prevaldre no és un projecte personalista. Som una candidatura, no un partit clàssic. Assumim contradiccions però hem de fer valdrà les nostres formes de treball horitzontal, de presa de decisions comunes i assembleàries. 

Comentarios
Multimedia Diari