Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Reus 40 ANYS DE CARRUTXA

Matilde Sabaté Grisó, una història que cal explicar

Memòria històrica. La reusenca va ser afusellada el 28 de juny de 1940 i enterrada en una fossa comú a l’edat de quaranta anys víctima de la repressió franquista 

Joan Roca / Raquel Ferret (Membres de Carrutxa)

Whatsapp
Diumenge es van complir 80 anys de l’afusellament de Sabaté. FOTO: Cedida

Diumenge es van complir 80 anys de l’afusellament de Sabaté. FOTO: Cedida

Sempre cal recollir la memòria i explicar aquelles històries que han restat, durant anys, tancades en un calaix. Fer un esforç conscient per recuperar el passat ens permet reflexionar sobre el mateix i observar-lo amb respecte quan es tracta de records convulsos i de temps de guerra. 

Per tot això, avui tenim un deure pendent que és homenatjar una de les tantes víctimes de la repressió franquista. Una reusenca que va patir una repressió per partida doble: política i de gènere. Aquesta història no pot quedar en l’oblit, ni agafar pols en una estanteria, per això avui cal explicar-la.  

Matilde Sabaté Grisó fou afusellada el 28 de juny de 1940 a la tàpia del Cementiri de Girona i enterrada en una fossa comú a l’edat de quaranta anys. Va néixer a Reus l’any 1900 i era filla de dos ribagorçans que, segurament, intentaren cercar millor sort a la capital del Baix Camp. 

Va patir una repressió per partida doble: política i de gènere. Va ser mestra i miliciana

Matilde, però, va viure la seva adolescència i edat adulta a Sils, un municipi de la comarca de la Selva. Precisament per aquest motiu, ha estat recordada al gironès i nomenada en diferents estudis de la comarca, però mai a la seva ciutat natal.  

En el lamentable aniversari de la seva execució el passat diumenge, creiem que cal recordar-la no només per posar en valor la seva història, que començà a Reus, sinó perquè també cal posar noms i cognoms a les protagonistes d’una dura repressió que, en el pitjor dels casos, acabà amb la mort. Matilde tenia un germà petit, Pere Sabaté, nascut a Reus l’any 1905. Pere va treballar en una companyia ferroviària catalana i fou traslladat a Sils, segurament per les obres de millora que es van realitzar tant en l’estació com en les diferents vies a partir del 1926.  

Matilde va fer les maletes junt amb el seu germà i va decidir acompanyar-lo. Era una noia jove i clarament estava decidida a canviar de vida en un lloc nou. Un cop els germans arribaren a Sils, Matilde s’afilià a la CNT i es convertí en miliciana un cop esclatada la guerra. També, però, va exercir de mestra, ja que el Consell de la Nova Escola Unificada la va fer mestra de pàrvuls, tot i que no se’n té constància en els registres.

Cal reclamar un carrer amb el seu nom a la nostra ciutat per despertar la memòria 

Sigui com sigui, Matilde va construir nous cercles d’amistat a Sils, on viuria l’esclat de la Guerra Civil i la posterior repressió. La vida sindical de Matilde encara és un puzle de moltes peces. Des de l’entitat fa temps que estem immersos en aquesta recerca i ens cal aprofundir, lligar fils i seguir cercant documents que ens permetin completar la història. 

Aquesta no és una tasca fàcil. Els documents que ens parlen de la Guerra Civil espanyola no són sempre accessibles i per trobar un petit rastre cal remoure cel i terra i enfrontar-te a passos administratius –absurds, en molts casos–, que no t’asseguren trobar el que busques. Tanmateix, seguim encaparrats i així seguirem fins a poder explicar qui era Matilde Sabaté Grisó, des del principi fins al final.  

El que sí que sabem és que Matilde es va negar a exiliar-se, cosa que van fer altres companys seus de la CNT. Segura de no haver comès cap delicte, no va creure necessari fugir i aquest fou el motiu que la va empènyer a quedar-se a casa. Tot seguit, Matilde va ser acusada d’adhesió a la rebel·lió. Aquesta acusació la va viure conjuntament amb Josep Garriga Dalmau, també membre del comitè. Tanmateix, el futur d’ambdós fou molt diferent. Josep Garriga, pare de família, va ser condemnat a vint anys de presó, però Matilde no tingué aquesta opció.   

Val a dir que foren uns quants els veïns de Sils que testificaren en contra de Matilde per estar relacionada amb la CNT del municipi i amb el seu president, José Soto, alcalde de Sils durant la República Catalana i amb qui Matilde mantenia una estreta amistat. Se la va relacionar amb fets ben diversos, des de la crema d’una església fins al saqueig i destrucció d’imatges religioses. 

El consell de guerra

Tanmateix, el focus d’atenció del seu consell de guerra va ser molt més concret i es va basar majoritàriament en aquest: ser testimoni d’un assassinat comès per Soto i altres companys. Així ho explicà ella mateixa quan hagué d’aportar el seu testimoni –i ho feu amb tots els detalls–.

Matilde va passar per diferents jutjats, audiències i estades a la presó. Va declarar en moltes ocasions no haver estat la secretaria del comitè del municipi, de la qual cosa també fou acusada. Sembla que les acusacions creixien amb el pas dels dies i s’anaven afegint a la cua... 
També va afirmar no haver pres declaració a les persones detingudes per la CNT, ni d’haver executat cap fet pels quals se la jutjava. Finalment, però, com si es tractés d’una militar rebel, la van condemnar a la pena de mort.  

Ella i nou persones més van ser afusellades el dia 28 de juny. Diumenge va fer vuitanta anys. Matilde va cometre dos «crims»: ser mestra i miliciana. Aquests la van acompanyar a un dur i absurd Consell de Guerra Sumaríssim, que la convertí en una de les víctimes del feixisme.   
La recerca que estem duent a terme té un doble objectiu. En primer lloc, recordar, des d’una òptica femenina, una de les èpoques més convulses de la història més recent per trencar el silenci de les dones, sempre mencionades des de l’ombra. 

El segon i darrer objectiu és el de reclamar la presència del seu nom a un carrer de la nostra ciutat, necessari per començar a despertar la memòria.
 

Temas

Comentarios

Lea También