Mestres de Reus / Josep Gil Ribas: 'La religió es desconeix'

Josep Gil Ribas es va llicenciar en teologia el 1951 per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, va ser professor a una universitat de Cali (Colòmbia) més tard (1985) i vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya (1991). Aquestes ocupacions i moltes altres distincions figuren en el seu extens currículum, el qual no deixa de créixer. I és que el teòleg no s’ha volgut aturar mai, i menys per poder «ampliar els coneixements». Val a dir, que a les passades festes de Misericòrdia de la ciutat, també va ser nomenat Fill Il·lustre de Reus, una notícia que, segons ell, va ser «una gran sorpresa. Que la ciutat faci un gest així cap a un capellà és d’allò més atípic, ja que a ulls de la gent ens conceben com a un col·lectiu d’allò més excèntric. Crec que és una manera d’agrair d’alguna manera la tasca que fem per la ciutat».

Josep Gil és capellà des de fa molt de temps i va exercir com a rector a la Parròquia de Sant Joan durant 16 anys. El contacte més directe que ha tingut amb la ciutat en tota la seva trajectòria, segons remarca.

La seva carrera s’ha mogut entre la funció pastoral –l’acció dels capellans– i l’acció acadèmica, que seria més aviat la investigació, l’escriptura de llibres –prop d’uns 35–, i la docència. «He escrit llibres que no són gens fàcils, res a veure amb una novel·la, sense desmerèixer clar. Em vaig dedicar a la teologia, un tema que no té res a veure amb la religió, i que molta gent confon. És normal que no la coneguin, perquè és una especialització», explica l’entès.

Religió i teologia
La gent confon el terme molt fàcilment i la diferència principal es troba en el fet que «la religió és l’actitud de la persona que creu i practica mitjançant l’oració el ritual relacionat amb la fe comunitària i de convicció; i en canvi, la teologia és una ciència que estudia allò que roman, que sempre hi és, quelcom etern».

És més aviat un concepte filosòfic del coneixement que té l’ésser humà sobre si mateix. Gil creu que «la població desconeix la religió», perquè no vol creure en ella, però saber-ne més «no fa mal». De fet, quan diu que està especialitzat en escatologia, la gent habitualment no sap què és. «La gent ho relaciona amb un altre concepte, quan en realitat es tracta d’una part de la teologia que estudia el darrer destí de l’ésser humà i de l’univers».

L’època del ‘depèn’
Troba que la societat és tossuda pel que fa a la religió, «és el punt negatiu de la postmodernitat, ho explica Milan Kundera a l’obra La insuportable lleugeresa de l’ésser . Hi ha quelcom insuportable com és el fet de pensar sobre l’ésser». I es viu en el teixit més jove, que «vol fer un pas endavant, però l’interessa. S’està produint una aculturació que afecta tot tipus de realitats». Demana coratge i inquietud per pensar en un canvi de rumb. «Les generacions no troben sentit a lluitar en l’època del ‘depèn’. En la de ‘què estudiarem demà?’ –‘Depèn’. No està clar ni el futur ni la prioritat», diu mossèn Gil.