Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Mig segle aprenent a les aules de l’Escola Puigcerver de Reus

El centre escolar clou els actes de celebració del seu 50è aniversari amb una exposició multidisciplinar al Castell del Cambrer 

Cristina Valls

Whatsapp
La directora del centre reusenc, Eloïsa Sugrañes, tot mostrant un dels racons de la retrospectiva. FOTO: Alfredo González

La directora del centre reusenc, Eloïsa Sugrañes, tot mostrant un dels racons de la retrospectiva. FOTO: Alfredo González

Escola Puigcerver de Reus conclou la celebració del seu 50è aniversari amb una exposició al Castell del Cambrer, que es podrà veure fins passat demà en horari de tarda (17-20 hores). La mostra ha assolit l’objectiu d’explicar mig segle de trajectòria, segons corrobora la directora del centre, Eloïsa Sugrañes. Simplificar tant de temps ha estat una feina «complicada i plena d’experiències», diu. 

La mostra posa en valor els orígens del centre, així com el paper del fundador, Albert Masdeu. I és que sense la seva tasca, «avui no es podria parlar de la innovació educativa al centre», caracteritzat per ser «actiu, promoure el català i ser laic», valors trencadors en els seus orígens. «Completar la instal·lació amb l’ajuda d’una comissió tan implicada i del comissari Jordi Vilà ha estat emocionant», explica Sugrañes, qui fa prop de 9 anys que és al càrrec. Sabien com volien mostrar la forma de treballar a l’escola i el repte era evocar records i emocions. La millor manera de fer-ho? Triant els objectes clau, fets servir pels alumnes i amb significat per a aquests. «A través de moltes disciplines, com les matemàtiques, les arts plàstiques o la música, expliquem com mantenim l’essència de l’escola, no és pas brocanteria. La distribució està justificada i no hi ha res deixat a l’atzar», matisa Sugrañes.

L’exposició fa un recorregut per les diferents disciplines que caracteritzen l’escola i s’hi destaca l’experimentació. FOTO: A. González

Contes, material didàctic –com les capses de llegir o la màquina de sumar, fetes pels alumnes– i d’experimentació, els nanos, el tió de l’escola, el projecte d’extracció d’oli, les revistes del centre i els quaderns i les fotografies de les colònies són diversos elements que ens transporten a una història col·lectiva, el «procés màgic» de l’educació dels més de 800 actuals alumnes i aquells que ja van passar fa temps. «Ells són els protagonistes, els responsables d’aprendre a través de l’acció i la manipulació d’objectes», afegeix. Tot just entrar podem veure tres espais icònics de l’escola: «El sorral, el primer lloc on van a parar els infants, tret identitari i valorat a l’escola, on s’experimenta; l’espai on eduquem en democràcia, on durant tots els cursos promovem el diàleg i els joves aprenen a escoltar i acceptar les diferències; i, una zona relacionada amb la psicomotricitat, on el cos esdevé útil per  aprendre», enumera. 

Tot el que hi ha a l’exposició és del col·legi. El mobiliari que sosté màquines d’escriure, titelles i robots, és de les aules. I, fins i tot, als graons de les escales cap al pis superior hi ha sabatilles esportives amb les quals se simbolitza un recorregut per la història de l’escola.

Temas

Comentarios

Lea También