Misericòrdia Anguera: «Seguirem lluitant per fer més visible el nom de Misericòrdia»

Les Misericòrdies arriben a la data assenyalada.

Com entitat estem una mica més limitats que l’any passat degut a la situació sanitària. Hi ha moltes coses que no hem pogut fer esperant que arribin temps millors, com el dinar o sopar de germanor o els viatges de caire cultural que vam encetar el 2016. Per exemple, teníem previst anar a Sicília. 

A causa de la situació actual, no es duu a terme la Trobada de Misericòrdies, pesò el que sí que es manté és la missa.

Sí, com sempre la del diumenge anterior a la festa de la Misericòrdia. És un acte que fem al Santuari i enguany és la 41ena vegada que es durà a terme. Cal recordar que el nostre grup va néixer fa 42 anys a través de cinc Misericòrdies que es van posar al capdavant. Als ermitans del Santuari se’ls va deixar en el seu dia una fitxa perquè les (Misericòrdies) que volguessin es poguessin registrar. En vista de l’acceptació, es va anar formant del grup.

En quin moment es troba l’entitat?

Som 246 socis, ha anat decreixent. És un nom que no es posa, costa molt. Tot i això estem contentes perquè el març de l’any passat li van posar Misericòrdia a una nena que va néixer, després de deu anys de no posar-se el nom. D’altra banda, la dona més gran que es diu així té 98 anys i viu a Barcelona. Un cas curiós: a l’entitat tenim una parella on el segon nom de l’home és Misericòrdia i està casat amb una dona que es diu així de primer nom. 

Per què creu que no es posa el nom? 

Suposo que són modes. Vull pensar que el sentiment reusenc hi és. 

Van demanar a l’Ajuntament accions per difondre’l.

L’any passat vam tenir contactes amb el regidor de Cultura i li vam exposar el problema. Li va semblar bé la idea de promocionar el nom i es va fer un vídeo que va quedar bastant bé. No hi ha nom més representatiu de Reus que aquest, quan parles amb algú de Catalunya t’ubiquen ràpidament. Seguirem lluitant per fer visible el nom.

Misericòrdia, Coia, Cori...

A Reus s’acostuma més a dir Cori. Després vindria Coia i també hi ha alguna Misi. Hi ha gent que s’ho ha pogut canviar i al DNI ja figuren com a Coia, Cori o Micoia, tal i com els hi diuen a casa normalment. 

Més enllà de les trobades, també duen a terme altres activitats. 

Hem fet xerrades i conferències relacionades amb l’esclerosi múltiple, el càncer o l’Alzheimer i hem comptat amb una nutricionista o una ‘coach’. A més, programem tallers. Fa dos anys vam celebrar el 40è aniversari amb una exposició al Castell del Cambrer amb fotografies. I al 2004, en el 25è aniversari, vam aplegar 300 persones amb un sopar. Va ser quan l’entitat es començar començar a obrir més la ciutat.