Molt més que una piscina pública de gestió privada

Un comunicat de premsa de l’Ajuntament de Reus difós dijous passat informava que «les piscines municipals d’estiu de l’àmbit aquàtic del Parc dels Capellans» tanquen les portes avui. La inusual llargària del nom aplicat a l’equipament sembla voler emfatitzar que a la ciutat hi ha, o hi haurà, altres piscines municipals, i que el Parc dels Capellans té altres àmbits d’activitat a més de l’aquàtic.

Casualment, el mateix dia, l’Ajuntament publicava al seu perfil del contractant l’anunci previ de la «Concessió d’obra per a la construcció i explotació del Centre Aquàtic i de Fitness (CAIF) de la ciutat de Reus». La durada del contracte serà de 38 anys, el seu valor estimat se situa en 82 milions d’euros i la data prevista de l’inici del procés de licitació és el pròxim 30 de setembre. Unes xifres que converteixen la futura piscina pública de gestió privada annexa al Pavelló Olímpic en el projecte de la legislatura.

La posada en marxa del procediment d’adjudicació no és cap sorpresa. D’ençà que l’alcalde Pellicer va anunciar la seva represa a l’inici del curs polític passat apostant per un model de concessió a una empresa privada, sempre ha manifestat la voluntat inequívoca de tirar endavant el nou complex malgrat les polèmiques i crítiques suscitades. Després dels retards provocats per la Covid-19, per poder inaugurar-lo abans que finalitzi el seu actual mandat, l’inici de la construcció ja no es pot demorar més. El regidor d’Esports, Pep Cuerba, ja havia avançat en una entrevista recent al Diari, que el projecte sortiria a licitació aquesta tardor

‘Competència deslleial’

Però el que el calendari polític marca com a moment escaient, no ho és gens pels clubs de la ciutat que compten amb instal·lacions equiparables. De fet, quan es va anunciar l’octubre passat, la notícia va caure com una veritable bomba per a unes entitats que passaven per una de les situacions més difícils de les darreres dècades arran dels estralls de la pandèmia, amb forta pèrdua de socis a causa dels períodes de tancament obligat, les limitacions d’horaris i aforaments i la crisi sense precedents que colpejava la ciutadania.

El Reus Deportiu i el Ploms, que havien mantingut una actitud neutral mentre el projecte es concebia com una piscina coberta municipal, van posar el crit al cel quan van saber que l’Ajuntament el deixaria en mans d’una empresa privada. El consistori posa els terrenys i 1,4 milions d’euros i treu el projecte a licitació per tal que el guanyador es faci càrrec de la resta dels 8 milions d’inversió necessaris i dels costos d’explotació, a canvi d’una concessió fins al 2060. La suma de la inversió en l’obra i de les despeses de funcionament durant 38 anys totalitzen els 82 milions d’euros que s’estima el valor del contracte que signarà l’adjudicatari.

El plantejament inicial partia de la falta d’una instal·lació d’aquest tipus a la zona sud-oest de la ciutat, d’una demanda potencial alta i de la constatació que molts reusencs anaven a piscines públiques de localitats veïnes, la qual cosa justificava que l’Ajuntament hi donés resposta mitjançant la construcció d’un nou equipament municipal. La idea va ser ben rebuda o, si més no, no va provocar reaccions contràries. Però la decisió de donar entrada a un operador privat va canviar l’escenari.

La presidenta del Reus Deportiu, Mònica Balsells, esgrimeix l’argument que «és una competència deslleial cap als clubs de la ciutat promocionada per l’Ajuntament», mentre el del Ploms, Isidre Guinjoan, s’ha declarat disposat a sumar-se a iniciatives per aturar-lo i impedir que el consistori posi diners públics «perquè vingui una empresa privada de fora a explotar un complex d’elit».

Efectivament, una piscina de promoció pública, amb aportació de terrenys i diners públics per finançar part d’una inversió que completarà i gestionarà una empresa privada, és una competència poc lleial cap a les entitats i particulars que ofereixen els mateixos serveis, en un moment on molts d’ells estan lluitant per la supervivència o han hagut de tancar. Però també és una iniciativa legítima d’un govern municipal i una fórmula habitual en aquest àmbit, que allibera els ajuntaments de les càrregues econòmiques i de gestió, alhora que garanteix que els preus i serveis que oferirà una empresa especialitzada seran competitius, com correspon a un sector on la lluita per la clientela és aferrissada.

De fet, el creixement del mercat de health & fitness a Espanya s’explica en part per l’extensió del model de centres concertats.