Mor Isabel Correig, missionera reusenca durant més de 40 anys

La reusenca Isabel Correig ha mort a l’edat de 80 anys. Ha estat al voltant de 50 anys, com missionera laica diocesana al Congo.

Va néixer a Reus el 7 de novembre de 1940. Va començar l’apostolat a Kinshasa, on vivia en comunitat en un barri pobre i fent equip amb el rector, que en aquella època era un missioner belga. Va tenir cura de la catequesi, d’un centre social per a les mares de família i va col·laborar en totes les reunions parroquials.

Va ser molt important per a Isabel el fet de conèixer al Pare Philippe Nkiere, fill del Congo i també missioner. Van coincidir en una mateixa visió de la realitat del poble i per tal de donar una resposta al repte de la marginalitat, varen iniciar el grup Ekolo ya Bondeko (Poble de la fraternitat). Tots dos, en paraules de la mateixa Isabel: «no preteníem ser una gran obra ni una institució benèfica, sinó que volíem viure i significar que la fraternitat és la base i el dinamisme per a la construcció d’una nova societat».

Una vida compromesa amb els més necessitats, amb aquells a qui ningú volia acostar-se. El Pare Philippe i ella, a Ekolo ya Bondeko, van viure i fer viure el significat complet de la paraula fraternitat: reintegrant per un temps determinat a les persones abandonades en la societat, en el seu medi d’origen i que poguessin trobar un ambient familiar. Aquesta passió la va compaginar, durant els anys, amb ser la secretaria particular de l’Arquebisbe Laurent Monsengwo, de Kinshasa.

Una vida compromesa

Segons l’Arquebisbat de Tarragona, la seva vida «ha estat un reflex del compromís cristià que tota persona té com a batejada i és ser testimoni de Crist i comprometre’s allí on es trobi amb els més necessitats».

Ella deia que «la força i la determinació la trobo en primer lloc en Jesucrist. Em va seduir especialment el seu estil de compromís de cara als altres, especialment els exclosos del seu temps. I, perquè nosaltres puguem continuar vivint, tal com ell ho va fer, ens dóna el seu Esperit, la seva pròpia força.

El coratge també el trobo en la profunda convicció de què tota persona humana només pot ser feliç quan se sent reconeguda i estimada, i que només l’experiència de l’amor pot revelar-nos que Déu és Amor.

Així crec, doncs, que val la pena de comprometre’s a fons perquè en la nostra societat hi hagi un nou estil de convivència on, rics i pobres, negres i blancs, homes i dones... caminem juntament com una sola humanitat diversificada».

El seu caràcter dolç però decidit, amb una profunda espiritualitat, ha fet que la Isabel, sigui una persona molt estimada, aquí a la seva terra de naixement però també a Kinshasa on va deixar els seus millors records i vivències.