Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Mor l'artista reusenc Ramon Ferran, 'pare' dels Gegants

Va crear els Japonesos, els Negres i els Fadrins, i va refer, reconstruir i replicar les cinc parelles de gegants de Reus. També va ser conegut per obres com 'Al·legoria al llapis' i 'La dona treballadora'
Whatsapp
L'artista Ramon Ferran, en una imatge de l'any 2012. Foto: Alba Mariné

L'artista Ramon Ferran, en una imatge de l'any 2012. Foto: Alba Mariné

Acabat d’estrenar el 2015, l’any ha començat amb la trista notícia de la mort de l’artista i escultor reusenc Ramon Ferran Pagès, a l’edat de 87 anys, qui també fou soci d’Honor del Centre de Lectura i exregidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus (1979-1983). El seu funeral tindrà lloc avui a la Prioral de Sant Pere a les dotze del migdia.

Aprenent al taller de l’escultor Pau Figueras, es va formar inicialment a l’escola d’art del Centre de Lectura, on va tenir com a mestres a Modest Gené d’escultura, Lluís Ferré de dibuix, Ferré Revascall de pintura, Pere Vidiella d’anatomia i Emili Argilaga de perspectiva. Va exposar les seves primeres obres al VII Saló d’Artistes locals. El 1947 ingressà, becat per la Diputació de Tarragona, a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, Facultat de Belles Arts de Barcelona, on es llicencià en escultura i gravat.

Va ser conegut popularment per la seva obra pública, que a Reus es va incrementar aquests darrers anys amb escultures com La dona treballadora, i les obres urbanes El monument a la sardana i Al·lgoria al llapis. Però sobretot va ser conegut per ser el ‘pare’ dels Gegants de Reus. Va crear els Japonesos (1956), els Negres (1989) i els Fadrins (1998), i va refer, reconstruir i replicar amb saviesa i rigor les cinc parelles de gegants de la ciutat.

La presidenta de la Colla Gegantera de Reus, Astrid Martín, assegura que «sense ell no hi hauria Gegant a la ciutat» i destaca que la seva última col·laboració va ser amb la renovació dels vestits dels Gegants Negres, que van estrenar durant les festes de Misericòrdia. «Ell va supervisar tots els canvis. Fins a l’últim moment de la seva vida Ramon Ferran va ser un artista», afirma Astrid.

 

Defensor de la cultura

Ramon Ferran va lluitar per crear l’Escola Taller d’Art de Reus, de la Diputació de Tarragona, de la que en va ser director (1979), va aglutinar al seu voltant els artistes que volien defugir dels clixés més tòpics i caducats; va influir en la trajectòria de joves artistes que començaren la seva carrera els anys vuitanta; i va contribuir a la recuperació dels ajuntaments democràtics conduint la regidoria de Cultura en uns moments sense recursos i en els que calia obrir noves portes i sortir de la foscor artística pròpia de l’època. Artista d’una gran generositat, va donar moltes de les seves obres al Centre de Lectura i a l’Institut Municipal de Museus de Reus. El president del Centre de Lectura, Xavier Filella, destaca que «Ramon Ferran ha estat un artista complet i molt valorat pel món cultural de la ciutat i de l’estranger».

Aquest reconeixement li han merescut nombrosos premis. El 1953 va obtenir el primer premi d’escultura en la I Exposició d’Art Universitari de Barcelona i en el Concurso provincial de Arte de Reus. Els anys 1962, 1964, 1966 i 1973 va obtenir medalles d’or a la Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid. A més va participar en moltes exposicions de pintura, gravat i medallística a ciutats de tot el món.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También