Opinió: 'Reus, capital de què?'

Tota la capital del Baix Camp és un clam. Som la gent reusenca tant es val d’on venim, si del sud o del nord, i una bandera ens agermana, la de la Capitalitat de la Cultura Catalana. Reusenquisme al vent, un crit valent, tenim un nom i el sap tothom, Reus, Reus i Reus.

Un fotimer d’assessors municipals per justificar la pasta gansa que els ingressen meticulosament dels nostres sucarrimats impostos, suen la samarreta i s’escarrassen compulsivament per trobar les sagrades subvencions que ens permetin treure pit en front dels descreguts de tota la vida, que encara es pensen que això del carnaval de les capitalitats és bufar i fer ampolles de l’espatarrant vermut de Reus.

Aquests rondinaires habituals no en tenen ni punyetera idea de les suors i llàgrimes que costa a les notorietats municipals posar al mapa del progrés la nostra entranyable ciutat, amb més ombres de mediocritat que llums de referents socioeconòmics per lluir. Només faltarà que diguis que tot aquest poti-poti de cultureta festiva no deix de ser un avançament del Trapezi o del Cos, el festival de mim més descaradament copiat per alguns gesticuladors emprederits del respectat saló consistorial.

Aquests provincians contribuents no poden entendre de cap de les maneres la catifa vermella a les portes del Fortuny per retre l’emocionant homenatge a les patums del poder que regalimen una indissimulada satisfacció gairebé orgàsmica pel senzill fet d’haver aconseguit aquesta mena de copa del President sense haver passat les devastadores eliminatòries de rigor.

No veien que aquests esplèndids jocs florals ens distreuran de les cabòries dels maltractas professionals de l’hospital, del mal rotllo de les plaques franquistes i de la corrupció que no s’acaba de castigar? Només faltarà que la gent comenci a preguntar-se «Reus, capital de què?». Verge de Misericòrdia, vigileu nostra ciutat...