Más de Reus

Organismes oficials a Reus, desatesos

Crònica. El Servei de Carreteres de la Casa Boule «preocupa pel deteriorament de les seves artístiques portes»

FRANCESC GRAS SALAS

Whatsapp
Francesc Gras Salas. Foto: DT

Francesc Gras Salas. Foto: DT

Acabada la Guerra Civil (1936 - 1939), un molt estricte criteri oficial destinava a concentrar la major part dels organismes socioeconòmics i professionals a les capitals de les diferents províncies de l’Estat, en detriment de ciutats caps de comarca, que disposaven d’una estructura industrial i comercial igual o superior a la capitalina.

Reus va sortir molt perjudicat amb aquest criteri oficial centralitzador: un 31 de març de 1939, el nou inspector provincial de Sanitat a Tarragona comunicava: «Atendiendo órdenes superiores, ruego se sirvan suspender las actividades propias de ese Colegio Médico por depender, todas ellas, del Colegio provincial domiciliado en ésta», comunicació adreçada al president del Col·legi de Metges de Reus.

La reglamentació sanitària de la Generalitat dels anys 30 facilitava que l’Hospital de Sant Joan, de Reus, es convertís en hospital intercomarcal, tenint concertats els serveis quirúrgics, així com dels de laboratori i d’anàlisis clíniques i raigs X, amb les comarques del Baix Camp, el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Conca de Barberà i poblacions limítrofs del Tarragonès, l’Alt Camp, la Segarra i les Garrigues.

Imatge de la sumptuosa Casa Cochs de l’avinguda de Prat de la Riba, que antigament va acollir la seu de l’Agència Catalana de l’Aigua. FOTO: A.BAIGES

Abolida la Generalitat amb el canvi de règim, en arribar el febrer de 1939, desapareixia l’Hospital Intercomarcal de Reus, traslladant tots els seus serveis a un antic convent de la part alta de Tarragona, que suplia la falta d’un local adient, tota vegada que encara no existia construït l’edifici de la Jefatura Provincial a la zona del Camp de Mart. A Reus, hi deixaren un establiment sanitari, molt limitat d’atribucions i de qualificatiu certament humiliant: Centro de Higiene Rural de Reus.

Altres situacions difícils en què Reus es va haver d’enfrontar va ser l’oposició a l’absorció per la de Tarragona, de la Cambra de la Propietat Urbana de les comarques de Reus, que avui encara engloba les del Baix Camp, el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i la Conca de Barberà, fet que sí que es va produir, segons tinc entès, amb les cambres de Valls i Tortosa, que les englobà la tarragonina. L’esforç de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, conjuntament amb les de Vigo i Jerez de la Frontera, entre d’altres, evitaren aquella molt injusta llei centralitzadora.

En arribar els anys 1948-49, en plenes restriccions d’electricitat, que sumien sense fluid elèctric les nostres poblacions, la major part del dia, i que obligaven fàbriques i tallers a treballar de nit, aparegué un decret oficial que prohibia tota classe d’espectacles en teatres i centres recreativoculturals, a excepció d’un de sol localitzat exclusivament a les capitals de província, decisió molt arbitrària, considerant que a la de Tarragona únicament funcionava, com a teatre de comèdies i revistes, el Teatre Fortuny, de Reus. A causa d’aquest fet injustificable, el govern civil de la província hagué de decretar que en el cas excepcional tarragoní, podia continuar funcionant el nostre molt considerat teatre.

L’Agència Catalana de l’Aigua va traslladar les seves oficines a la Rambla Nova el 2011

Amb el restabliment de la Generalitat, un dels seus primers objectius consistí en impulsar l’organització comarcal i també els treballs per a una futura divisió per vegueries del país. A Reus, hi destinaren la seu del Consell Comarcal del Baix Camp i l’Institut Català de l’Oli i el Vi, ubicats a l’edifici modernista de l’Estació Enològica; també, els Serveis Territorials de Carreteres a Tarragona i l’Agència Catalana de l’Aigua, instal·lada, aquesta última, a la sumptuosa planta baixa de la coneguda Casa Cochs, de l’avinguda de Prat de la Riba, número 41. Aquesta Agència Oficial de l’Aigua va ser traslladada a un modest pis del número 1 del carrer de Boule, cantoner amb el de Llovera i, on temps després, hi aparegué un cartell que anunciava escuetament: «L’Agència Catalana de l’Aigua es trasllada a les oficines de la Rambla Nova, 50, de Tarragona, a partir del proper 2 de novembre de 2011».

Al ja esmentat Servei de Carreteres, ubicat a la Casa Boule, del carrer de Llovera, 52-54, i cercant el major prestigi d’aquest organisme oficial, preocupa el visible deteriorament de les seves artístiques portes d’entrada, despintades i de resseca fusta, així com el seu grandiós ganzell decorat amb profusió de marbre i noble fusteria, on apareix penjat del sostre un voluminós llum, mai il·luminat i ple de pols, i envaït, a les curtes tardes de tardor i hivern, per una acusada penombra, que intenta de minorar una simple il·luminació fluorescent.

L’important edifici que va construir La Caixa a la plaça del pintor Fortuny (‘El Condesito’), l’any 1930, s’hi instal·laren quatre artístics fanals que, per espai de 89 anys, decoren i il·luminen la seva façana, llums que aquests últims temps s’han mantingut apagats o bé, com actualment, encesos els dos més propers al carrer Ample, restant sense il·luminar els altres dos més a tocar de l’avinguda de Prat de la Riba. Quin és el motiu d’aquesta irregular il·luminació?

Temas

Comentarios

Lea También