'Parlar de les nostres pors mai ha estat gens fàcil'

Albert Sánchez és el president de la Fundació privada AEC Gris, la qual es va crear l’any 1990 i té per objectiu tractar i atendre persones amb problemes d’addiccions com també assessorar les seves famílies per tal d’ajudar-les a gestionar i encarar les dificultats mitjançant una òptica biopsicosocial. Operen en l’àmbit territorial de Catalunya i tenen seu a Reus i Barcelona.

- Quant fa que és president a la fundació?

- Doncs prop de 20 anys. Des de la seva creació, AEC Gris sempre ha estat una entitat que ha volgut sobreviure tota posant en marxa un projecte destinat a persones amb problemes d’addiccions. En els nostres orígens no disposàvem de molts recursos per poder fer més, però a poc a poc hem anat creixent. La nostra trajectòria amb les poques persones que vam començar, hem assolit moltes millores i vam obrir el nostre camp d’acció. Ara formem part de la xarxa de serveis de la Generalitat. Tenim conveni amb el Departament de Salut, també. Hem fet molta feina.

- Quina evolució ha observat després de 20 anys, pel que fa a la reinserció i els tractaments?

- Estem condemnats a l’actualització i adaptació dels programes i serveis que oferim. És a dir, quan la problemàtica va canviant la forma d’actuar també, perquè sempre hem de donar la millor sortida al tractament.

- Amb què es queda després de tant de temps?

- Aquí vius dos vessants, el que va més enfocat a la preparació acadèmica (i a partir d’aquí, et segueixes formant en l’àmbit laboral). I, d’altra banda, és una experiència molt personal i vivencial, perquè veus molta gent conscienciada amb el mateix objectiu vital. Aquesta experiència també ens ha donat el valor per intentar oferir formació a persones que volem treballar en aquest camp.

- Van engegar el Servei d’Orientació Familiar i Individual.

- L’anomenat SOFI es treballa a les nostres dues seus, la de Reus i la d’Hospitalet de Llobregat. Es tracta d’un espai d’orientació per a les famílies que es troben dins de situacions relacionades amb l’addicció. Engeguem un procés de canvis, no només amb l’individu, sinó amb el seu propi entorn i intentem discriminar l’entorn. I és que a vegades, tenim tendència a plantejar el consum com a bo o dolent.

- Hi ha grisos, oi?

- Exacte. A més, el consum no el contemplem com a un problema, sinó com a una simptomatologia. Entenem que quelcom no va bé o algú no està funcionant bé, perquè els símptomes que li aboquen al consum no l’ajuden.

- Amb les noves tecnologies i la facilitat d’accés a la informació són més fàcils de gestionar aquestes situacions?

- En realitat, continuem tenint els mateixos problemes, tot i tenir més informació. Potser, fins i tot, de nous i diferents. El que sí que hem de fer sempre és revalorar les campanyes de prevenció amb els joves i els programes de reinserció i tractament amb les persones afectades i les seves famílies.

- Els tipus de problemes habituals van enfocats amb com és la persona...

- Cadascú té problemes més o menys difícils de gestionar. A partir d’aquí, mostren uns símptomes. Quan aquests esdevenen un conflicte per a un mateix, sí que es posen en mans de professionals. El fet que costi tractar el tema amb la família revela que encara hi ha molts prejudicis i poca comunicació. Parlar de les nostres pròpies pors mai ha estat fàcil, això està clar.

- Exacte. Què s’ha de fer quan passa això?

- Donem un marge de temps per poder expressar-ho i treballem grupalment perquè la família ho accepti, com també la persona afectada. Fer el clic i fer públic què t’està passant també és un pas i oferim el tractament quan la persona té consciència del problema. Abans no.

- Quan veuen que no es pot resoldre la problemàtica...

- Entenem que el problema o el tractament sempre partirà de la mateixa persona. Respectem el benestar i el malestar de l’individu i l’oferim les eines perquè busqui la seva pròpia solució, perquè al cap i a la fi cadascú en té una de pròpia.