Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

"Parlar de les nostres pors mai ha estat gens fàcil"

Entrevista a Albert Sánchez de l'Associació Grup de Reinserció i Inserció Social AEC-GRIS de Reus

Cristina Valls

Whatsapp
Sánchez a la seu que es troba a Reus. FOTO: A. GONZÁLEZ

Sánchez a la seu que es troba a Reus. FOTO: A. GONZÁLEZ

Albert Sánchez és el president de la Fundació privada AEC Gris, la qual es va crear l’any 1990 i té per objectiu tractar i atendre persones amb problemes d’addiccions com també assessorar les seves famílies per tal d’ajudar-les a gestionar i encarar les dificultats mitjançant una òptica biopsicosocial. Operen en l’àmbit territorial de Catalunya i tenen seu a Reus i Barcelona.


- Quant fa que és president a la fundació?

- Doncs prop de 20 anys. Des de la seva creació, AEC Gris sempre ha estat una entitat que ha volgut sobreviure tota posant en marxa un projecte destinat a persones amb problemes d’addiccions. En els nostres orígens no disposàvem de molts recursos per poder fer més, però a poc a poc hem anat creixent. La nostra trajectòria amb les poques persones que vam començar, hem assolit moltes millores i vam obrir el nostre camp d’acció. Ara formem part de la xarxa de serveis de la Generalitat. Tenim conveni amb el Departament de Salut, també. Hem fet molta feina.

- Quina evolució ha observat després de 20 anys, pel que fa a la reinserció i els tractaments?

- Estem condemnats a l’actualització i adaptació dels programes i serveis que oferim. És a dir, quan la problemàtica va canviant la forma d’actuar també, perquè sempre hem de donar la millor sortida al tractament.

- Amb què es queda després de tant de temps?

- Aquí vius dos vessants, el que va més enfocat a la preparació acadèmica (i a partir d’aquí, et segueixes formant en l’àmbit laboral). I, d’altra banda, és una experiència molt personal i vivencial, perquè veus molta gent conscienciada amb el mateix objectiu vital. Aquesta experiència també ens ha donat el valor per intentar oferir formació a persones que volem treballar en aquest camp.

- Van engegar el Servei d’Orientació Familiar i Individual.

- L’anomenat SOFI es treballa a les nostres dues seus, la de Reus i la d’Hospitalet de Llobregat. Es tracta d’un espai d’orientació per a les famílies que es troben dins de situacions relacionades amb l’addicció. Engeguem un procés de canvis, no només amb l’individu, sinó amb el seu propi entorn i intentem discriminar l’entorn. I és que a vegades, tenim tendència a plantejar el consum com a bo o dolent.

- Hi ha grisos, oi?

- Exacte. A més, el consum no el contemplem com a un problema, sinó com a una simptomatologia. Entenem que quelcom no va bé o algú no està funcionant bé, perquè els símptomes que li aboquen al consum no l’ajuden.

- Amb les noves tecnologies i la facilitat d’accés a la informació són més fàcils de gestionar aquestes situacions?

- En realitat, continuem tenint els mateixos problemes, tot i tenir més informació. Potser, fins i tot, de nous i diferents. El que sí que hem de fer sempre és revalorar les campanyes de prevenció amb els joves i els programes de reinserció i tractament amb les persones afectades i les seves famílies.

- Els tipus de problemes habituals van enfocats amb com és la persona...

- Cadascú té problemes més o menys difícils de gestionar. A partir d’aquí, mostren uns símptomes. Quan aquests esdevenen un conflicte per a un mateix, sí que es posen en mans de professionals. El fet que costi tractar el tema amb la família revela que encara hi ha molts prejudicis i poca comunicació. Parlar de les nostres pròpies pors mai ha estat fàcil, això està clar.

- Exacte. Què s’ha de fer quan passa això?

- Donem un marge de temps per poder expressar-ho i treballem grupalment perquè la família ho accepti, com també la persona afectada. Fer el clic i fer públic què t’està passant també és un pas i oferim el tractament quan la persona té consciència del problema. Abans no.

- Quan veuen que no es pot resoldre la problemàtica...

- Entenem que el problema o el tractament sempre partirà de la mateixa persona. Respectem el benestar i el malestar de l’individu i l’oferim les eines perquè busqui la seva pròpia solució, perquè al cap i a la fi cadascú en té una de pròpia.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También