'Passió de passions', un espectacle humà i proper

«He volgut fer una Passió de passions. És a dir, he agafat textos de la Passió d’Ulldecona, que va fer el poeta i escriptor Jaume Vidal i Alcover; fragments de La Passió d’Olesa i també d’Esparreguera i els he unit per oferir el nostre muntatge». Jordi Mateu, director de La Teatr’Era, parla així de La Passió que la companyia estrenarà aquest diumenge en el Casal de Vilaplana en dues sessions, per garantir les mesures de seguretat per la Covid-19 (a les 18 i a les 21 hores).

Vuit són els actors i actrius que conformen la Teatr’Era, que s’estrena així en un nou registre. Josefina Monné (narradora); Narcís Martí (Caifàs); el mateix Jordi Mateu (Jesús); M. Cinta Ciré (Maria); Ramon Serra (Nicodem); Josep Alquézar (Annàs); Jaume Virgili (Judes) i Esteve Sugranyes en el paper de Pilat.

«Quan vam començar a assajar van passar dues coses», explica Josefina Monné, integrant de la Teatr’Era. «Per una banda, es va morir Maria del Carme Baldrís, una de les actrius més il·lusionades amb el projecte. Per l’altra, quan estàvem a punt d’estrenar-la, ens van confinar». Així les coses, aquest diumenge serà la posada de llarg. Una presentació que anirà a càrrec de Jordi Carapuig, president de la Federació Catalana de Passions, entitat de la qual la Teatr’Era ha passat a formar part.

Quina és l’essència de La Passió d’aquesta companyia sorgida de  l’Associació de la Gent Gran l’Era de Castellvell? «El petit format», responen Monné i Mateu. «És molt més intimista, de tal manera que quan aquesta pandèmia marxi, la puguem representar en un teatre de proximitat», puntualitza el director.

«Volem que la gent es faci preguntes sobre l’època actual a partir dels fets de fa dos mil anys. Que reflexionin sobre la condició humana, l’amistat, una traïció feta per un bon amic o un judici que no s’aguanta per enlloc... Perquè és tant un espectacle per als creients com per als que no ho són», apunta el director.

D’igual manera, un altre element destacable és el vestuari. «Intentem ser molt propers. Els actors i actrius, vestits com actualment, donen sentit al personatge amb la interpretació. L’única cosa que porten és una peça de roba que identifiqui aquell personatge històric», assenyala la Josefina Monné.

«I finalment, aquest collage de passions vol fer valdre el gran patrimoni cultural que tenim amb aquests textos. És un petit homenatge», afegeix el director. 

La Passió, que neix amb vocació de romandre en el temps, es pot fer per a teatre i com a lectura dramatitzada. Així mateix, uns audiovisuals entre les escenes situen el públic en els diferents ambientes. «Va amb un ritme cinematogràfic. Li donem una gran importància a la llum i a la música. La il·luminació condueix pels espais i, per altra banda, el compositor d’Almoster Jordi Borràs prepara la música que l’any vinent, si no passa res, estrenarem a La Passió de Castellvell», manifesta Jordi Mateu.

Amb La Passió, La Teatr’Era canvia la comèdia pel drama. «De la mateixa manera que fem el Poema de Nadal, tenia ganes de posar en marxa un altre muntatge dintre de la Setmana Santa o la Quaresma perquè vulguis que no, en el teatre amateur sempre s’encasellen en un mateix registre», afirma el director.

«I volia que aquests grans amants de les arts escèniques com són la Teatr’Era, formada íntegrament per gent gran, que tant et puguin emocionar amb una obra clàssica com amb un drama o que et facin pixar de riure amb una obra còmica». Precisament amb la comèdia com ara El florido pensil o La jaula de las locas, és amb les quals han arribat a més públic. «El florido pensil l’hem fet mig centenar de vegades i amb ella hem visitat molts llocs de Catalunya», comenta la Josefina.

De fet, abans d’encetar La Passió, es trobaven immersos en La jaula de las locas, obra de la qual el director ha fet una adaptació en llengua catalana, que no existia. Un gènere, la comèdia, que a partir d’ara es combinarà amb el realisme cru de La Passió.